La Fiscalia ultima la tercera querella per desobediència contra Forcadell
L’acusació també anirà contra els membres de la Mesa que li van donar suport
La Fiscalia General de l’Estat, en comunicació permanent amb la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), té ultimada una nova querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver admès a tràmit la proposició de llei del Referèndum que permetria la convocatòria de l’1-O. Serà la tercera que es presentarà contra Forcadell davant el TSJ de Catalunya. I, com en els casos anteriors, l’acusació serà pels delictes de desobediència i prevaricació.
La querella també afectarà els membres de la Mesa que van votar en el mateix sentit que la presidenta de la Cambra catalana. Els integrants de la Mesa que van donar suport a aquesta admissió a tràmit són els quatre representants de Junts pel Sí (la mateixa Carme Forcadell, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet) i el de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Joan Josep Nuet. En tots els casos, si la Fiscalia estima que hi ha un delicte de desobediència no és per la decisió presa en si mateixa –permetre la modificació de l’ordre del dia del Parlament i la consegüent tramitació del text–, sinó per la prèvia existència d’ordres i prohibicions molt clares del Tribunal Constitucional (TC) sobre la il·legalitat de qualsevol resolució que s’adoptés en aquest sentit. És a dir, la Fiscalia estima que en aquest cas és més indubtable que mai la voluntat d’aquests membres de la Mesa de desatendre i contravenir una ordre rotunda i explícita del Constitucional, que els va ser comunicada per escrit i personalment.
La ràpida reacció de la Fiscalia és conseqüència del canvi d’estratègia del Govern espanyol i les altres institucions centrals de l’Estat davant les propostes sobiranistes. Fins ara, en les actuacions contra Forcadell i la Mesa del Parlament, la Fiscalia General sempre havia esperat que el Constitucional sol·licités l’inici de l’acció penal contra els dirigents de les forces independentistes que haguessin incorregut en conductes presumptament delictives.
Certament, no ho va fer, en canvi, en el cas del 9-N, en què hi va haver fins i tot un clar compàs d’espera que va conduir a frenar els fiscals abans de la consulta i durant la mateixa jornada de la votació. Després, en canvi, en vista de l’alta participació registrada davant les urnes, la Fiscalia General va voler precipitar la presentació de la primera querella, aleshores contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, i després contra Francesc Homs. L’oposició inicial dels fiscals de Catalunya va alentir el procés, però no el va aturar. Al final, una Junta de Fiscals de Sala extraordinària va acordar la presentació de la querella que va obrir l’ara ja llarg capítol de processos penals contra dirigents independentistes.
Des d’aleshores, la metodologia seguida va ser activar primer el Constitucional i esperar que fos aquest mateix el que demanés l’actuació de la Fiscalia.
En un canvi d’estratègia, la Fiscalia no ha esperat que el TC li demanés que actuï en la via penal
Així, la primera querella contra Forcadell –presentada l’octubre de l’any passat– va ser per haver permès que el Parlament votés les conclusions de la comissió d’estudi sobre el Procés Constituent, en què ja es recollia la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, a fi d’accelerar la desconnexió amb Espanya.
La segona querella va arribar el febrer d’aquest any. Aleshores va ser per haver permès que la Cambra catalana aprovés la resolució que preveia la celebració del referèndum, llavors ja anunciat per a l’actual mes de setembre. La Fiscalia va endurir el seu llenguatge i va parlar de desobediència “contumaç” per part de la presidenta del Parlament i d’una voluntat “inequívoca i irreversible de tirar endavant el seu projecte polític per la via dels fets consumats”. Però el salt qualitatiu més important el va fer dimarts el fiscal general, José Manuel Maza, quan va anticipar les actuacions presents parlant de reacció “enèrgica” i “sense vacil·lacions” contra les anunciades iniciatives de les forces independentistes.