Desenes de morts a Mèxic per un sisme de gran magnitud
Un sisme de magnitud 8,2 en l’escala de Richter s’endú 58 vides
L’epicentre es va registrar a milers de metres de profunditat en aigües oceàniques, davant les costes de l’estat mexicà de Chiapas, fet que també va generar una alarma de tsunami. Va passar divendres a la matinada. Així, el tremend sotrac, de magnitud 8,2 en l’escala de Richter –una dels més forts registrats mai a Amèrica Llatina–, havia causat al tancament d’aquest edició 58 víctimes mortals reconegudes per les autoritats mexicanes, que podrien augmentar així que es reculli la informació dels punts més recòndits, a més de més de 200 ferits. Els càlculs de danys materials s’estan elaborant. Guatemala, fronterera amb Mèxic, també va patir els efectes del terratrèmol, encara que sense víctimes mortals, però sí més de 3.000 afectats per l’acció del sisme.
La tragèdia s’ha acarnissat especialment amb l’estat d’Oaxaca on s’han registrat, almenys, 23 persones mortes. A l’istme de Tehuantepec, a Juchitán de Zaragoza, va caure una part del palau municipal i hi va haver enderrocaments parcials d’habitatges que van causar la mort de 17 persones. En localitats com Huamelula i Ixtaltepec, es van registrar més víctimes fins a completar l’últim registre oficial.
En la funesta llista, hi ha després l’estat de Chiapas, on s’havien comptabilitzat ahir a la nit set de morts.
Tot i això, l’administració mexicana reconeix que hauran de fer-se recomptes més afinats ja que continuen entrant als hospitals persones ferides com a conseqüència del terrible terratrèmol. Dues víctimes mortals que completarien el còmput són dos de menors d’edat morts en el també estat meridional de Tabasco.
Eglésies, palaus municipals, monuments turístics i infraestructures figuren entre els grans perjudicats pel sisme en els estats ja esmentats. I encara que el terratrèmol no va impactar els monuments de la Ciutat de Mèxic, a les xarxes socials es va fer viral un vídeo en el qual es veu com l’Àngel de la Independència –que amb la seva figura, columna i escalinates suma uns 95 metres– es balanceja per la sacsejada.
Es dona la circumstància que hi va haver afectats pels tremolors que van pensar que es tractava d’una falsa alarma i no van sortir de les seves cases amb la deguda celeritat cosa que, en alguns casos, va poder posar més en risc les seves vides. Ha de buscar-se una zona oberta en el mig minut següent a l’alarma i en cas contrari buscar dins de l’habitatge un lloc apropiat sa i estalvi de la caiguda o fallida d’objectes o, en últim cas, pujar als terrats que, encara que és el lloc on més es mouen els edificis, no hi ha perill que caigui res sobre dels que s’hi refugiïn.
El president mexicà, Enrique Peña Nieto, des del Centre Nacional de Prevenció de Desastres, va llançar el missatge a la població que no s’ha d’abaixar la guàrdia ja que s’esperen fortes rèpliques, encara que menors al sisme ja registrat. De fet, al gran tremolor li han seguit ja més de 250 rèpliques, la més elevada de 6,1 en l’escala de Richter. Encara que Chiapas i Oaxaca han estat els estats més afectats, la sacsejada s’ha deixat sentir a tot el sud i centre mexicà, inclosa la capital com ja s’ha apuntat. Es calcula que uns 50 milions de persones van notar la tremolor en més o menys intensitat.
“Va ser intens, va ser prolongat i va ser molt fort”, va assegurar el
L’epicentre es registra davant les costes de l’estat de Chiapas, sota l’aigua a 33 quilòmetres de profunditat
president mexicà en conversa telefònica amb la cadena Televisat. Peña Nieto va explicar també que l’alerta de tsunami a les costes de l’estat de Chiapas no representa més risc. “És un sisme de gran magnitud. Hi pot haver danys estructurals tant en edificis com en llars”, va afirmar el president, abans de recalcar que la sacsejada va tenir una “gran magnitud”, “com no havia tingut mai en temps recents”.
El sisme de la nit de dijous a divendres va tenir una magnitud similar a un altre de registrat el 1932 i va ser més gran que el del 1985, de 8,1 graus i que va deixar milers de morts i desapareguts a Ciutat de Mèxic. El del 1985, encara que una dècima inferior en intensitat a aquest últim de Chiapas, va resultar terriblement mortífer perquè el terra es va debilitar, es va estovar de tal manera que totes les estructures es van ensorrar. En aquella ocasió, l’epicentre es va produir en una zona no submergida a 15 quilòmetres de profunditat, mentre que el registrat dijous ho va ser a 33 quilòmetres de profunditat en una àrea situada sota les aigües de l’oceà Pacífic.
Segons experts en sismografia, la tremolor ha afectat la placa de Cocos, que limita amb la costa occidental d’Amèrica Central i limita amb la placa del Pacífic i la del Carib, al costat de l’arc volcànic centreamericà i en el límit també amb la placa americana.
El terratrèmol més gran registrat mai a Amèrica Llatina i de fet a tot el món es va produir el 22 de maig del 1960 a la localitat xilena de Valdivia, amb una magnitud de 9,5 i que va produir un tsunami de tal envergadura que va creuar l’oceà Pacífic i va arribar fins a Hawaii i el Japó.
El sisme de dijous, ocorregut a les 23.49 hores en aigües oceàniques davant l’estat de Chiapas va alliberar una energia equivalent a 32.000 bombes
El terratrèmol de Mèxic va tenir una magnitud similar al del 1932 i va ser més gran que el del 1985
atòmiques com les d’Hiroshima o a la de 416 milions de tones de TNT, segons va explicar a l’agència Europa Press la secretària del col·legi de geòlegs, Nieves Sánchez Guitián. Aquesta científica va afegir que es registra una mitjana aproximada d’un sisme de magnitud 8 en l’escala de Richter a l’any a nivell mundial i uns 800 de magnitud 5 a tot el planeta.
El president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, va agrair ahir les mostres de “solidaritat i suport” que ha rebut de les qui va anomenar “nacions amigues” entre les quals es troba Espanya. El president del Govern espanyol Mariano Rajoy va dir al conèixer l’abast del sisme: “El patiment del poble mexicà és sentit com a propi pel poble d’Espanya”.