Consciència biològica, consciència ecològica
Com a societat, és molt recent la nostra presa de consciència que no som éssers separats de l'entorn natural on ens hem desenvolupat durant milers d'anys. Fa ben poc que ens hem començat a adonar que, en realitat, som éssers biològics adaptats a un medi, i que tot allò que li passa a l'entorn on vivim repercuteix directament o indirectament en la nostra biologia i salut. Ara ja tenim informació clara de les repercussions de la gestió que fem dels recursos al nostre abast i de la mesura en què les decisions que prenem de manera quotidiana incideixen en el medi ambient –local i global–.
Per exemple, la nostra societat es caracteritza per la gran mobilitat, que ens fa dependents de vehicles a motor, i tots sabem que els gasos que expulsen els tubs d'escapament són altament tòxics i estan directament implicats en l'efecte hivernacle, que ha propiciat el ràpid canvi climàtic que ja s'està fent palès a tot el planeta. En territoris muntanyosos com Andorra, els vehicles més ecològics, com les bicicletes, no sembla que siguin una opció viable, com ho són en països com Holanda. Però les noves opcions de vehicles elèctrics –més assequibles i amb alts nivells d'eficiència, que fa pocs anys semblaven el futur i que ara ja són una realitat que ha demostrat la seva viabilitat– resulten especialment òptimes i pràctiques en territoris on les distàncies recorregudes en el dia a dia no són gaire llargues, com és el cas del Principat. La seva ràpida o lenta implantació no depèn tant del poder adquisitiu del comprador potencial (al mercat ja trobem vehicles elèctrics eficients a preus assequibles), sinó, més aviat, de les polítiques que promoguin i facilitin el seu ús: amb una bona xarxa de punts de recàrrega i certes facilitats de compra o incentius fiscals, com és el cas d'Andorra.
D'altra banda, l'Acord de París del 2015 (COP 21) va concloure amb un manifest que animava tots els països a promoure iniciatives per descarbonitzar el planeta. Per què no plantejar iniciatives per descarbonitzar el Principat? A part d'incentivar l'ús progressiu de vehicles elèctrics i promoure iniciatives per millorar l'eficiència energètica dels habitatges, pot ser altament positiu per a l'ecologia i l'economia andorranes incentivar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a tots els edificis i els indrets possibles.
És curiós, i sorprèn, saber que l'energia fotovoltaica és més eficient als països freds que als càlids, i que les plaques solars fotovoltaiques donen més rendiment en menys hores d'insolació en territoris com Andorra –amb una mica més de 2.000 hores de sol anuals– que al sud de la península Ibèrica –amb quasi 3.000 hores de sol a l'any–. La implicació de les administracions en polítiques d'incentius d'instal·lacions solars fotovoltaiques en l'àmbit domiciliari i residencial, en països com Alemanya, ha aconseguit, els darrers anys, un dels preus més baixos del rebut elèctric. En aquests moments, amb la gran davallada del cost de producció i venda de plaques solars fotovoltaiques, aquesta energia no tan sols s'ha convertit en la més neta, sinó que també ha passat a ser l'opció més barata i rendible per generar energia elèctrica.
Són moltes les opcions que tenim a l'abast per millorar l'entorn on vivim, la nostra casa comuna. Tal vegada ens falta una mica més de consciència ecològica. Ens falta integrar que som éssers biològics immersos en un medi que incideix directament en la nostra biologia, salut i qualitat de vida.