“M'IMAGINO DAVANT LA LLAR DE FOC, AMB UN BON PRIORAT, DESPRÉS D'UNA DURA JORNADA D'ESQUÍ”

Pablo Emiliano Pérez és argentí, però fa més de dotze anys que viu i treballa a Andorra. Hi va arribar com un jove de vint-i-tants que aspirava a quedar-s'hi a fer una temporada a pistes per continuar voltant per Europa amb la motxilla a l'esquena. Però les muntanyes el van atrapar i el món del vi li va marcar el camí. El 2013, va ser el representant d'Andorra a l'Europeu de Sommeliers organitzat per l'ASI (Association de la Sommellerie Internationale). Des del mes de març, assessora tots els 'wine lovers' que es deixen caure per Pyrénées, i ja està treballant en un restaurant propi.

Què és el que més li agrada d'Andorra?

La seguretat i la tranquil·litat. Per a mi, que vinc de Buenos Aires, on anar tranquil pel carrer és una quimera, Andorra, i amb els temps que corren encara més, és un paradís. Per no parlar del paisatge, que és espectacular, sobretot a l'hivern, que és quan m'agrada més.

I si hagués de dir el que menys li agrada?

Trobo a faltar oferta cultural. Cines, teatres, restaurants... La cosa es comença a moure, però en alguns aspectes encara estem molt verds.

Malament, doncs, per a un amant del vi com vostè.

Pel que fa al vi, no ens podem queixar, ja que tenim alguns establiments que, per sort, porten coses cada cop més interessants.

Alguna regió vitivinícola preferida?

Com a sommelier i com a amant del vi, no m'ha agradat mai parlar de regions o varietats preferides. Per a mi, el vi són moments. Hi ha moments que et demanen un gran Borgonya, moments que exigeixen un blanc complex, moments per obrir un vi de gel...

Doncs busquem un moment. Quin seria el millor vi per fer un après-sky?

M'imagino un dia d'aquests de boira, tempesta i mal temps, seria maquíssim arribar al bar, amb la llar de foc, i gaudir d'un bon Priorat.

I si ha fet un dia de sol radiant?

Seria el moment perfecte per obrir un bon cava o xampany.