El circ i els seus elefants
No és pas banal que set elefants adults, i per tant d’espectacular volum, apareguin de sobte per un carrer de Barcelona. Caminen de manera ben ordenada, l’un rere l’altre, i amb pas calmat.
L’espectacle no deixava de representar un cert risc, i és que la ciutat ofereix un ambient que bé podria haver provocat en algun d’aquells animals una reacció inesperada. Se sap que estan molt ben ensinistrats i que els que en tenen cura els mantenen sota control, però bé hi podria haver algun imprevist; per exemple, que un cotxe xoqués amb un elefant, cosa que podria provocar potser una reacció violenta en els altres paquiderms, o que el caos circulatori, acústica inclosa, pogués pertorbar el seu comportament.
Tot tenia a veure amb el circ, la raó fonamental que es veiés amb simpatia. La veritat va ser que, davant la petició formulada per la direcció del teatre-circ Olympia, l’autoritat es va mostrar d’allò més col·laboradora, i així es va permetre que set elefants apareguessin pels carrers.
Circuits Carcellé, que aquell hivern del 1946 gestionava l’oferta circense, sens dubte havia pressionat per fer aquella desfilada, d’alt impacte publicitari.
Val la pena detallar l’itinerari, per imaginar-se l’enrenou que va provocar. Com que el circ Olympia s’alçava a la cantonada de la ronda Sant Pau i Aldana, el recorregut va remuntar la ronda, va continuar per la de Sant Antoni, plaça Universitat, Pelai, plaça Catalunya, passeig de Gràcia, Provença, Aribau, Gran Via, Urgell i va tornar per fi a l’Olympia. Caram!
Evidentment, una caravana d’aquella mena en ple migdia d’un dia feiner, era un dilluns, va despertar al seu pas una curiositat tan considerable com previsible. I precisament d’això es tractava. La desfilada va començar al migdia. Cada elefant anava acompanyat a peu per un treballador del circ, i no es va registrar cap problema. Els guàrdies urbans van col·laborar per impedir que aquella novetat suposés una pertorbació viària. Cal tenir en compte que aleshores, època de carestia econòmica i de carburants, el trànsit era més aviat escàs.
Aleshores s’ignorava que l’Olympia tenia els dies comptats. Havia estat inaugurat el 1924, i llavors estava considerat el més modern d’Europa pel que feia a la tecnologia, cosa que li permetia oferir una gran diversitat d’espectacles no només circenses, sinó també teatrals i, fins i tot, esportius, gràcies a la facilitat i la rapidesa per transformar l’escenari; podia incorporar, a més a més, una piscina de dimensió considerable.
El 28 de febrer del 1947 va tancar les portes i va ser enderrocat tot seguit. Resultava que en aquell moment poder vendre l’estructura era un bon negoci perquè el ferro era un material escàs. Uns quants anys abans ja havia passat el mateix amb el palau de Belles Arts.
No hi va haver cap mena de problema perquè fos permesa aquella desfilada sorprenent