Un imperi sense rei
Colombians i mexicans es reparteixen l’exportació de la cocaïna americana
Els traficants colombians van deixar de ser els únics reis del tràfic ja fa unes quantes dècades. L’hegemonia ara és compartida. Els clans del crim organitzat de Colòmbia i de Mèxic es reparteixen d’una manera bastant definida les porcions més grans del pastís d’aquest suculent negoci brut internacional.
Figures dels vuitanta i els noranta tan populars com sanguinaris, com ara l’antic cap del càrtel de Medellín, Pablo Escobar, o els germans Rodríguez Orejuela, responsables del càrtel de Cali, són molt poc freqüents avui dia. Hi ha sens dubte una excepció, el mexicà Joaquín Guzmán Loera, més conegut com el Chapo. Avui consumeix els seus dies en una presó nord-americana de la qual es dona per fet que no sortirà en dècades malgrat la seva habilitat per fugir. Aquesta característica escapista juntament amb l’extrema crueltat de les seves accions contra deutors o enemics del càrtel que dirigia el va fer molt conegut i aspirant a ser personatge protagonista també de sèries de televisió i festejat per estrelles de la interpretació com Sean Penn o reines de culebrots com la mexicana Kate del Castillo, de la qual, pel que sembla, el Chapo s’havia enamorat.
Aquesta divisió del mercat de la droga a l’Amèrica Llatina es dibuixa d’aquesta manera, segons els experts: els clans colombians es dediquen principalment a l’exportació de cocaïna a la Unió Europea i els grups criminals mexicans s’encarreguen gairebé en exclusiva dels consumidors dels Estats Units. Mèxic no és només el gran introductor de la cocaïna colombiana als Estats Units. Des de fa temps, té les seva pròpies zones de cultiu, zones muntanyoses i boscoses on amaguen les seves plantacions, especialment per evitar que es puguin veure des de l’aire, però és tanta la demanda del mercat nordamericà que els càrtels mexicans de vegades acaben completant els seus transports amb excedents de Colòmbia”, explica a aquest diari una font policial amb responsabilitats en la lluita internacional contra el narcotràfic.
Altres països, especialment els que tenen frontera amb Mèxic o amb Colòmbia, també són cultivadors de coca. “En aquest paper secundari però important destaquen el Perú i de manera molt significativa últimament Bolívia. Després hi ha les petites repúbliques centreamericanes”, diu aquest especialista.
Malgrat aquesta especialització en la venda en funció de la destinació de la mercaderia il·legal, la història recent demostra que els càrtels mexicans han fet tímids intents d’assentar-se en territori europeu. Ho han intentat, per exemple, a Espanya, però de moment les aproximacions han resultat infructuoses per la seva ràpida detecció i per la reacció policial. Són els colombians els que continuen dominant les rutes cap al Vell Continent; molt diversificades des de fa temps fins i tot amb bases en països del golf de Guinea com a pas intermedi a territori europeu.
La cocaïna no és l’única gran droga exportada pels grups criminals de l’Amèrica Llatina actualment. L’heroïna també és un mercat en expansió amb terribles conseqüències socials. Aquest capítol també està dominat pels mexicans, que veuen com continuen creixent les vendes d’un tipus d’aquesta droga coneguda com a “quitrà negre”. “Els mexicans en venen molta. Conreen i processen. És una heroïna que se sol fumar o inhalar. La xeringa continua tenint molt mala fama entre els consumidors”, apuntala aquest cap antidrogues.
Ara per ara el debilitament dels càrtels, especialment els mexicans, no sembla que sigui una cosa que propera per molt que la policia federal d’aquell país i fins i tot les seves forces armades hagin aconseguit cops tan audaços com la recaptura del Chapo després de la seva última fugida d’una presó mexicana d’alta seguretat. “Canvia el cap de la serp, però continua viva”, conclou aquest agent de la llei.
Els grups criminals de Mèxic proveeixen de droga gairebé en exclusiva el voraç mercat dels EUA