Abu Dhabi culmina el Louvre del Desert, dissenyat per Jean Nouvel Macron inaugurarà el museu el 9 de novembre, a canvi de 700 milions
“Primer museu del món àrab concebut amb un criteri universal per reflectir la història comuna de la humanitat”, el Louvre Abu Dhabi, l’obra de Jean Nouvel, penetrada pel mar, amb una cúpula de 180 metres d’alt i sales concebudes com una medina, sobre 24.000 metres quadrats i d’un cost de més de cent milions d’euros, obre al públic l’11 de novembre a la capital dels Emirats. Des de Saadiat Beach (illa de la Felicitat), a Abu Dhabi, on es va desplaçar la ministra de Cultura francesa, i simultàniament des del seu ministeri a París, va ser anunciada ahir la bona nova.
Amb un toc esportiu, el també anomenat Louvre del Desert és el primer que obre del conjunt cultural que pretén donar als Emirats una altra referència a part de la del
petroli. El 9 de novembre el president francès assistirà a la inauguració oficial. I el 21 de desembre, primera exposició: D’un Louvre a
l’altre, un museu per a tothom. Una cosa així com la partida de naixement del Louvre parisenc desplegada en 145 olis, escultures i objectes, de les seves col·leccions i les del castell de Versalles.
A canvi d’uns 700 milions d’euros, pagables en 30 anys, el Louvre i els 13 museus i institucions nacionals francesos coordinats en l’operatiu per l’agència France Museums, creada per a l’ocasió, aporten museografia, deixen obra i formen futurs conservadors locals. Si la marca Louvre, el museu més visitat del món, és el ganxo, el seu programa és fruit de la feina comuna.
I com que Tom Krens, exdirector del Guggenheim de Nova York i padrí del de Bilbao, es va imaginar l’oasi cultural per encàrrec de l’emir, l’arquitectura de Nouvel, com la de Gehry a Bilbao, serà un estoig sense gran col·lecció interior.
Quan Qatar va inaugurar el seu museu d’art islàmic a Doha, el director, interrogat pel periodista sobre la riquesa de les col·leccions, va explicar que ho havien comprat tot. És a dir, segles d’història. Però, com que l’art occidental ja va ser confiscat pels museus, Saadiat ha de llogar préstecs.
Fins al 2026, els museus francesos prestaran una mitjana de 300 obres per any. Els seus conservadors continuaran estant al comandament de les exposicions temporals durant cinc anys més. I el 2046 cessa el lloguer de la marca Louvre. I així funcionaran els seus prestigiosos veïns, el museu d’art contemporani pilotat pel Guggenheim i el Zaied National Museum, tutelat pel British Museum i firmat per Norman Foster. S’hi sumaran un museu marítim, obra de Tadao Ando; un centre d’art i espectacles, llegat creatiu de la difunta Zaha Hadid, i una gran sala de concerts.
Manuel Rabaté, director del Louvre del Golf, subratlla que Abu Dhabi és “la capital de set emirats, un conjunt de 180 nacionalitats i un eix en què es creuen Àsia, l’Àfrica, Austràlia, Europa i els Estats Units”. I apunta que ja hi ha tres universitats, la de Nova York, la Zaied i la Sorbona, que, d’altra banda, treballa en contacte estret amb el Louvre.
Un Da Vinci o una partida de golf? Els Emirats, que s’anticipen al tancament de l’aixeta del petroli, han entès que, si el segle XIX va inventar el turisme, i el XX, el turisme cultural, al XXI tots dos són una mateixa cosa. De fet, l’impressionant conjunt per a Saadiat Beach és un projecte de Tourism & Culture Authority. TAC, com se’l coneix, és l’organisme que pretén fer d’Abu Dhabi una destinació. Per això l’illa estarà sembrada d’hotels de luxe i, súmmum del luxe, on l’aigua és més rara que el petroli, camps de golf.
Només al Louvre Abu Dhabi van treballar cinc mil obrers, en condicions aparentment tan polèmiques com les dels que treballen per al Mundial de futbol de Qatar. I faran falta moltes més mans per arrodonir l’illa de la Felicitat.
Els museus francesos prestaran una mitjana de tres-centes obres per any