Una impunitat que colpeix el país
El generós acord de pau amb la guerrilla divideix els colombians, entre els que exigeixen justícia i els que donen prioritat a girar full
Al’acomiadar-nos, davant la seva bonica casa d’estil colonial, al barri de Calatrava, el senador Alfredo Rangel esmenta el cas d’ETA. Subratlla el contrast entre el tractament que Colòmbia dispensa a les FARC i el que Espanya concedeix als terroristes de la banda basca. Mentre la guerrilla queda gairebé impune dels seus crims i fins i tot se li “regalen” 10 escons al Congrés, sobre ETA es planteja, com a màxim, quan hi haurà l’acostament dels presos. I el senador recorda que “el d’ETA va ser un joc de nens” comparat amb les FARC, responsables de desenes de milers d’assassinats i desaparicions, de la violació sistemàtica de nenes camperoles, del reclutament de menors, de múltiples segrestos i de l’apropiació il·lícita de terres, a part del narcotràfic amb què es finançaven.
Rangel, un professor universitari que pertany al Centre Democràtic, el partit de l’expresident Álvaro Uribe, alerta que “el narcotràfic a Colòmbia està disparat” com a conseqüència del pacte amb els guerrillers. “Mai abans en la història del nostre país no hi havia hagut tanta sembra de coca i tanta producció de cocaïna”, agrega. Segons aquest senador conservador, la suspensió de les fumigacions dels camps de coca –un compromís fet a les FARC– n’està incentivant el cultiu. El mateix efecte té la reducció gairebé total de les erradicacions forçoses de les plantacions. “Es va enviar un missatge absolutament pervers –emfatitza Rangel–. Tot l’esforç del Pla Colòmbia (l’acord amb els EUA) es va perdre”.
Per a Rangel, el més escandalós va ser que no es va exigir a les FARC lliurar les plantacions i els laboratoris i revelar les seves rutes de distribució. També molt greu va ser la nova consideració jurídica del delicte de narcotràfic, en el cas de la guerrilla, “com a connex al delicte polític i, per tant, subjecte a amnistia”. Això ha fet ja, segons el senador, que el cap del clan del Golf, un de les bandes de narcos més poderoses, Dairo Antonio Úsuga, àlies Otoniel, anunciés fa pocs dies –vestit amb uniforme militar– la seva pròxima “submissió a la justícia”, sens dubte confiant que l’Estat farà concessions i no els extradirà als Estats Units.
Rangel, en fi, està indignat perquè les FARC hagin dedicat només una part ínfima de l’ingent patrimoni que se’ls atribueix –en gran part a l’exterior– per indemnitzar les víctimes, i que els acords permetin que aquells “diners tacats de sang” siguin utilitzats en el futur per a la lluita política. Per a Rangel, és “un pèssim exemple” que en un país amb la història de
El senador Rangel pensa que és un “pèssim exemple” que s’hagi donat el missatge que “el crim sí que paga”
violència de Colòmbia es doni el missatge que “el crim sí que paga”.
Les vehements opinions de Rangel són una prova de la polarització colombiana, de l’estat d’ànim d’una part de la societat –inclosa la jerarquia catòlica–, molt dolguda per la impunitat donada a les FARC. Aquest recel va fer que, per a sorpresa del món, el no s’imposés en el referèndum d’octubre de l’any passat que havia de ratificar l’acord de pau.
Al bàndol contrari a Rangel hi ha el també senador Roy Barreras, el Partit de la U (d’Unitat Nacional), que dona suport a la política del president Juan Manuel Santos. Segons el seu parer, la polarització està de baixa. “Vam tenir un clímax en el plebiscit, perquè llavors no hi havia claredat sobre si la pau seria realitat o no, si les FARC complirien els seus compromisos –afirma Barreras–. Però sí que han complert i l’ONU ho ha verificat”. “El que no ha disminuït és l’oposició aguda de l’expresident Uribe, que ha construït un missatge d’odi clar i de retorn a la guerra –es lamenta el senador–. Uribe, per descomptat, apel·la a la por dels sentiments molt íntims dels
colombians, víctimes del conflicte i del repudi que, com és natural, molts colombians han sentit davant les FARC”.
Per a Barreras, l’actitud d’Uribe és gairebé patològica, de “neurosi obsessiva compulsiva” i “això fa que ell només pugui entendre el país des d’una dialèctica d’amicenemic”. “No pot reconèixer que el conflicte que ell va llegar ja s’ha resolt i que Colòmbia té altres reptes –prossegueix el senador–. Ell, tot i això, està atrapat en el passat”.
El senador del Partit de la U veu “delirant” que persones com Rangel atribueixin als acords de pau un increment del narcotràfic. “Haurien de celebrar que el grup armat il·legal més gran d’Amèrica Llatina, les FARC, que es finançava amb el narcotràfic, hagi abandonat el negoci perquè ha abandonat la guerra”, recalca. A Barreras li va revoltar una recent carta enviada per Uribe al Papa per reiterar-li els seus recels davant el pla de pau. Ho exposa així: “Mentre la immensa majoria de colombians està aplaudint avui la visita de Francesc, l’expresident Uribe i alguns dels seus tiren fang al papamòbil amb aquests arguments”.