Estar enamorat
Tu estàs enamorat de l’Arquimbau! –Que no! La Rosa Maria es va morir l’any 1992. –Però n’estàs enamorat. –Empar, no. El 1962 l’Arquimbau tenia cinquanta-quatre anys i jo era un nadó. –Però t’agrada. –Que nooooo! Comença la presentació del llibre L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt (Nau Comanegra, març de 2016): “El Julià Guillamon, que està enamorat de la Rosa Maria Arquimbau...”
“Moliner, això ho discutirem al carrer” –dic jo davant l’auditori que es descollona–.
–Vale! Anem a fer una copa –diu la Moliner–.
Un any després, el juny del 2017, estic buscant un pis de lloguer. Ara a casa tenim una cadira de rodes, no podem pujar l’escala del nostre pis. És una situació una mica angoixant. D’aquí a tres setmanes ens donaran l’alta a l’hospital i encara no sabem on anirem a viure. Una amiga em passa un contacte d’un pis adaptat. Truco a l’agència i quedem per anar a veure el pis que es lloga. El carrer no em sona gens. “Sí, és al costat de Torrent de l’Olla” –em diu la Maria, la noia de l’agència–. Només arribar, reconec el lloc. Li demano: “Aquesta finca no deu pas ser de la família Rius?” “Com ho saps?” –em respon ella–. “És una mica llarg d’explicar –li dic, amb por d’avorrir-la–. L’any passat vaig escriure un llibre sobre l’escriptora Rosa Maria Arquimbau. La vaig descobrir, em va encantar i primer de tot vaig escriure’n unes columnes a La Vanguardia. El senyor Gabriel Rius va llegir aquelles columnes, em va buscar i vam quedar per fer un cafè. Va resultar que havia conegut Rosa Maria
És una mica angoixant: d’aquí a tres setmanes ens donaran l’alta a l’hospital i no sabem on anirem a viure
Arquimbau i el seu marit, Joaquim Girós. La família Rius tenia una fàbrica de cacau i van donar feina a alguns republicans que tornaven de l’exili, com Joan Pagès, supervivent de Mauthausen, o com Joaquim Girós, que havia estat de La Falç, el grup de Josep Tarradellas. Quan va morir en Girós, van seguir ajudant la Rosa Maria. Li portaven uns diners, al carrer Laforja, on vivia. Als anys cinquanta, en una època que necessitaven divises per comprar màquines per preparar el cacau per fer Cola Cao, van muntar una botiga d’artesania a Tànger i l’Arquimbau s’encarregava de les compres”.
Quan no tens ganes de canviar de casa busques on pots agafar-te. Pensar que el pis que volia llogar estava vinculat a aquesta història, que en Girós devia haver passat moltes hores a la fàbrica que hi havia aquí al costat, va fer que em decidís i que m’espolsés una mica la tristesa. Ara fa més d’un mes que vivim al pis nou. A la matinada miro el pati, veig la casa amb les finestres de terracota d’aquella gent que va protegir en Girós i l’Arquimbau quan van tornar de l’exili. He editat quatre llibres de Rosa Maria Arquimbau. La dona em devia veure des del més enllà i devia pensar: “Aquest noi, vinga a escriure, i ara, amb la seva xicota en cadira de rodes... vaig a solucionar-li això del pis”. Agafo el mòbil i envio un watsap a la Moliner: “Empar, carinyo, tenies raó: estic enamorat de la Rosa Maria”.