Desconcert
El primer assalt ha demostrat una cosa que s’intuïa, però que el bloc independentista ha negat sempre: que el procés és més fill de la improvisació que del càlcul, més voluntarista que de rumb clar, més ardit que planificat. L’excusa que l’adversari ha sembrat el terreny de trampes de caçador o de filibuster només val per a consum propi, per al consol intern. Els fets són els fets i, a l’hora de la veritat, sobre el ring parlamentari, en un dels dies més esperats de la legislatura i amb una expectativa mediàtica colossal, l’oposició, armada amb una simple bateria d’arguments jurídics i normatius, va posar ahir diverses vegades contra les cordes la presidenta Carme Forcadell i va desconsolar la voluntariosa Marta Rovira, que exhibia una impotència tan entranyable com significativa.
El primer assalt ha deixat tacat el bell eslògan del “volem votar”. Com tothom sap, aquest eslògan, veritable ànima del procés, sacralitza la democràcia. Els partidaris de la independència han avisat dia sí dia també que el món exterior no entendria que votar fos delicte; han proclamat als quatre vents que el plet català va sobretot de democràcia. Doncs bé, els grups que s’oposen al referèndum van tenir ahir la intel·ligència d’atacar principalment per aquest flanc: el de la qualitat democràtica de la majoria independentista. Van apel·lar a la representativitat dels parlamentaris, al compliment de les normes que el mateix Parlament català s’atorga i a la llibertat d’expressió de la minoria parlamentària. L’oposició va aprofitar cada revolt de la magna sessió parlamentària per qüestionar la qualitat democràtica de la iniciativa rupturista del Parlament.
Ho van fer coordinadament, però amb matisos: la forma discreta, jurídicament precisa del jove Pedret; la barreja de queixa, lament i reconvenció de Coscubiela; el verb displicent de Carrizosa o la implacable lògica jurídica de Fernández, el parlamentari més segur. Certament, tots ells, com lamentava Rovira en un dels seus moments d’impotència, jugaven amb avantatge: el Govern espanyol, la Fiscalia i els tribunals han estat preparant el terreny per deixar l’independentisme sense vot i, potser aviat, sense líders. Però aquesta mena de laments, en aquesta fase del procés, ja només tenen funció autojustificatòria. Els fets són com són: en el primer assalt, la majoria independentista ha quedat tocada per la resposta de l’oposició i ha vacil·lat pel seu flanc més estimat: el de la legitimitat democràtica.
El primer assalt ha demostrat que el procés té molts punts cecs i zones d’ombra, que poden causar, abans no arribi el desenllaç, més problemes dels que anuncia el full de ruta del referèndum.
El primer assalt ha demostrat que el procés té massa punts cecs i zones d’ombra