El Govern central insta els catalans a rebutjar “aldarulls”
El portaveu, Méndez de Vigo, assegura que estan previstos “tots els escenaris”
En la marató de consells de ministres encadenats que està provocant l’acceleració dels esdeveniments a Catalunya, el Govern central va acordar ahir tornar a recórrer davant el Tribunal Constitucional. Tant contra la llei de Transitorietat jurídica aprovada la vigília pel Parlament –de seguida que es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat– com contra alguns articles de la llei del Codi Tributari de Catalunya que serien el germen d’una Hisenda pròpia catalana i vulnerarien, a parer seu, les competències de l’Estat. L’Executiu, segons va celebrar ahir el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, no és un mer observador passiu de la situació ni s’està de braços plegats, sinó que adopta “una resposta ràpida i eficaç” per neutralitzar cada pas que es faci a Catalunya i pretengui, segons la seva opinió, “una ruptura total i absoluta amb l’ordre constitucional establert” a Espanya.
El Govern central mira d’equilibrar la seva reacció entre una proclamada proporcionalitat i mesura –per “evitar danys i no contribuir a animar un clima de confrontació”– i la necessària fermesa contra el “desafiament secessionista” i en defensa de l’Estat de dret. Així doncs, quan Méndez de Vigo va recalcar el missatge que el dia abans va donar Mariano Rajoy –“Faré tot el que calgui, sense renunciar a res”–, no va voler rebutjar expressament el recurs a l’article 155 de la Constitució que podria suposar la intervenció de determinades competències de la Generalitat. “Sense renunciar a res és sense renunciar a res”, va concloure amb gravetat el ministre portaveu. “El Govern espanyol ha previst tots els escenaris possibles, i té capacitat d’actuació en tots els escenaris possibles”, va concloure sobre els pròxims passos que farà davant el previst referèndum d’autodeterminació convocat per a l’1-O.
Però Méndez de Vigo també va ressaltar ahir, per primer cop, la “preocupació” de l’Executiu perquè hi puguin haver “aldarulls al carrer”. “A tot Govern el preocupa la violència”, va admetre, perquè segons va dir és “la negació de la democràcia”. “Qualsevol violència exercida contra les persones és una restricció a la llibertat”, va insistir. Una possible violència que va atribuir als “extremistes”.
I va instar la societat catalana, que va assegurar que es caracteritza pel “pluralisme i la moderació”, a “rebutjar aquesta mena d’aldarulls al carrer, no només a no seguir-los”.
El portaveu del Govern espanyol va advertir, en tot cas, que ja sap tothom que el referèndum d’autodeterminació previst per a l’1-O a Catalunya és il·legal. I que, per tant, “tothom qui hi participi o hi col·labori” sap a què s’exposa. “Tothom ha d’acceptar les conseqüències del que fa”, va subratllar. Ningú no es pot enganyar després, ni al·legar que desconeixia que l’1-O fos il·legal: “Seran col·laboradors necessaris d’una il·legalitat”. Això val per als alcaldes que facilitin espais per al referèndum, els voluntaris que participin en la seva celebració o fins i tot els directors de les escoles que optin per obrir les portes per instal·lar-hi les urnes... Méndez de Vigo només va excloure’n els ciutadans que puguin anar a votar. “Afectarà els qui organitzin un referèndum il·legal, que seran els responsables de l’incompliment de la llei. El portaveu va assegurar, no obstant això, que el Govern espanyol “confia” que tots els alcaldes catalans i funcionaris públics compleixin la llei. També els Mossos, que, va ressaltar, són “la policia de tots els catalans i no la policia dels secessionistes”.
Malgrat que les iniciatives aprovades pel Parlament aquesta setmana ja es donaven per descomptades a la Moncloa, la sorpresa van ser les imatges de les sessions parlamentàries, o l’actuació “inaudita” de la seva presidenta, Carme Forcadell, que a parer de Méndez de Vigo van exhibir un “clima de descomposició política i institucional a Catalunya”.
I ara que ben aviat es commemoren els 40 anys d’aquell 23 d’octubre del 1977 en què Josep Tarradellas va clamar “Ja sóc aquí!”, Méndez de Vigo va voler rememorar una altra de les seves frases cèlebres: “En política es pot fer de tot menys el ridícul”. Però és a això que ha portat, segons va argumentar, “un govern dirigit per una minoria
“Sense renunciar a res és sense renunciar a res”, conclou l’Executiu sobre les mesures El Consell de Ministres acorda recórrer contra la llei de Transitorietat i el Codi Tributari
radical, la CUP, que ha imposat la seva agenda, i ni escolten, ni raonen, ni dialoguen, perquè només volen trencar la convivència”.
Méndez de Vigo, a més, va considerar “curiós” el contingut de la que es presenta com a “norma suprema” de Catalunya. “Ens sorprèn que no reculli el dret a decidir, que ha de ser recollit a escala estatal però no a Catalunya”, va ironitzar. I va celebrar el suport que Pedro Sánchez i Albert Rivera han donat a Rajoy: “És el moment de la unitat nacional!”.