L'aposta d'Andorra pel medi ambient, en deu iniciatives
DES DE L'ESCOLA VERDA FINS AL FOMENT DEL RECICLATGE DE RESIDUS, DELS PANELLS D'ENERGIA SOLAR A L'ESTRATÈGIA NACIONAL DEL PAISATGE: EL PRINCIPAT ACTUA A FAVOR DE LA SOSTENIBILITAT AMB PROJECTES MOLT DIVERSOS
Els objectius establerts al Pla Nacional de Residus per al 2020 són molt ambiciosos, del 50% de la recollida selectiva. Actualment, ja s'està per sobre de la mitjana de la UE
Adherir-se a convenis internacionals que lluiten pel medi ambient i contra el canvi climàtic; posar en marxa plans que revolucionin des del model energètic fins al sistema de reciclatge, i animar la població amb iniciatives concretes perquè, amb petits gestos diaris, es conscienciï i actuï a favor del medi ambient. El Principat lluita per ser cada vegada més sostenible en tots els àmbits en diversos fronts. Us expliquem deu de les iniciatives, molt diverses, que s'han posat en marxa els darrers temps en aquest àmbit.
1 Escola Verda. "El més important pel medi ambient són els hàbits i l'educació dels nens és clau, perquè són els qui contribuiran a la preservació del medi". Són paraules de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, sobre un dels projectes més reeixits que du a terme el Principat en aquest àmbit, l'Escola Verda. Es tracta d'un projecte gestionat pel Centre Andorra Sostenible que té l'objectiu d'integrar la sostenibilitat en el dia a dia de l'escola. Es va iniciar l'any 2010 i ha anat creixent des de llavors, fins al punt que actualment ja abasta el 53% dels escolars del Principat; l'objectiu és arribar al 100% en el futur proper.
I com funciona el projecte? El primer pas és que el centre educatiu demani entrar al programa, moment en què es fa una diagnosi per conèixer-ne l'estat ambiental i es determinen les temàtiques concretes que es volen tractar. S'estableix un pla d'acció i, quan es valida, se li atorga el reconeixement d'escola verda. L'energia, l'aigua, el paisatge, el soroll i l'aire són algunes de les temàtiques que tracten els alumnes, a qui s'anima que canviïn els hàbits, des de tancar l'aixeta mentre es renten les dents fins a no fer servir paper de plata per embolicar els entrepans. Però la
transformació verda també s'enfoca cap al centre mateix, per exemple, intentant reaprofitar els recursos fent una tria selectiva dels aliments per convertir-los en compostatge, matèria orgànica que aboni l'hort de l'escola.
Cada juny, les escoles verdes es reuneixen, aprofitant el Dia Mundial del Medi Ambient, per compartir experiències, en una trobada que enguany ha celebrat la setena edició, amb més de 200 alumnes. Amb el mateix objectiu de fomentar la transversalitat del projecte, un blog ofereix monografies amb propostes mediambientals per a les escoles participants.
El programa ja supera l'àmbit escolar i també s'ha implantat al centre de formació professional i als instituts Espanyol i de l'Escola Andorrana.
2 Convenis internacionals. Una part molt important de l'aposta dA' ndorra pel medi ambient inclou compromisos internacionals sobre la matèria. En aquest sentit, destaquen l'adhesió del Principat, el 2010, al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, en què es va comprometre a reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH), entre d'altres, i la signatura de l'Acord de París contra el canvi climàtic, reafirmat el 2016.
Algunes de les mesures que ha pres el país en coherència amb els compromisos internacionals són el Pla Engega de foment de la mobilitat elèctrica i el Programa Renova, que promou la rehabilitació dels edificis per reduir-ne les necessitats energètiques, a més del foment de les energies renovables, per reduir la dependència dels hidrocarburs, i el foment de la reducció i el reciclatge de residus.
3 Recuperació de fauna. Preservar les espècies autòctones i els seus hàbitats naturals és una altra de les línies de treball del Principat. En aquest sentit, el març passat, el país va signar la incorporació del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat al projecte Interreg Sudoe Iberiver del Consorci Besòs Tordera, un projecte de cooperació transnacional que aglutina diferents institucions espanyoles i portugueses per tal de millorar la qualitat dels hàbitats fluvials.
La fauna és, òbviament, una de les beneficiàries d'aquestes polítiques de conscienciació amb el medi ambient que han anat in crescendo les darreres dècades. Una de les bones notícies és que la població de llúdrigues s’ha recuperat, els últims disset anys, després d’estar pràcticament extingida dels cursos fluvials del país. Jordi Solà, cap de la Unitat de Fauna del Departament de Medi Ambient, va atribuir el fet d'haver pogut reunir una dotzena d’exemplars de l’espècie a la millora de les condicions mediambientals.
El trencalòs és una altra de les espècies beneficiades per aquesta conscienciació. El Ministeri de Medi Ambient ha signat, aquest estiu, la renovació del conveni per al desenvolupament del Pla d'Actuacions per a la Conservació del Trencalòs a Andorra (PACT), dedicat a vetllar per la conservació d'aquesta espècie al país.
