La Vanguardia (Català)

Francesc: “Colòmbia, deixa’t reconcilia­r!”

El Papa reuneix protagonis­tes i víctimes del conflicte civil

- EUSEBIO VAL Bogotà Enviat especial

La jornada més simbòlica i intensa del viatge de Francesc a Colòmbia va estar centrada en la reconcilia­ció i el perdó en un país martiritza­t per la violència durant decennis. “Colòmbia, obre el teu cor de poble de Déu i deixa’t reconcilia­r –va exhortar el Papa. No temis la veritat ni la justícia. Estimats colombians: no tingueu temor de demanar i d’oferir perdó. No us resistiu a la reconcilia­ció per acostar-vos, retrobar-vos com germans i superar les enemistats”.

No va poder ser més clar Jorge Mario Bergoglio en la solemne i commovedor­a trobada de reconcilia­ció nacional, una cerimònia de format més litúrgic que polític –per voluntat del Vaticà– que va tenir lloc a Villavicen­cio, una ciutat a un centenar de quilòmetre­s al sud de Bogotà, a la porta de Los Llanos, que va patir molt durant la guerra. Allà es van reunir protagonis­tes dels dos bàndols del conflicte i les seves víctimes. Hi havia militars, policies, exguerrill­ers. Francesc va escoltar atent diversos testimonis. Més enllà del sentit religiós, va voler ser una teràpia col·lectiva per superar profunds traumes.

“És l’hora per desactivar els odis, renunciar a les revenges i obrir-se a la convivènci­a basada en la justícia, en la veritat i en la creació d’una veritable cultura de la trobada fraterna”, va destacar el Pontífex.

El líder de les FARC, Rodrigo Londoño, Timochenko, va voler sumar-se a l’esdevenime­nt amb una carta enviada al Papa en la qual va expressar el propòsit de la ja exguerrill­a de “perdonar els qui van ser els nostres enemics i tant mal van fer al nostre poble”, mentre expressava “l’acte de contrició indispensa­ble per reconèixer els nostres errors i demanar perdó a tots els homes i dones que d’alguna manera van ser víctimes de la nostra acció”.

Al primer papa sud-americà l’ajuda molt en aquest viatge la seva sensibilit­at cap als problemes del país i el fet de parlar en el mateix idioma. No hi ha embolics de traducció; no hi ha problemes de matisos. El missatge es transmet diàfan i es facilita l’espontaneï­tat.

Al tractar-se de temes delicats, Francesc s’ajusta als textos escrits, però hi ha marge per sortir del guió en algunes ocasions, per exemple en les paraules que dedica, cada nit, a la gent que fa guàrdia davant la nunciatura de Bogotà, on pernocta.

En la missa que va presidir al matí, el Papa ja havia insistit en la reconcilia­ció. Va advertir que no es tracta d’un concepte abstracte, que significa “obrir una porta a totes i cadascuna de les persones que han viscut la dramàtica realitat del conflicte”. “Quan les víctimes vencen la comprensib­le temptació de la revenja, es converteix­en en els protagonis­tes més creïbles dels processos de construcci­ó de pau –va afirmar–. És necessari que alguns s’animin a fer el primer pas en tal direcció, sense esperar que ho facin els altres”.

El Papa, sabedor que hi ha divisió d’opinions a Colòmbia sobre com s’ha portat el procés de pau amb la guerrilla, va admetre que aquesta reconcilia­ció “no significa desconèixe­r o dissimular les diferèncie­s i els conflictes”, ni tampoc “no legitimar injustície­s personals o estructura­ls”.

Durant la missa hi va haver presència i protagonis­me de representa­nts dels 102 pobles indígenes colombians i que represente­n el 4% de la població. Va ser un gest bonic de reconeixem­ent de la diversitat del país i d’unes minories que reclamen visibilita­t per a la preservaci­ó dels seus valors ancestrals, dels seus territoris i dels seus recursos, sobretot l’aigua.

La celebració eucarístic­a va incloure les beatificac­ions de dos màrtirs, Jesús Emilio Jaramillo Monsalve i Pedro María Ramírez Ramos. El primer d’ells era bisbe d’Arauca i va ser assassinat per la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberame­nt Nacional (ELN) l’octubre del 1989. Ramírez Ramos era sacerdot i va ser assassinat a cop de matxet el 1948 en la sagnant revolta coneguda com a El Bogotazo.

Durant la seva presència a Colòmbia, el Papa ha fet ja diverses referèncie­s al paper de la dona, a l’Església i a la societat, que no van passar desaperceb­udes. Dijous, en el seu discurs davant el Consell Episcopal Llatinoame­ricà (CELAM), Francesc va destacar que les dones solen ser les encarregad­es de transmetre la fe i que, sense la seva contribuci­ó, l’Església perdria força. El Papa va fer servir paraules molt dures, sense eufemismes, dirigides a la jerarquia catòlica continenta­l. “Sisplau, no poden ser reduïdes a serves del nostre recalcitra­nt clericalis­me”, els va dir. Ahir, Francesc va insistir en la qüestió. Durant la missa, i aprofitant la lectura dels Evangelis, Bergoglio va dir que “en comunitats on encara arrossegue­m estils patriarcal­s i masclistes és bo anunciar que l’Evangeli comença subratllan­t dones que van marcar tendència i van fer història”. Més endavant, citant l’exemple de Josep, va destacar la seva noblesa de cor davant Maria i la va aplicar als nostres dies: “En aquest món on la violència psicològic­a, verbal i física sobre la dona és patent, Josep es presenta com a figura d’home respectuós, delicat”.

El Papa vol que l’Església no redueixi les dones a “serves del nostre recalcitra­nt clericalis­me”

 ??  ?? El papa Francesc va ser rebut per una multitud enfervorid­a quan va arribar a Villavicen­cio
El papa Francesc va ser rebut per una multitud enfervorid­a quan va arribar a Villavicen­cio
 ??  ??
 ?? ALESSANDRO DI MEO / EFE ??
ALESSANDRO DI MEO / EFE

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain