Cançons sense edat
Vega dona vida a petites joies del cançoner italià al seu àlbum ‘Non ho l’età’
L’artista cordovesa Vega va confirmar la seva condició d’atipicitat quan a començaments del mes de març passat va publicar el seu àlbum Non ho l’età (Subterfuge - La Madriguera), una obra en la qual plasma un recorregut per les seves cançons favorites de la música italiana. En aquest àlbum la polifacètica intèrpret se centra en alguns temes memorables de les dècades dels cinquanta i els seixanta. Aquesta focalització en aquell fecund període musical suposava recuperar referents com Domenico Modugno, Adriano Celentano, Mina, Gigliola Cinquetti o Paolo Conte. A més de la selecció d’un repertori atractiu però també arriscat, atesa l’entitat de les peces, es tracta d’un disc cantat íntegrament en italià i el primer de l’artista exclusivament com a intèrpret.
En aquest sentit Vega desgrana el repertori des d’un punt de vista molt personal però respectant l’essència dels originals que escoltava de petita a casa perquè, segons va explicar quan el volum va sortir a la llum, “són cançons que han marcat la meva manera d’entendre la música i d’escriure les meves pròpies composicions. Versionar-les i fer-les meves respon a un exercici guaridor de fer música únicament per divertir”.
Non ho l’età vol dir “no tinc l’edat” i és el títol d’aquella gloriosa composició de Mario Panzieri que va permetre a Gigliola Cinquetti guanyar el premi d’Eurovisió el 1964. Aquí serveix per reunir una sèrie de cançons que han forjat molts records inesborrables en la memòria de diverses generacions.