En aquest àmbit, també destaca la tasca del Centre de Recuperació de Fauna, que al llarg de l’any atén uns 200 animals. Un dels darrers exemplars alliberats per la Unitat de Fauna del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat que ha sortit d'aquest centre va ser un voltor, espècie protegida, aquest agost. Va ser trobat al Pas de la Casa i alliberat al Pic Negre, per tal que trobés altres voltors als quals unir-se en la ruta. Aquest setembre s'alliberaran dues cries de cabirol que es van recuperar al maig.
4 Premis culturals. Com que, òbviament, la divulgació dels valors mediambientals és una de les prioritats del país, aquesta defensa del medi també s'estén a l'hora de valorar els premis andorrans en àmbits culturals. És el cas dels premis de la Mostra Internacional de Cinema de Muntanya dels Pirineus, Picurt, que projecta una part
del programa a Andorra, en concret, al Centre de Congressos d'Ordino, sessions contínues de pel·lícules i documentals de temàtica mediambiental. S'atorga el guardó Gall Fer Andorra a treballs que fomenten i difonen el respecte pel medi ambient i els seus valors associats. Aquest any, s'ha guardonat la cinta Plastic China, de Jiu-liang Wang, sobre la indústria del tractament del plàstic al país asiàtic, amb menció del jurat per a Woman and the Glacier, sobre una científica que estudia el canvi climàtic al Kazakhstan.
5 La gestió dels residus és, sens dubte, un dels cavalls de batalla dA' ndorra en el tema mediambiental. El govern ha posat en marxa, els darrers temps, un autèntic pla de xoc per incrementar la recollida selectiva de residus. Tot i que els nivells de recollida selectiva estan per sobre de la mitjana de la Unió Europea i entre la dels països més capdavanters, els objectius establerts al Pla Nacional de Residus per al 2020 són molt ambiciosos, del 50% de la recollida selectiva, i per això s'engeguen noves mesures per continuar millorant i assolir l'objectiu proposat. En aquest sentit, recentment s'han aprovat tres accions en aquesta direcció: la declaració dels grans magatzems i supermercats com a productors singulars de residus, la creació d'un distintiu mediambiental per al comerç i l'adjudicació de recollida i gestió de matèria orgànica a prop dels grans productors.
El Pla Nacional de Residus també s'orienta a conscienciar els particulars que tenir cura del medi ambient és cosa de tots, amb iniciatives molt concretes dirigides a tothom. Per exemple, impulsa iniciatives com el foment de bosses reutilitzables, amb un nou reglament que prohibeix les bosses d'un sol ús. Dins del Pla, també s'han col·locat noves deixalleries mòbils per facilitar el reciclatge i perquè la distància no sigui cap excusa.
Pel que fa a la matèria orgànica, l'objectiu és aconseguir, aproximadament, la recollida del 10% de la que es produeix al Principat, tal com es fixava al PNR, i per això es preveu la recollida en vuit centres comercials, així com en hotels i restaurants. L'exportació de la matèria orgànica es farà a la planta de compostatge del Centre de Tractament de Residus de Benavarre, i es preveu un retorn del compost generat que es pot reutilitzar en jardins.
La gestió de residus, precisament, va centrar la 1a Jornada Internacional Economia Circular, que es va celebrar al juny, i que va aplegar 180 professionals relacionats amb aquesta temàtica procedents d'Andorra i dels països veïns. Organitzada per l'Associació de Gestors de Residus d'Andorra (AGREDA), amb el suport del Govern i del Gremi de Recuperació de Catalunya, partia de la base que és clau desacoblar el consum de recursos naturals i el creixement econòmic, vetllant perquè el desenvolupament sigui sostenible, i, com a una de les vies, se citava l'augment de la circularitat dels materials a través de tot el cicle dels productes.
6 Control d’indicadors ambientals. Partint de la premissa que no hi ha acció possible sense informació prèvia, el Ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat elabora cada any els Indicadors ambientals, documents que recullen els índexs principals en matèria ambiental del país, com ara la qualitat de l'aigua i de l'aire i el soroll, els residus, l'energia, el canvi climàtic i la meteorologia i l'educació ambiental. En aquest sentit, segons el darrer, presentat al maig, pel que fa a la qualitat de l'aigua superficial, l'any passat es van tractar 19,5 milions de metres cúbics d'aigües residuals a les estacions depuradores del país, i a les estacions de mesura s'ha comprovat que un 85% de les aigües superficials és de qualitat excel·lent o bona. També s'ha constatat, pel que fa a la qualitat acústica, que un 80% de les estacions de la xarxa de control compleixen els objectius de qualitat fixats al cadastre sonor. Pel que fa al canvi climàtic, els valors de les emissions no absorbides en gasos amb efecte d'hivernacle se situen estables en 375 Gg CO2, la producció nacional d'energia cobreix el 16,9% de la demanda, i la producció d'origen fotovoltaic continua augmentant i ja supera la barrera dels 350 MWh, un 0,4% de la producció nacional. Pel que fa als residus, el 49% de les fraccions de paper i cartró, vidre i envasos s'ha recollit de manera selectiva i s'ha destinat al reciclatge.
