Sobral, de tot cor
El cantant portuguès deixa la música en espera d’un trasplantament
“Tinc un problema i he de lliurar el meu cos a la ciència”, afirma l’artista en un emotiu vídeo
Salvador Sobral, el jove guanyador de l’últim festival d’Eurovisió, un intèrpret d’aquests que posen tota l’emoció a l’escenari, dels que canten amb el cor, com se sol dir, ha de parar i cuidar-se, cuidar precisament molt el seu cor.
En un emotiu vídeo penjat a Facebook, el cantant portuguès s’ha acomiadat dels seus fans, anunciant l’abandonament temporal de totes les seves activitats. “No és un secret per a ningú que la meva salut és fràgil. Tinc un problema i he de lliurar el meu cos a la ciència i retirar-me dels escenaris i de la música en general. Anar a un món en el qual es resolguin els meus problemes”, afirma.
Encara que ell no n’ha volgut parlar mai, des d’abans de la seva participació a Eurovisió se sap que Sobral, de 27 anys, pateix un sever problema cardíac i que té instal·lat al pit, sota la pell, com un marcapassos, un petit desfibril·lador automàtic capaç de contrarestar les arrítmies o les aturades cardíaques amb descàrregues elèctriques. Persones properes al cantant han revelat fins i tot que la seva malaltia és tan greu que requereix un trasplantament de cor urgent per assegurar la seva supervivència i que està en llista d’espera per rebre'l.
En l’esmentat vídeo Sobral apareix més prim encara que mesos enrere i als seus braços es pot veure un braçalet hospitalari i embenats a les zones habituals d’extracció de sang o de col·locació de vies per administrar medicació.
Les expressions “lliurar el meu cos a la ciència” i “anar a un món en el qual es resolguin els meus problemes” han causat certa inquietud entre els fans de l’artista, però posteriorment en el mateix enregistrament Sobral afirma: “Segurament el problema quedarà resolt, però no sé quan. Vull agrair el vostre suport. Tornaré aviat, és un adeu temporal. M’agradaria que es respectés la meva privacitat. Tot anirà bé, que ningú no es preocupi”.
Sobral ja havia anunciat l’anul·lació de tres concerts dies enrere i ara ha anunciat la cancel·lació de tots els que tenia previstos pròximament amb una única excepció: el de demà a la nit als jardins del casino d’Estoril, una actuació que ha volgut mantenir per acomiadar-se de tots els fans que hi vulguin assistir, ja que és gratuïta.
Els metges del jove cantant li han advertit repetidament que ha de portar una vida al més relaxada possible en espera del trasplantament, però ell ha intentat mantenir tot el possible la seva activitat artística. La seva salut delicada es va evidenciar quan va participar a Eurovisió al maig: va arribar a l’últim moment per actuar a la gala final a Kíev, on la seva germana Luisa -autora de la cançó que va interpretar,
Amar pelos dois (Estimar pels dos)– havia hagut de substituir-lo en els assajos previs.
Cantant intimista i amb aires de jove bohemi i tímid, Sobral també és un artista inconformista i de declaracions polèmiques, com la que va fer quan va recollir el premi d’Eurovisió: “Vivim en un món de música d’un sol ús, música fast food sense contingut. La música no són focs artificials, són sentiments (la música pop fast food pot ser el millor del món en el moment i lloc adequats, igual que una bonica cançó com la teva”, li va replicar via Twitter un altre concursant d’Eurovisió, el suec Robin Bengtsson). I poc amic de la fama, quan va tornar a Lisboa, Sobral va sentenciar: “No soc el nou heroi nacional; aquest paper és de Ronaldo i espero que continuï així. El que m’agrada és cantar”.
Salvador Vilar Braamcamp Sobral va néixer a Lisboa el 1989, fill d’una directiva de màrqueting, posteriorment propietària d’un taller de costura, i un antiquari que li va inculcar a ell i a la seva germana el seu amor per la música, en especial el pop-rock dels 60 i 70. Als deu anys, Sobral ja va actuar en un concurs de cançons televisiu i va repetir als 19 anys amb Ídolos. No va quedar ni entre els cinc primers, però es va fer popular a Portugal. No ho va portar gaire bé, per la qual cosa va decidir anar-se’n d’Erasmus i estudiar tercer de psicologia a Mallorca. Allà va començar a actuar en bars i hotels i va deixar els estudis.
El 2013 es va mudar a Barcelona, on va estudiar dos anys al Taller de Músics. En aquella època va quedar enamorat del geni del jazz Chet Baker i va iniciar la seva col·laboració amb el veneçolà Leo Aldrey, amb qui va formar el grup de breu vida Noko Woi, que va actuar al Sónar del 2014.
De tornada a Portugal, va publicar l’any passat el seu primer disc en solitari, Excuse me, en col·laboració amb el pianista Júlio Resende i amb temes en portuguès, anglès i espanyol.