CARTES DELS LECTORS

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardia agraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no superin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hi ha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumirne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No es mantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals no publicats.

Maquinarias en marcha

Estamos abrumados con tanta información sobre el referéndum y sus consecuencias. Si es legal o no, si es democráticamente lícito o no, si Europa y el mundo reconocerían el resultado o no. Opiniones para todos los gustos, pero sin duda la más importante no parece que pueda llegar a conocerse y es, precisamente, la del pueblo catalán, que, según el Estado español, no podrá llegar a pronunciarse al impedir el referéndum.

Con las leyes españolas y la Constitución en la mano, el referéndum es ilegal y no puede celebrarse. Pero ¿qué pasa con la voluntad de un pueblo expresada en las urnas en unas elecciones oficiales? Si un 80 por ciento de la población manifiesta su deseo de poder decidir su futuro, parece razonable que el Estado tome cartas en el asunto y se plantee algo tan básico como por qué una población tan grande quiere irse de España.

No sé si Europa llegaría a aceptar el resultado de un referéndum ilegal pero determinante y fiable o si optaría por ignorar el resultado, ignorando con ello el principio más básico de la democracia que no es otro que el poder del pueblo. De momento, ambos gobiernos, estatal y autonómico, han puesto en marcha sus maquinarias. Mientras, Europa calla y observa.

PEDRO ALAINZ FLORES

Barcelona

Jugada bruta

Ara s’entén per què el Govern espanyol no volia revelar què faria per aturar el referèndum: per no donar a conèixer que faria una jugada bruta, molt bruta. No sols manipulen els tribunals, sinó també les dates en què han d’actuar. I això el dia que s’inaugura l’any judicial, amb el Rei presidint-ho. Quina fatxenderia, pròpia d’una república bananera!

Donem suport econòmic als honorables encausats, per als qui sentim sincer agraïment per haver escoltat la veu del poble.

AGUSTÍ DELGADO

Blanes

Recordant el ‘Titanic’

Aquests darrers mesos em sento més propera que mai a la tripulació del Titanic. Hem rigut, hem ballat, hem fet anar la ruleta... I ara, tots contra un iceberg. Doncs jo vull saltar i no em deixen. El senyor Puigdemont ens diu que, tant si ens agrada com si no, petarem contra l’iceberg i això marcarà un moment històric, del qual ningú no sortirà igual. I després diu que més enllà de l’1-O no es veu de president, vagi com vagi la votació. En això coincidim, perquè a vostè els ciutadans no l’hem votat.

Aquest moment històric del qual vostè parla jo el veig com un ridícul històric. Crec que haurem de deixar per als nostres avis allò del seny català com a signe distintiu nacional. Naveguem! Naveguem cap a la independència i si algú treu el cap del vaixell per veure-hi una mica més enllà, que li tallin per no perdre velocitat. Em sembla que no ho tenim gaire millor que els del Titanic.

MARGARITA PUIGARNAU

Barcelona

Poder marxar

L’Estat democràtic està format per un conjunt d’individus que decideixen viure junts. Per tant, la voluntat de seguir junts de tots i cadascun dels individus que formen part d’un Estat és una condició sine qua non per tal que un Estat sigui democràtic. Retenir les persones dins d’un Estat contra la seva voluntat és totalment antidemocràtic.

Les constitucions i les lleis no tenen res a dir en aquest tema, ja que només tenen sentit si es vol viure junts, que no és el cas. Per tant, el referèndum que pregunta d’una manera explícita si els catalans volen continuar o no dins l’Estat espanyol no hauria de tenir cap problema. Aquest dret de poder marxar d’un Estat, fins i tot, està recollit als Drets Humans (París, 1948). I desgraciadament està recollit entre aquests drets perquè molts estats abusen del seu poder i no el reconeixen.

JAUME RIBA PELFORT

Igualada

Segur que és il·legal?

Senyors del PP, no puc entendre, per molt que ho intento, el perquè de perdre el temps pel referèndum; si no és legal, tant és que surti el sí com el no. Em fan pensar si no estan segurs de la il·legalitat.

MONTSERRAT ESTRUCH

Terrassa

La pregunta de l’1-O

I si canviéssim la pregunta de l’1-0?: Vol que Catalunya romangui a Europa, dins una Espanya unida, amb el reconeixement de la seva nacionalitat històrica i amb plenes competències en llengua, cultura, educació, economia, hisenda, justícia, transports i seleccions esportives?

RAMON FAUS SANTAEULÀRIA

Barcelona

Metàfora

Aquests darrers temps, sentint o llegint comentaris que inclouen el mot il·legal, he recordat unes paraules que ens deia un educador fa uns quants anys: quan un semàfor es queda molta estona en vermell, la gent comença a passar, i fins i tot s’aturen els vehicles que tenen verd, perquè tothom suposa que el semàfor s’ha espatllat.

MANUEL MAS FRANCH

Barcelona

Crisis en el Barça

La carta escrita por el señor Pablo Feu (“La postura del Barça”, 5/IX/2017), defendiendo a la directiva del Barça por no contribuir a generar una burbuja en el mercado del fútbol no fichando a nadie, no refleja la situación actual del club en todos sus términos. No se trata de eso. De lo que se trata es de que el FC Barcelona actualmente se encuentra, sobre todo, en evidente crisis institucional. La imagen de la entidad ha quedado por los suelos gracias a la gestión económica y deportiva de Bartomeu y Rosell.

De tener al madridismo boquiabierto, hemos pasado a que se quieren ir los jugadores y entrenadores más emblemáticos del club. El resultado: el Madrid nos ha igualado y con el tiempo superado. Ahora lo de Neymar, y en cuanto a Messi, ya veremos.

JOSEP GIL OLIVÉ

Barcelona

Mejor el torneo Godó

Como aficionada al tenis, disfruto siguiendo los partidos en televisión y procuro presenciarlos cuando son en mi ciudad. El pasado sábado trasnoché ya que quería ver Nadal/Leo Mayer y F. López /R. Federer. También con el partido de Del Potro disfruté muchísimo. Sin embargo, estoy muy sorprendida de que en un Open de Estados Unidos la organización sea tan poco profesional. Pelotas dadas por buenas a un punto de partido, se revisa con el ojo de halcón y se dan como fallidas; ruido, mucho ruido, con la importancia que tiene el silencio en el tenis para oír la pelota del contrario; gente entrando y saliendo de la pista con nachos, hamburguesas, palomitas... Los jugadores esperando para empezar el servicio. En un deporte tan elegante y noble como es el tenis, parece mentira que no se dé prioridad y respeto a los jugadores.

Por supuesto, y con gran convencimiento, aunque no tengamos un Grand Slam, me quedo sin lugar a dudas con la organización, educación, respeto y afición de nuestro pequeño gran torneo Conde de Godó.

ANA ROMÁN BAIXERAS

Barcelona

Ceniceros para colillas

Como continuación de la carta “Colillas, al cenicero” (26/VIII/2017), quiero añadir lo siguiente. En todas las papeleras que hay por las calles se podría agregar en la parte superior de las mismas, bien soldados, unos ceniceros de unos 20 centímetros, que al vaciar la papelera también se vaciaran. Quizás los fumadores educados los utilizaríamos y disminuirían las colillas en el suelo. No es nada difícil que los ayuntamientos se lo propongan.

ALBERTO QUINTANA Suscriptor Barcelona