Només conegut per Déu
Soldat argentí només conegut per Déu”. El gèlid vent de l’Atlàntic sud colpeja 121 làpides amb aquesta inscripció al cementiri de Darwin, un bell i inhòspit enclavament de les illes Malvines on reposen les restes de bona part dels soldats argentins caiguts en la guerra del 1982 contra el Regne Unit. Les plaques anònimes constitueixen un dels principals assumptes pendents després de la guerra, però s’espera que aviat siguin substituïdes per altres amb noms propis. Sota la supervisió del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), fa un mes van finalitzar les feines d’exhumació dels cadàvers no identificats.
L’equip de catorze antropòlegs de diversos països –inclosos l’Argentina i el Regne Unit o Espanya– que el 20 de juny va iniciar les tasques es va sorprendre del bon estat de les restes mortals. Després de 35 anys, els taüts de fusta s’havien desfet en una terra molt humida i especialment àcida, però les bosses plàstiques que contenien els cossos els van preservar millor del que s’esperava, de manera que les mostres extretes per analitzar el seu ADN són de bona qualitat.
“Som cautelosament optimistes que arribarem a una gran proporció d’identificacions”, va declarar ahir Laurent Corbaz, l’alt funcionari de la Creu Roja que coordina aquesta missió, qualificada d’“humanitària”, que ahir va oferir les primeres dades en una roda de premsa amb corresponsals estrangers a Buenos Aires. “Vam obrir 121 tombes, vam exhumar 121 cossos”, va afegir Corbaz, confirmant que finalment no hi havia restes barrejades de més d’un soldat en una mateixa sepultura, com també s’havia especulat.
La meitat de les mostres d’ADN ja van ser analitzades en un laboratori de la ciutat argentina de Córdoba, en simultani amb un centre espanyol i un altre britànic per garantir el cent per cent de fiabilitat. Està previst que a finals d’aquest mes s’hagin obtingut els corresponents codis genètics i a l’octubre puguin ser creuats amb l’ADN dels familiars.
“La gran majoria dels familiars ha donat el seu consentiment”, explica Diego Rojas, representant del CICR a l’Argentina, encara que reconeix que és “probable” que al final quedi alguna làpida sense nom. Els familiars d’una petita part de morts són reticents a facilitar mostres genètiques per diversos motius personals, generalment per no reobrir un assumpte tan dolorós.
No obstant això, el cap de la delegació de la Creu Roja al Con Sud, Lorenzo Caraffi, recorda a La Vanguardia que segons la Convenció de Ginebra “els estats parts d’un conflicte armat internacional tenen l’obligació d’identificar els militars morts en combat”.
L’exhumació va acabar el 7 d’agost de la mateixa manera que va començar, amb una breu cerimònia religiosa. I per fer-la realitat va ser necessari que canviés el Govern argentí. Encara que la identificació era un vell anhel dels familiars, no va ser fins al 2012 que l’aleshores presidenta argentina, Cristina Fernández, va començar a negociar amb el Regne Unit sobre aquest tema. Tot i això, l’hostilitat mostrada pel kirchnerisme cap a Londres per la reivindicació de la sobirania de les Malvines va provocar que no s’assolís un pacte fins a l’arribada del president Mauricio Macri, que ha suposat una millora de les relacions entre els dos països.
En la guerra van morir 649 militars argentins, 255 de britànics i 3 civils de les Malvines. Molts soldats argentins van ser enterrats provisionalment i sense identificació, abans de ser traslladats al cementiri. A més de les 121 tombes desconegudes, a Darwin hi ha 230 sepultures amb nom, de soldats els familiars dels quals van voler que continuessin enterrats en un territori que consideren part de l’Argentina. Del costat britànic, només catorze soldats estan sepultats a l’arxipèlag, per bé que en un cementiri ubicat a San Carlos, a l’altra punta de l’illa.
Les anàlisis d’ADN de les restes es confrontaran amb les dels familiars per posar-los nom