Suu Kyi desdenya el drama rohingya i hi veu “propaganda terrorista”
La Nobel birmana s’alinea amb l’exèrcit davant l’èxode de la minoria musulmana
Feia dies que des de l’estranger li exigien a la líder birmana i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, que trenqués el seu silenci sobre la crisi de la minoria rohingya. La Dama, perseguida durant anys per la junta militar del seu país, ha parlat finalment, però no precisament per condemnar l’onada de violència que ha forçat l’èxode d’uns 150.000 musulmans a Bangla Desh en dues setmanes. Suu Kyi es va alinear amb l’exèrcit birmà i va denunciar un “iceberg de desinformació” instigat pels “terroristes” –amb referència als rebels rohingya– per promoure els seus interessos i dividir les diferents comunitats. L’antiga opositora i avui líder de fet de Birmània ha fet aquestes declaracions en una conversa telefònica amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que va ser transcrita per la seva oficina.
No és la primera vegada que Suu Kyi desestima les reivindicacions de la minoria rohingya i avala les tesis de l’exèrcit, amb el qual avui comparteix les regnes del país.
Erdogan ha estat un dels dirigents més durs amb el Govern birmà, al qual acusa de perpetrar un “genocidi” contra els rohingya, una qüestió que ha suscitat una onada de manifestacions en el món musulmà. En algunes s’han cremat retrats de Suu Kyi, a qui alguns demanen de revocar el Nobel que li van concedir el 1991 per la seva lluita per la democràcia.
Una altra Nobel de la Pau, la jove pakistanesa Malala Yousafzai, va condemnar aquest dilluns “el tracte vergonyós que pateixen els rohingya”. Altres premiats li havien de- manat a Suu Kyi que es mullés, igual que el comissionat de l’ONU per a Birmània.
El secretari general de l’ONU, António Guterres, va enviar una inusitada carta al Consell de Seguretat alertant del perill d’una “catàstrofe humanitària”. Birmània va afirmar ahir que està negociant amb la Xina i Rússia, “nacions amigues”, per assegurar-se el seu veto si la qüestió arriba al Consell de Seguretat. Birmània nega la nacionalitat als rohingya, un milió de persones en un país amb un 90% de budistes. No poden treballar, anar a l’escola ni als hospitals. L’auge del nacionalisme budista ha deteriorat encara més la seva situació, amb episodis violents i desplaçaments forçats.
L’última onada de violència va començar després de l’assalt, el passat 25 d’agost, a diverses comissaries de policia pels rebels de l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan (ARSA), organització nascuda l’octubre del 2016 que Birmània quali-
Birmània demana a les “nacions amigues” de la Xina i Rússia que vetin una condemna del Consell de Seguretat
fica de terrorista. L’exèrcit va respondre amb una gran operació a l’estat de Rakhine (oest del país), on es concentra la població musulmana. Els incidents sumen 400 morts i han provocat l’èxode massiu. Segons els darrers càlculs de l’ONU, en només dotze dies han arribat 146.000 refugiats a Bangla Desh (país musulmà), a més de milers de persones que estan en ruta. Des d’octubre, els rohingya refugiats al país veí han arribat als 233.000.
Dia a dia, centenars de persones intenten travessar el riu Naf, frontera natural entre Birmània i el sudest de Bangla Desh, una travessia perillosa en aquesta època de monsons. Dimecres, es van trobar els cadàvers de cinc nens.
Bangla Desh ha acusat les autoritats birmanes de sembrar la frontera amb mines, després que dos nens i una dona resultessin ferits per una explosió quan intentaven creuar-la. La zona ja va ser minada als anys noranta, sota la junta militar. Birmània no s’ha pronunciat sobre si ha col·locat noves mines, però el portaveu de Suu Kyi va apuntar aquest dilluns als rebels: “Qui pot dir amb seguretat que aquestes mines no han estat col·locades pels terroristes?”, va dir.