7 Més i més vies verdes. L'increment progressiu de la xarxa de camins i rutes verdes per fomentar l'activitat física és un altre dels cavalls de batalla del Principat. Un dels darrers és el Camí Ral d’Ordino, entre Santa Bàrbara i Sornàs, que forma part del projecte que pretén unir els nuclis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany amb un camí, passant per la Massana fins al Parc natural de Sorteny. Ja s'han licitat les obres per al següent tram del camí, que va del pont de Sornàs cap a la Cortinada. Es busca promocionar el senderisme i el turisme de muntanya i millorar la connectivitat dels espais d'interès natural, i, en aquest sentit, el Pla Sectorial d'Infraestructures Verdes vol oferir una altra manera de recórrer i descobrir Andorra, reivindicant-ne les característiques històriques, culturals i naturals.
També, pel que fa al transport sostenible, aquest estiu s'ha licitat la concessió d'un servei de bicicletes elèctriques compartides. Un únic bitllet servirà per fer servir el bus i la bici elèctrica. Es pretén impulsar la mobilitat sostenible i pal·liar l'impacte del transport intern de vehicles sobre el consum energètic, la qualitat atmosfèrica i la seguretat viària.
8 App verda. En la mateixa línia d'involucrar la població en la transició verda del país, des d'aquest any existeix una app que permet als usuaris conèixer el potencial d’aprofitament de l’energia solar a les cobertes dels edificis. Es tracta d'una eina informàtica desenvolupada per l'Observatori de la Sostenibilitat dA' ndorra (OBSA) en el marc del projecte Potencial d'aprofitament del recurs solar en cobertes d'edificis del Pirineu. L'app, que van presentar el cap de l'Oficina de l'Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, i el director de l'OBSA, Marc Pons, genera una sèrie d'indi--
La instal·lació de plaques solars es pot beneficiar del programa de subvencions Renova i del de foment de l'energia elèctrica d'origen fotovoltaic
cadors en relació amb els beneficis i l'interès energètic, econòmic i ambiental d'aquest aprofitament. La radiació solar que rep el país és àmpliament superior a la demanda energètica nacional, de manera que l'aprofitament de la radiació rebuda per les cobertes dels edificis permetria generar prop de 255 GWh d'electricitat a l'any, que se sumarien als 100 GWh a l'any que ja produeix Andorra amb altres iniciatives, com l'aprofitament hidràulic i la valorització energètica de residus.
Els particulars que opten per instal·lar plaques solars es beneficien del programa de subvencions Renova i del programa de foment de l'energia elèctrica d'origen fotovoltaic, ofert pel Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat. Tot i que, ara com ara, l'app només inclou les teulades dels edificis de quatre parròquies –Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Ordino i Sant Julià de Lòria–, que són les que concentren la major part de la població del país, la idea és que a principis de l'any vinent s'arribi a abastar la resta de parròquies.
9 Dins d'aquesta recerca de la reducció de la dependència energètica envers altres països, la companyia Forces Elèctriques dA' ndorra (FEDA) va inaugurar la primera central de cogeneració del país, a Incles (Canillo). Va suposar una inversió de 13 milions d'euros i va entrar en funcionament el desembre passat. Produeix energia elèctrica a través de gas liquat, i alhora proveeix la primera xarxa de calefacció urbana del Principat.
L'objectiu final és aconseguir energies amb menys impacte ambiental, tal com va explicar la ministra Sílvia Calvó, presidenta també del Consell dA' dministració de FEDA. La ministra va ressaltar que la posada en marxa de la instal·lació s'emmarca en una sèrie d'iniciatives que també inclouen el foment del vehicle elèctric i la renovació dels edificis per fer-los més eficients energèticament. La planta genera 11 GWh d'energia tèrmica i 6 GWh d'energia elèctrica, que actualment cobreixen l'l% de la demanda d'energia del país.
10 Estratègia Nacional
del Paisatge. Mantenir paisatges naturals d'alta muntanya de qualitat i ben conservats; paisatges rurals revalorats o potencials paisatges urbans de qualitat, ben delimitats, acollidors per al turisme i alhora agradables per viure-hi; disposar d'una xarxa de carreteres més respectuoses pel que fa a la morfologia i més integrades en el paisatge; oferir instal·lacions turístiques i de lleure de qualitat i respectuoses amb els paisatges que les envolten, i atreure un turisme diversificat que conegui els paisatges i els seus valors i els respecti. Són les ambicioses fites que persegueix per al 2020 l'Estratègia Nacional del Paisatge, un pacte que agrupa diversos col·lectius professionals.
Els enginyers són el darrer col·lectiu que se suma a la iniciativa, que també aglutina el Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra, les estacions d'esquí del país i el sector de l'energia.