Caos formal
El debat sobre la tramitació de la llei del Referèndum en què es va embarrancar el Parlament
El ple del Parlament va ser probablement un dels més aspres i accidentats dels que s’han celebrat a la Cambra. La voluntat de la majoria independentista d’aprovar la llei del Referèndum i la voluntat de l’oposició d’impedir-ho van convertir el debat polític en una pugna pel compliment del reglament. Ahir més que mai va quedar demostrat que la democràcia està feta d’idees, i també de normes.
Junts pel Sí i la CUP pretenien aprovar la llei mitjançant el procediment urgent, alterant sobre la marxa l’ordre del dia del ple en virtut del reglament de la Cambra, en concret, l’article 81.3, que diu:
“L’ordre del dia del ple pot ser alterat si el ple ho acorda, a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del Parlament (...) Si s’hi ha d’incloure una qüestió, aquesta qüestió ha d’haver complert tots els tràmits reglamentaris que permeten que s’hi inclogui, tret d’un acord explícit en sentit contrari per majoria absoluta”.
En virtut d’aquest article del reglament els dos grups que proposaven la votació de la llei del Referèndum defensaven que l’aprovació d’aquesta proposició podia quedar exempta de tots els tràmits exigibles. Així, una vegada admesa per la Mesa del Parlament a primera hora del matí, Junts pel Sí i la CUP van proposar que la llei s’incorporés a l’ordre del dia del ple i, en segon lloc, que s’eximís de gairebé tots els tràmits pels quals passa normalment una proposició d’aquesta índole. I en aquest punt van començar els problemes amb l’oposició, Cs, PSC, PP i també Catalunya Sí que es Pot, malgrat la seva posició no obertament oposada a la llei. Els quatre grups consideraven que la utilització d’aquesta drecera del reglament furtava els seus drets per defensar les seves posicions en aquest debat.
En suport d’aquesta posició, el secretari general del Parlament i el lletrat major van emetre un informe en què, a part d’advertir que la tramitació i l’aprovació de la proposició de llei del Referèndum desobeïa les successives advertències del Tribunal Constitucional, assenyalava que el procediment abreujat que pretenien defensar els grups independentistes no podia passar per alt tots els tràmits que preveu el mateix reglament, incloent-hi el preceptiu informe del Consell de Garanties Estatutàries. L’oposició es va acollir a aquest informe dels lletrats de la Cambra com a una taula de salvació i va reclamar que la majoria independentista renunciés a tramitar la llei com ho estava fent.
En aquest punt també van rebre el suport del portaveu de Catalunya Sí que es Pot. La veritat és que, prescindint de les consideracions dels lletrats, la Mesa del Parlament va ordenar la votació, i finalment la llei es va incorporar a l’ordre del dia i els tràmits preceptius que l’oposició reclamava van quedar reduïts a un de sol, la presentació d’esmenes. Els assessors legals de Cs, PSC i PP van demanar aixecar acta de cadascuna de les decisions que es van adoptar a la Mesa i al mateix ple per armar-se d’arguments legals per al moment d’anar als tribunals. De fet, ahir els socialistes ja van anunciar que presentaran un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
Però aquest debat es va complicar encara més quan el Consell de Garanties Estatutàries, en resposta a un escrit presentat per socialistes i Ciutadans, va emetre un informe en què assenyala el següent:
“Acordem recordar al Parlament el caràcter preceptiu, al si del procediment legislatiu, de l’obertura subsegüent a la publicació de qualsevol proposició de llei del termini de sol·licitud
de dictamen del Consell, en garantia dels diputats en exercici de la seva funció”.
Aquest informe dels lletrats va donar una altra vegada nous arguments a l’oposició, que va reclamar la potestat de demanar aquest informe, que, fins i tot en un tràmit d’urgència com el que s’havia plantejat, significaria demorar almenys deu dies l’aprovació de la llei del Referèndum, cosa que hauria impossibilitat la firma de la convocatòria que es va formalitzar ahir.
Finalment, la Mesa del Parlament va resoldre que la votació del ple ja havia descartat la possibilitat de recórrer al Consell de Garanties i, en conseqüència, després de més de vuit hores de debats que no van aconseguir conciliar les posicions d’uns i altres, la llei va ser aprovada.
L’oposició continua considerant que s’han vulnerat els seus drets, i Junts pel Sí afirma, contràriament, que la pressió judicial del Govern espanyol és la que ha propiciat aquesta estratègia de què ahir, de fet, ningú no va sortir satisfet.