El Papa demana fugir de la temptació de revenja
Francesc anima Colòmbia a perseverar en la pau i a “resoldre les causes estructurals de la pobresa”
Francesc va anar ahir a totes en la seva doble condició de guia de l’Església catòlica i de mediador polític amb reconeguda autoritat universal. En el primer discurs oficial de la seva visita a Colòmbia, el Papa va animar aquest país a perseverar en el procés de pau amb la guerrilla, malgrat la polarització que ha provocat, i a “fugir de qualsevol temptació de revenja i de recerca d’interessos només particulars”.
Juan Manuel Santos va tributar a Francesc una rebuda molt càlida i multitudinària a la plaça d’Armes de la Casa de Nariño (el palau presidencial). Encara que a Jorge Mario Bergoglio no li agrada gens la pompa associada a la seva condició de cap d’Estat, aquesta vegada se’l va veure somrient perquè hi va haver ruptures espontànies del protocol. Van sortir al seu encontre diversos nens discapacitats, als que va beneir. El Papa havia arribat a bord d’un vehicle utilitari Chevrolet, de color gris, un signe d’austeritat que va contrastar amb la catifa vermella, l’escorta a cavall, els militars amb uniforme de gala i la solemne interpretació dels himnes nacionals per l’Orquestra Simfònica Nacional i el cor de l’Òpera de Bogotà.
El Pontífex, molt interessat pel medi ambient, va destacar la biodiversitat colombiana –la segona més gran del món– i la seva exuberància cultural. Al Papa el van escoltar uns 2.000 convidats, distribuïts en dues tribunes, batejades com “bondat” i “caritat”, on hi havia representats diversos sectors socials.
Francesc els va insistir que la pacificació s’ha de consolidar amb esforços addicionals. “Calen lleis justes que puguin garantir aquesta harmonia i ajudar a superar els conflictes que han trencat aquesta nació durant dècades”, va destacar el Papa, i els va recordar que són precises lleis que no neixin només de l’exigència pragmàtica d’ordenar la societat sinó del desig de resoldre les causes es-
tructurals de la pobresa que generen exclusió i violència. “No oblidem que la iniquitat és l’arrel dels mals socials”, va prosseguir Bergoglio, i va recalcar que en la societat tots són necessaris i que no n’hi ha prou amb el protagonisme d’uns sectors, que col·loquialment –i sense especificar a qui es referia– va anomenar els “pura sang”.
No podia faltar una referència a un dels fills més il·lustres de Colòmbia, el Nobel de Literatura Gabriel García Márquez. Francesc va escollir diverses frases del novel·lista pronunciades quan va acceptar el premi, a Estocolm, el 1982, com ara la següent: “Enfront de l’opressió, el saqueig i l’abandonament, la nostra resposta és la vida. Ni els diluvis ni les pestes, ni les fams ni els cataclismes, ni tan sols les guerres eternes a través dels segles no han aconseguit reduir l’avantatge tenaç de la vida sobre la mort, un avantatge que augmenta i s’accelera”.
Al Papa el va precedir Santos, que va subratllar que “Colòmbia és l’únic país del món on avui les armes s’estan canviant per les paraules, on les armes es destrueixen i es fonen per convertir-se en monuments a la pau”. El president va reconèixer, no obstant això, que falta encara donar “el pas més important de tots, el pas cap a la reconciliació”. “No serveix de res silenciar els fusells si continuem armats als nostres cors –va avisar Santos–. No serveix de res acabar una guerra si encara ens veiem els uns als altres com a enemics”.
Després d’aquestes al·locucions, el Papa i Santos van mantenir una trobada privada a la Casa de Nariño. La jornada va continuar després amb una visita a la catedral veïna, d’estil neoclàssic, a la plaça Bolívar, on des de feia hores esperava una multitud. Des del balcó del palau cardenalici, el Papa va beneir els presents i va pronunciar un altre discurs en el qual també els va empènyer cap a la pau. “Vinc també per aprendre, sí, aprendre de vostès, de la seva fe, de la seva fortalesa davant l’adversitat –els va dir–. Han viscut moments difícils i foscos, però el Senyor és a prop de vostès, en el cor de cada fill i filla en aquesta nació, en cada una de les seves vides”.
En un missatge especialment dirigit als joves, el Papa va constatar que són ells els que alimenten voluntariats a tot el món per ajudar els més fràgils. Va acceptar el fet que hi ha també els que “han nascut en ambients on la mort, el dolor, la divisió han calat tan a fons que els han deixat mig marejats, com anestesiats”. “Deixin que el patiment dels seus germans colombians els bufetegi i els mobilitzi”, els va instar, així com a no acostumar-se al dolor i l’abandonament.
L’escalf popular ha estat molt present des que el Papa va aterrar a Bogotà. Ja a l’aeroport, va dedicar molt de temps –com és habitual en ell– a saludar un grup de discapacitats, entre ells membres de les forces armades ferits durant el llarg conflicte amb les guerrilles i els grups narcotraficants. Hi havia persones que van patir amputacions per mines. Va ser especialment commovedora l’abraçada amb un exmilitar amb els dos braços amputats. Un altre moment emocionant va ser la trobada amb Emmanuel, de 13 anys, un nen que va néixer a la selva, en condicions extremes. La seva mare, Clara Rojas –avui congressista–, estava segrestada per la guerrilla de les FARC, junt amb Ingrid Betancourt, excandidata presidencial. Emmanuel va lliurar al Papa un colom de la pau, decorat amb orquídies.
“No oblidem que la iniquitat és l’arrel dels mals socials”
“No serveix de res silenciar els fusells si continuem armats als nostres cors”
El Pontífex cita García Márquez i el seu cant a la vida quan va rebre el Nobel