Barcelona eludeix ara per ara comprometre’s amb l’1-O
Uns 560 municipis ja s’han adherit al referèndum
Que els ajuntaments acabarien sent un dels esculls en l’enfrontament institucional del referèndum era previsible. Una vegada convocat, el Govern va remetre una carta a tots els municipis catalans en què els convida a col·laborar en la celebració de la consulta oferint locals per acollir col·legis electorals i a participar en la seva organització logística.
Ahir a la nit 560 dels 947 municipis catalans ja s’havien adherit a la crida. Aquests municipis es comprometen d’aquesta manera a facilitar en el termini de les 48 hores, a comptar des de la firma de la convocatòria del referèndum, els locals de votació que quedaran sota la responsabilitat de l’Administració Electoral de Catalunya.
És difícil saber quin nombre d’habitants representen tots aquests pobles i ciutats que ja s’hi han afegit, però fins ahir els dos de més població de Catalunya no ho havien fet. Ni Barcelona, governada pels comuns, ni l’Hospitalet, governat pels socialistes, no van secundar la crida i van demanar als seus respectius serveis jurídics que emetessin un informe sobre la legalitat de la seva intervenció en la iniciativa del referèndum. Al contrari, un altre municipi important de l’àrea metropolitana, Badalona –governat per una coalició en què participen els comuns, la CUP i Podem–, sí que va garantir el suport a la crida del Govern.
Però aquesta no va ser l’única carta que van rebre ahir els ajuntaments catalans. Roberto Bermúdez de Castro, secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, va remetre una altra missiva en què adverteix els secretaris i interventors de tots els municipis del necessari “respecte al marc constitucional i estatutari, així com els pronunciaments del Tribunal Constitucional”.
No va ser aquesta l’única mesura del Govern espanyol respecte dels ajuntaments, perquè en el recurs que ahir va interposar la Moncloa davant el Constitucional contra els decrets de l’Executiu català per a la convocatòria del referèndum demana a l’Alt Tribunal que comuniqui a cada municipi català –de manera personal a cadascun dels seus alcaldes– la suspensió de la llei del Referèndum i l’obligació de complir el que determinen les resolucions del tribunal.
En el cas singular de Barcelona, l’alcaldessa Ada Colau va eludir ahir referir-se a la petició del Govern de la cessió de locals per a la celebració del referèndum de l’1-O, en la tradicional conferència amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre. Tot i així, en el seu discurs, Colau va fer una breu reflexió sobre la situació actual: “Som davant un conflicte polític. Un conflicte polític que requereix una solució política, i que sobretot requereix propostes polítiques. No es pot delegar la política ni en jutges ni en fiscals”.
El PSC, que és soci de govern a Barcelona, per boca del segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, va assegurar que seran els serveis jurídics municipals i el secretari general de l’Ajuntament els que “marcaran la pauta” de la col·laboració de la ciutat amb la consulta.
El Govern envia una carta als alcaldes perquè cooperin, i l’Executiu central, una altra perquè no ho facin