Barcelona defensa la seva gestió abans i després de l’atemptat
El comissionat de Seguretat assegura que “hi ha marge” per millorar els protocols i que ho faran
Recasens encara espera que la Delegació respongui a les seves peticions en seguretat
Un camió habilitat des del qual es gestionaran futures emergències
A punt de complir-se les tres setmanes dels atemptats de Barcelona i Cambrils que van costar la vida a 24 persones, de les quals vuit terroristes, l’Ajuntament va celebrar ahir una sessió extraordinària de la comissió de Presidència per analitzar la resposta del Consistori després del terrible atac a la Rambla. Va prendre la paraula el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, que va defensar l’actuació de la Guàrdia Urbana i els bombers i va assegurar que l’Ajuntament, que no té competències en matèria antiterrorista, sempre ha fet el que els experts li han indicat que fes. Ni més ni menys. Va admetre que és necessari revisar el que es va fer aquell dia i analitzar com van funcionar els protocols, perquè sempre hi ha marge per millorar.
Recasens va posar xifres desconegudes fins ara al sagnant pas de Younes Abouyaaqoub per la Rambla. La furgoneta del terrorista va transitar durant 41 segons pel tram per als vianants del passeig, al qual va accedir exactament a les 16.53 hores. Llavors hi havia a la Rambla i els voltants una vintena de guàrdies urbans, a més de la furgoneta de la USP, que sol estar estacionada al costat del carrer Pelai. Tots van reaccionar, va explicar el comissionat, de manera “exemplar”, ajudant els ferits, evacuant la zona i perseguint el vehicle i el conductor, quan es va aturar a l’altura del Liceu i va aconseguir escapolir-se entre la gent que corria espaordida a la Boqueria.
Ahir ningú no tenia dubtes de l’actuació dels 300 guàrdies urbans que es van incorporar immediatament al servei, i els 340 més, molts de vacances, que es van oferir a treballar. De fet, els mateixos barcelonins els van reconèixer la tasca folrant de flors els seus vehicles després de la manifestació de condemna. Però a alguns portaveus de l’oposició els interessava debatre què més podria haver fet el Consistori i no va fer per prevenir o posar més difícil l’execució de l’atemptat.
Recasens va ser contundent i, da- vant la bateria de preguntes del regidor del Partit Popular, Alberto Fernández Díaz, sobre les alertes i les recomanacions que no es van tenir en compte, va recordar que el principal responsable de la lluita antiterrorista és l’Estat. I va afegir: “Vaig trigar mesos a ser rebut a la Delegació del Govern, i vaig presentar una sèrie de consideracions sobre la seguretat de la ciutat, i encara espero resposta”.
I va ser així. Abans de l’estiu, Recasens es va reunir amb el subdelegat del Govern central, Emilio Ablanedo, en una trobada, afable, en què li va traslladar una sèrie de qüestions sobre la protecció de la ciutat. El comissionat no tenia previst recordar la cita, però va voler així tallar el que va considerar un “atac injust” del PP.
La responsable de Ciutadans, Carina Mejías, també va preguntar per les mesures de prevenció que es van prendre després dels atemptats de París i després que el Ministeri de l’Interior recomanés per Nadal barrar el pas a algunes vies.
No hi va haver debat perquè el govern va insistir que Recasens ja havia detallat la feina feta. Jaume Ciurana, del grup demòcrata, va demanar que es treballi per consolidar la confiança dels barcelonins amb la seva policia, mentre que Jordi Coronas, d’ERC, va sol·licitar més recursos per tenir més policia amb els quals millorar la seguretat.
Es van llegir les mesures aprovades després de l’última Junta de Seguretat de Barcelona i que estan en marxa. I es va explicar l’acord per comprar per 200.000 euros un vehicle de comandament, un camió habilitat, des del qual es gestionaran, in situ, les futures grans emergències a la ciutat.