Colau frena la participació de Barcelona en l’1-O
L’alcaldessa demana un aclariment al Govern per carta per guanyar temps El secretari de l’Ajuntament rebutja la cessió de locals L’Hospitalet no hi col·laborarà; ho faran 680 municipis
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va paralitzar ahir tots els tràmits que comportarien disposar dels 260 col·legis electorals de què disposa la ciutat en qualsevol convocatòria electoral argumentant que la suspensió del Tribunal Constitucional ha fet que canviïn les circumstàncies de quan, dimecres passat, el Govern va requerir la participació dels consistoris. L’alcaldessa no mourà peça fins que la Generalitat la informi sobre què té pensat fer per no posar en risc els funcionaris i les institucions. Colau guanya una mica més de temps.
“Si el Govern té pensat continuar amb el seu pla de ruta, ha d’explicar-nos què cal fer després d’aquestes noves circumstàncies”, va manifestar el primer tinent d’Alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, en una roda de premsa convocada urgentment a la tarda, en què va explicar que Colau havia respost a la carta de Puigdemont i Junqueras amb una altra missiva en què els reclama informació després de “les noves circumstàncies”.
Pisarello va negar que ja existeixi un informe del secretari municipal en què se sostingui –com passa en tots els que aquests funcionaris han elaborat en diferents municipis de Catalunya– la il·legalitat de col·laborar amb el referèndum amb la cessió de locals, afegint que la consulta als serveis jurídics municipals també està paralitzada. Com totes les altres coses.
Segons la carta enviada per Colau a Puigdemont i Junqueras, quan va rebre el requeriment del Govern, va ordenar al secretari general del consistori que s’iniciessin “els tràmits ordinaris” per comprovar la disponibilitat del dispositiu habitual “que es posa en marxa en qualsevol procés electoral”. “Tanmateix, aquests tràmits han quedat afectats per la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional”, remarca la carta, en què, de tota manera, es reitera la disposició de l’Ajuntament de Barcelona a “garantir i facilitar el dret a la participació política i a la mobilització ciutadana, sempre que no es posin en risc la institució i els servidors públics municipals”. Pisarello no va respondre sobre possibles alternatives, com per exemple, l’obertura de locals amb voluntaris. En funció del que respongui la Generalitat “ja es decidirà”.
Fonts del PSC, socis del govern amb Colau, van manifestar que tenen el compromís per part de la mateixa alcaldessa que “no se saltarà la llei”. El portaveu del grup municipal Demòcrata, Jaume Ciurana, va lamentar la “falta de coratge de l’alcaldessa” i la va instar a posicionar-se. “Ha de decidir si està amb el Parlament o amb el TC, si està amb Puigdemont o amb Rajoy”, va manifestar.
Mentre Colau dilata la seva decisió, més de la meitat dels més de 947 alcaldes de Catalunya han començat a prendre posició, ara per ara, amb poques sorpreses: municipis en què els pactes de govern són complexos, com és el cas de Castelldefels (governa PSC però amb Movem –ICV-EUiA–, Podem, ERC i PDECat), no ho faran fins dimarts.
Els que estan en mans del PDECat, ERC o la CUP nodreixen la llista de 680 alcaldes que, segons el Govern, ja han confirmat la disponibilitat de locals. En aquest grup hi ha feus convergents com Sant Cugat del Vallès o també la que és la tercera ciutat catalana amb més població: Badalona, així com Sabadell.
Al seu torn, gran part del centenar d’alcaldes del PSC també van començar ahir a contestar cartes, negant disponibilitat de cedir locals de la seva titularitat. Segons la carta enviada per l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, perquè després de la decisió del TC, la petició del Govern no té “fonament” ni “objecte”. La de l’Hospitalet, Núria Marin, respon a Puigdemont “que conforme a la legalitat vigent, no és procedent tramitar la seva petició”. Gairebé totes les cartes segueixen fórmules similars.
El centenar d’alcaldes del PSC ostenten la vara de comandament en municipis que sumen més de 2,2 milions d’habitants. Entre aquests, sis dels deu municipis més poblats de Catalunya que ahir ja van expressar la seva negativa (a més de l’Hospitalet i Santa Coloma, Terrassa, Tarragona, Lleida i Mataró). Altres poblacions que també han traslladat la seva “no col·laboració” van ser Gavà, Esplugues de Llobregat, Sant Andreu de la Barca o Vallirana. Encara que hi ha altres ajuntaments que, ara per ara, no tenen ni tan sols pensat contestar però no perquè no sàpiguen què fer. És el cas de Viladecans, que al·lega que al seu ple s’han aprovat diverses mocions de rebuig de les iniciatives “il·legals” del Parlament.
El delegat de Govern, Enric Millo, també va trametre una carta als alcaldes advertint que no només no han de col·laborar amb el referèndum, sinó que han d’impedir-lo.
Un total de 680 alcaldes confirmen al Govern que cediran els seus locals municipals