El TSJC admet a tràmit les querelles contra Puigdemont i Forcadell

El referèndum vol trencar “la sobirania de la nació espanyola”, segons la Fiscalia

La lentitud de la justícia espanyola va quedar ahir polvoritzada pel desenvolupament dels esdeveniments entorn del referèndum de l’1-O. Passada la una del migdia, la Fiscalia va presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dues querelles, una contra Carles Puigdemont i la totalitat del Consell Executiu i una altra contra Carme Forcadell i quatre membres de la Mesa del Parlament. I a dos quarts de cinc de la tarda es va reunir la sala d’admissions del TSJC i en poc més d’una hora va decidir admetre-les a tràmit.

Les dues querelles s’han presentat pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics. En el cas de l’acció penal contra el president i els 13 membres del Consell Executiu, s’interposa pels dos decrets estesos després del ple del Parlament. El primer és el de convocatòria del referèndum de l’1-O, rubricat per tots els membres del Govern. Respecte al segon, es tracta del que regula les normes complementàries per a la realització de les votacions i que només està firmat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El TSJC la unirà al procés obert contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs.

L’altra querella s’adreça contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el vicepresident primer d’aquest òrgan, Lluís Guinó, i els secretaris Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Aquí es persegueix la tramitació de dues lleis: la del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. El tribunal ha decidit que s’acumuli a la ja en tràmit contra ells.

Les dues querelles tenen punts en comú, però també notables diferències. Per exemple, en la de Forcadell, es raona sobre la inviolabilitat dels parlamentaris, que empara les seves opinions a la Cambra però no per la comissió de delictes. En totes dues es posa èmfasi en les advertències que el Consell de Garanties Estatutàries, el lletrat major i el secretari general del Parlament van fer als querellats. En els escrits es pot llegir que el Govern i JxSí i la CUP tenen una “pertinaç, inequívoca i irreversible” voluntat de “tirar endavant el seu projecte polític per la força dels fets consumats”. El Govern pretén amb les seves actuacions, segons el fiscal, l’“oberta i deliberada derogació” del sistema constitucional espanyol; i s’impulsa així un “procediment il·legítim” en què els acusats substitueixen “l’ordenament jurídic vigent per la seva pròpia voluntat”. En la querella es llegeix que la llei del Referèndum és “una mera argúcia fraudulenta per donar una tosca aparença de legalitat a allò que no és sinó una flagrant violació de la Constitució i de l’Estatut”.

En els textos s’assegura que els decrets atorguen al “poble de Catalunya una suposada qualitat de subjecte polític sobirà” que no té. A Forcadell i la Mesa se’ls imputa que Catalunya no té competències per convocar un referèndum i se’ls diu que han estat arbitraris permetent la votació de les lleis “amb un exercici desviat de les funcions públiques que ostenten”. La tramitació de les lleis podria tenir com a conseqüència “el possible resultat de l’il·legal referèndum independentista proclamant la independència de Catalunya de l’Estat espanyol (...) trencant la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola com a principis bàsics” de la Constitució”.

D’altra banda, el TSJC va iniciar ahir les notificacions personalitzades de les resolucions del TC al lletrat major i al secretari general del Parlament, a la cap de Publicacions de la Cambra, i al major i a tres comissaris dels Mossos d’Esquadra.

Les actuacions s’afegeixen a altres processos oberts al Tribunal Superior Les resolucions del Constitucional ja s’estan comunicant als Mossos i funcionaris