El malson de Rijkaard
Valverde no va patir cap derrota en quatre derbis de Lliga contra el Barça
Una de les portes del RCDE Stadium té el seu nom. Ernesto Valverde és un mite de l’espanyolisme, l’únic que ha estat present en les dues gestes europees més importants de l’entitat blanc-i-blava, com a jugador a la final de la UEFA del 1988 contra el Bayer Leverkusen i com a director tècnic a la final de la UEFA del 2007 a Glasgow. En aquella època, des del que aleshores es deia la vorera de l’altra banda –el municipi de la vora, actualment–, l’entrenador extremeny es va convertir en un malson per al seu actual equip. Les relacions entre les directives de Laporta i Sánchez Llibre eren pèssimes (el president blanc-iblau sempre inventava algun pretext per no anar a la llotja del Camp Nou en els derbis) i els resultats van agreujar les ferides. L’Espanyol de Valverde no va perdre cap dels quatre partits de Lliga que el van enfrontar al Barcelona. Deu temporades després, el tècnic, molt més experimentat, disputarà dissabte el seu cinquè derbi barceloní –o metropolità–, aquesta vegada amb l’objectiu, no de proporcionar una alegria puntual a la seva afició, sinó de guanyar de manera obligatòria i enfortir una estructura per optar a tots els títols.
Valverde va competir contra Frank Rijkaard les dues últimes temporades de l’holandès al Camp Nou (2006-2007 i 20072008), també les últimes que l’Espanyol va fer servir les instal·lacions de Montjuïc abans de traslladar-se al seu actual estadi. Va arribar procedent de l’Athletic i es va trobar amb un Espanyol que Lotina havia deixat classificat per a la UEFA i com a campió de Copa. De manera que el Txingurri va debutar amb dos partits de Supercopa d’Espanya contra el Barcelona. Va perdre el primer: 0-1 amb gol de Giuly en un enfrontament tens i combatiu, amb més faltes que glòria. I va tornar a caure al Camp Nou (3-0), abatut per diaga, nes de Xavi i Deco (2). D’aquell enfrontament només queden en actiu Andrés Iniesta i Leo Messi, ara a les ordres de Valverde.
El primer episodi no va tenir res a veure amb el desenllaç de la temporada. Després d’un començament irregular, amb el pas de les jornades l’equip blanc-i-blau va anar assumint els postulats de Valverde fins que es va convertir en una autèntica bèstia negra per a un Barça que aspirava a conquerir el tercer campionat consecutiu. Valverde exigia “ganes i optimisme” als seus futbolistes. “Hem de mantenir el nostre estil; si el Barcelona ens el fa canviar és que anem malament”, afirmava, i regalava elogis a Ronaldinho abans del seu primer derbi de LliBarça, a la jornada 18: “El millor de Ronaldinho és que tothom el coneix i sap com l’han de marcar; el pitjor és que és imprevisible. Encara que t’ho sàpigues, surt, et fa tres túnels, un barret i et guanya el partit”.
Aquesta vegada es va imposar l’Espanyol –3-1, penúltima victòria periquita en un derbi– i va començar a reivindicar-se com a jutge del campionat. La jornada 34, quatre dies abans de jugar contra el Sevilla la final de la UEFA a Glasgow, els de Valverde guanyaven 1-3 a la mitja part al Bernabeu, amb la qual cosa posaven el liderat amb safata per al
El 2007 l’Espanyol del Txingurri va provocar un dels moments més amargs del barcelonisme
EXPERIÈNCIA El tècnic dirigirà dissabte el seu cinquè derbi barceloní, aquesta vegada des de ‘la vorera de l’altra banda’
però van acabar caient 4-3 amb un gol d’Higuaín al minut 89. La penúltima jornada (37) el Camp Nou acollia un derbi propici perquè el conjunt blaugrana –empatat amb el Madrid però amb desavantatge al diferencial golejador– passés a encapçalar la classificació. Havia de ser un dia gloriós i es va convertir en una de les jornades més amargues per al barcelonisme. Un gol de Tamudo al minut 90 va deixar un empat (2-2) al feu blaugrana. Pocs instants abans Van Nistelrooy havia empatat (2-2) a La Romareda per al Madrid. El club blanc va conquerir un campionat que va acabar empatat a 76 punts amb el Barcelona.
La temporada següent l’Espanyol de Valverde va contribuir a la descomposició definitiva del Barça de Rijkaard amb un empat (1-1, Corominas i Iniesta) tant en el derbi de Montjuïc com en el del Camp Nou (0-0). El Barça va acabar tercer, a 18 punts del Madrid, i l’Espanyol va ser 12è. Després de dos anys i 96 partits en què va facturar un equip molt pràctic, però irregular, Valverde va plegar. “L’ambient al voltant de l’equip no és el millor i aquesta és la millor decisió per a mi i per al club”, va dir. Rijkaard, que no havia aconseguit superar-lo a la Lliga, va haver de fer les maletes.