El carrer pressiona Rohani perquè alliberi els presos polítics
El mandat era precís: havia d’alliberar els líders polítics de l’anomenat moviment verd que va prendre els carrers de l’Iran el 2009, sota arrest domiciliari sense judici des de fa més de sis anys. Així ho van fer saber els seguidors al reelegit president, Hassan Rohani, especialment joves i dones, en la campanya. En cada míting a Teheran, inclòs el dia de la victòria, la multitud no va deixar de recordar-li que li donaven el seu vot a canvi de lluitar per la llibertat dels opositors Mehdi Karrubi, Mir Hussein Mussavi i la seva esposa, Zahra Rahnavard. Semblava encara més prioritària que la creació d’ocupació i millores econòmiques.
La pressió creix dia a dia. Tot s’ha aguditzat amb el deteriorament de salut de Karrubi, veterà clergue de 79 anys, operat del cor a l’agost. A Rohani li critiquen la gran presència de conservadors en el seu gabinet, sense cap dona –com havia promès–, però sobretot el seu silenci i inacció sobre els presos polítics. Les xarxes socials són plenes de campanyes pel seu alliberament. El sector reformista del Parlament va crear un grup especial per obtenir-la o almenys un judici públic. L’expresident reformista Muhammad Khatami, un altre líder de la “sedició” –com els conservadors anomenen l’onada de protestes després de les eleccions del 2009, que per a alguns van ser manipulades a favor del president Mahmud Ahmadinejad–, va enviar un missatge al líder suprem, Ali Khamenei, a qui va assenyalar com l’única persona que pot resoldre el cas. “Seria beneficiós per al sistema ja que també seria un signe de seguretat i poder”, va dir Jatami, la imatge del qual els mitjans tenen prohibit reproduir.
Més d’un milió de persones han firmat una carta a l’aiatol·là Sistani a l’Iraq, gran figura del xiisme al món i referent per al reformisme iranià, demanantli que intercedeixi davant Khamenei. Aquest ha dit que l’única via és que demanin perdó.
“Al costat del líder suprem i el poder judicial, el president i el ministre d’Intel·ligència són directament responsables de les vides dels qui estan sota arrest domiciliari”, assegurava un comunicat de la família de Karrubi. Quan amb prou feines es recuperava de la seva cirurgia, el clergue va entrar en una vaga de fam. Va haver que ser ingressat i va ser intervingut de nou.
Karrubi, que va ser portaveu del Parlament, demanava que es retirés la seguretat de casa seva (des de fa sis anys un grup d’homes viu al primer pis de l’habitatge des d’on controlen tots els moviments del clergue i la seva dona) i es dugués a terme un judici. “El meu pare acceptarà el veredicte”, va assegurar el seu fill.
Aquest va dir que l’Estat havia acceptat retirar els cossos
Els líders de les protestes del 2009 a l’Iran estan sota arrest domiciliari i sense judici
de seguretat de la casa. I en una visita del ministre de Salut se li havia promès que el Govern posaria en marxa “tots els esforços”, per a un judici. Però aquestes promeses només demostren la gran tensió entre el Govern de Rohani i el sector judicial, que en els últims quatre anys han xocat per aquest i altres temes. El portaveu del sector judicial va negar la notícia difosa pel fill del clergue.
Queda clar que si Rohani vol conservar el suport popular que li ha donat la presidència en dues ocasions haurà que posar a dalt de tot de les seves prioritats la lluita per la llibertat no només del convalescent Karrubi, sinó de Mussavi i Rahnavard, que també han tingut problemes de salut. Molts analistes consideren que el pitjor que li podria succeir a la imatge del sempre somrient president, i a l’estabilitat del país, és que un d’ells mori estant en detenció domiciliària. Les ferides del 2009 han trigat a curar-se i no és de la conveniència de ningú tornar a tenir multituds protestant als carrers.