Sánchez i Díaz revifen el seu xoc al PSOE per la plurinacionalitat
El líder socialista replica a la presidenta andalusa: “Igualtat no és uniformitat”
Quan Pedro Sánchez va ressorgir de les seves cendres per intentar recuperar el tron del PSOE portava a la motxilla una gran novetat: l’aposta pel caràcter plurinacional de l’Estat. L’aspirant a recuperar les claus de Ferraz va assegurar que aquest rellevant canvi de posició respecte als dos anys en què va exercir com a secretari general del PSOE era fruit de les seves lectures –incloent-hi els debats constituents del 1978–, de les reflexions personals i de les converses que va tenir amb moltes persones a Catalunya i la resta d’Espanya. Però els adversaris interns de Sánchez, amb l’andalusa Susana Díaz al capdavant, van desqualificar immediatament la seva proposta, que van atribuir a una mera tàctica per intentar guanyar-se el suport majoritari dels socialistes catalans en les primàries del 21 de maig passat.
Sánchez va guanyar les primàries i el 39è congrés del PSOE, el 17 de juny, va assumir el reconeixement de la plurinacionalitat d’Espanya com a clau de volta del model territorial en la seva proposta de reforma de la Constitució. Díaz va perdre les primàries, va renunciar batallar al congrés i es va replegar a Andalusia, decidida, segons els seus crítics, a constituir-se en regne de taifes. I l’oposició a la plurinacionalitat que esgrimeix Sánchez és el primer gran cavall de batalla de Díaz contra el líder del PSOE.
Amb un intens encreuament de missatges aquests darrers dies, mentre s’acceleren els esdeveniments a Catalunya. Malgrat que Sánchez no vol embolicar-se amb el debat nominalista, la pressió és diària. “Quantes nacions té, Espanya?”, li van preguntar dilluns. “Totes les nacions són Espanya”, va replicar. “Quantes nacions hi ha, a Espanya?”, li van repreguntar dimarts. “Espanya és una nació”, va subratllar. Però va afegir que “almenys” Catalunya, Euskadi i Galícia tenen vocació de ser nació. I Díaz va reaccionar: “Tinc absolutament clar que Andalusia no és menys que Catalunya ni que Euskadi ni que Galícia!”. El líder del PSOE va respondre ahir a la presidenta andalusa: “Ser diferent no significa ser ni més ni menys que ningú, ni tenir més o menys, és simplement ser diferent”, va concloure a la Ser. I Sánchez va esgrimir el mateix preàmbul de
“Ser diferent no significa ser ni més ni menys que ningú”, diu el secretari general
l’Estatut d’Andalusia: “Igualtat no és uniformitat”.
Però el PSOE andalús s’embolica amb la bandera blanc-i-verda contra la pretensió que atribueix a Sánchez de relegar Andalusia quan parla de plurinacionalitat o d’Espanya com a “nació de nacions”. La pretesa tercera via que assaja Sánchez entre el sobiranisme i l’unionisme tampoc convenç els socialistes de Despeñaperros en avall. I els dirigents socialistes andalusos van reaccionar ahir amb duresa a la declaració de Sánchez en què va assegurar que “Felipe González i José Antonio Griñán van fer seva la idea de nació de nacions”. El portaveu parlamentari, Mario Jiménez –que va ser el portaveu de la gestora que va agafar el timó de Ferraz nou mesos–, va acusar Sánchez de mentir perquè “el PSOE d’Andalusia no ha defensat mai el concepte nació de nacions; Griñán, tampoc”. “Nosaltres estem molt còmodes en la defi- nició que fa l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia com a nacionalitat històrica”, va reiterar Jiménez, que va esquivar fer seu el concepte de plurinacionalitat. Tot i que admeten que “el posicionament correspon a la direcció federal”, els socialistes andalusos exigeixen un “diàleg profund i rigorós al si de l’organització”. “Andalusia no renunciarà a reclamar la seva condició de nacionalitat històrica i a aspirar als màxims nivells d’autogovern que permeti la Constitució”, va concloure.
A Ferraz, però, asseguren que Díaz només busca un “mètode per confrontar” amb Sánchez. Però insisteixen que incorre en una “contradicció”. “Exalta la nació andalusa, però no veu la plurinacionalitat”, critiquen. I avui registraran al Congrés la seva proposta d’obrir una comissió sobre Catalunya. Una iniciativa per a la qual Sánchez va aconseguir el suport de Pablo Iglesias en una llarga reunió dimarts.