Francesc: “Colòmbia, deixa’t reconciliar!”
El Papa reuneix protagonistes i víctimes del conflicte civil
La jornada més simbòlica i intensa del viatge de Francesc a Colòmbia va estar centrada en la reconciliació i el perdó en un país martiritzat per la violència durant decennis. “Colòmbia, obre el teu cor de poble de Déu i deixa’t reconciliar –va exhortar el Papa. No temis la veritat ni la justícia. Estimats colombians: no tingueu temor de demanar i d’oferir perdó. No us resistiu a la reconciliació per acostar-vos, retrobar-vos com germans i superar les enemistats”.
No va poder ser més clar Jorge Mario Bergoglio en la solemne i commovedora trobada de reconciliació nacional, una cerimònia de format més litúrgic que polític –per voluntat del Vaticà– que va tenir lloc a Villavicencio, una ciutat a un centenar de quilòmetres al sud de Bogotà, a la porta de Los Llanos, que va patir molt durant la guerra. Allà es van reunir protagonistes dels dos bàndols del conflicte i les seves víctimes. Hi havia militars, policies, exguerrillers. Francesc va escoltar atent diversos testimonis. Més enllà del sentit religiós, va voler ser una teràpia col·lectiva per superar profunds traumes.
“És l’hora per desactivar els odis, renunciar a les revenges i obrir-se a la convivència basada en la justícia, en la veritat i en la creació d’una veritable cultura de la trobada fraterna”, va destacar el Pontífex.
El líder de les FARC, Rodrigo Londoño, Timochenko, va voler sumar-se a l’esdeveniment amb una carta enviada al Papa en la qual va expressar el propòsit de la ja exguerrilla de “perdonar els qui van ser els nostres enemics i tant mal van fer al nostre poble”, mentre expressava “l’acte de contrició indispensable per reconèixer els nostres errors i demanar perdó a tots els homes i dones que d’alguna manera van ser víctimes de la nostra acció”.
Al primer papa sud-americà l’ajuda molt en aquest viatge la seva sensibilitat cap als problemes del país i el fet de parlar en el mateix idioma. No hi ha embolics de traducció; no hi ha problemes de matisos. El missatge es transmet diàfan i es facilita l’espontaneïtat.
Al tractar-se de temes delicats, Francesc s’ajusta als textos escrits, però hi ha marge per sortir del guió en algunes ocasions, per exemple en les paraules que dedica, cada nit, a la gent que fa guàrdia davant la nunciatura de Bogotà, on pernocta.
En la missa que va presidir al matí, el Papa ja havia insistit en la reconciliació. Va advertir que no es tracta d’un concepte abstracte, que significa “obrir una porta a totes i cadascuna de les persones que han viscut la dramàtica realitat del conflicte”. “Quan les víctimes vencen la comprensible temptació de la revenja, es converteixen en els protagonistes més creïbles dels processos de construcció de pau –va afirmar–. És necessari que alguns s’animin a fer el primer pas en tal direcció, sense esperar que ho facin els altres”.
El Papa, sabedor que hi ha divisió d’opinions a Colòmbia sobre com s’ha portat el procés de pau amb la guerrilla, va admetre que aquesta reconciliació “no significa desconèixer o dissimular les diferències i els conflictes”, ni tampoc “no legitimar injustícies personals o estructurals”.
Durant la missa hi va haver presència i protagonisme de representants dels 102 pobles indígenes colombians i que representen el 4% de la població. Va ser un gest bonic de reconeixement de la diversitat del país i d’unes minories que reclamen visibilitat per a la preservació dels seus valors ancestrals, dels seus territoris i dels seus recursos, sobretot l’aigua.
La celebració eucarística va incloure les beatificacions de dos màrtirs, Jesús Emilio Jaramillo Monsalve i Pedro María Ramírez Ramos. El primer d’ells era bisbe d’Arauca i va ser assassinat per la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) l’octubre del 1989. Ramírez Ramos era sacerdot i va ser assassinat a cop de matxet el 1948 en la sagnant revolta coneguda com a El Bogotazo.
Durant la seva presència a Colòmbia, el Papa ha fet ja diverses referències al paper de la dona, a l’Església i a la societat, que no van passar desapercebudes. Dijous, en el seu discurs davant el Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM), Francesc va destacar que les dones solen ser les encarregades de transmetre la fe i que, sense la seva contribució, l’Església perdria força. El Papa va fer servir paraules molt dures, sense eufemismes, dirigides a la jerarquia catòlica continental. “Sisplau, no poden ser reduïdes a serves del nostre recalcitrant clericalisme”, els va dir. Ahir, Francesc va insistir en la qüestió. Durant la missa, i aprofitant la lectura dels Evangelis, Bergoglio va dir que “en comunitats on encara arrosseguem estils patriarcals i masclistes és bo anunciar que l’Evangeli comença subratllant dones que van marcar tendència i van fer història”. Més endavant, citant l’exemple de Josep, va destacar la seva noblesa de cor davant Maria i la va aplicar als nostres dies: “En aquest món on la violència psicològica, verbal i física sobre la dona és patent, Josep es presenta com a figura d’home respectuós, delicat”.
El Papa vol que l’Església no redueixi les dones a “serves del nostre recalcitrant clericalisme”