Plebiscit, derbi i mocadors
El futbol és l’opi del poble, deien les esquerres del segle XX, molestes amb la capacitat de distracció del futbol, com si distreure’s fos una ideologia. Distreure’s és humà. I s’agraeix, i molt, un derbi aquesta setmana, amb tota la successió de ritus, fanfarronades i polèmiques que envolten un BarçaEspanyol.
Per a referèndums, el Camp Nou temporada 2017-18. El Barça presumeix, i fa bé, de no estar presidit per un guiri, ni ser propietat d’un fons d’inversió. La mala notícia és que no hi ha confusió a l’hora de les protestes ni manera d’evitar que l’afició voti, bé amb xiulets, bé amb mocadors. Josep Maria Bartomeu tindrà uns quants plebiscits aquesta temporada, a falta de dianes habituals com aquest o aquell jugador o el que no falla mai (el míster). I Ernesto Valverde no sembla la mena d’entrenador a qui la gent li pugui agafar mania amb facilitat.
Fa molt de temps que el Camp Nou no viu mocadorades ni batusses, però s’intueix que més que ganes d’eleccions –no hi ha alternativa, només passat– el barcelonisme té ganes de desfogar-se, i el derbi serà la primera oportunitat. La deslleialtat de Neymar ha fet veure a molts aficionats que això de no xiular perquè els jugadors es molesten és de càndids. Però abans que als jugadors, pressento que els trets aniran dirigits a la llotja on mana i presideix Josep Maria Bartomeu.
Com a aficionat als toros, un missatge tranquil·litzador al president del FC Barcelona: la gent ha deixat de portar mocadors blancs a les butxaques, per comoditat, sostenibilitat vagi a saber el que decideixen els responsables de la intendència de la
El derbi és el primer dels molts referèndums que el Camp Nou li podria muntar al president Bartomeu
casa. El cas és que sense mocadors no hi pot haver mocadorades, i jo m’inclino per la música de vent com la forma de protesta del Camp Nou al segle XXI.
Amb sort per al president Bartomeu, i com mana la tradició, les primeres escridassades se les emportaran els jugadors blanc-i-blaus. Hi ha una llegenda urbana que diu que els espanyolistes incorren en la violència en els derbis, apreciació exagerada i més pròpia de l’acarnissament que pateixen els de la “meravellosa minoria” a Catalunya. Deu ser que aquests dies hem vist un UruguaiArgentina... Ja ho va dir ahir l’espanyolista Víctor Sánchez: “Cal ser forts, posar la cama i tenir un bon tracte de pilota”. Ho veieu?
Un derbi aquest dissabte a la nit. Hi ha ganes d’evadir-se a Catalunya i viure allò que uneix, cohesiona i fractura saludablement (en totes les empreses hi ha sempre un perico indefens i numantí). I que guanyi el millor, com solen dir els culers abans d’un derbi.