Els herois que aplaudim
LA Guàrdia Urbana, els bombers de Barcelona, el Centre d’Urgències i Emergències Socials (Cuesb), els Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) van rebre ahir la medalla d’Or al Mèrit Cívic, la màxima distinció que atorga l’Ajuntament de Barcelona. El motiu d’aquesta quíntuple i col·lectiva distinció és la seva actuació arran de l’atemptat del passat 17 d’agost, que va sembrar de mort la Rambla.
No és habitual que cinc institucions com aquestes rebin alhora semblant reconeixement. Tampoc no ho va ser la circumstància en la qual van provar la seva vàlua: uns moments de terror i desconcert, després que el gihadisme deixés una dotzena llarga de morts i un centenar de ferits a la Rambla, trencant la placidesa de l’estiu i marcant una fita negra en la història ciutadana.
La de l’heroi, segons la mitologia grega, és una figura singular, filla d’éssers divins i d’humans, amb noms propis –Hèrcules, Aquil·les, Enees...– que ressonen encara entre nosaltres. A hores d’ara reben el títol de superherois éssers de ficció com Superman, Batman, Spiderman... Uns i altres se’ns presenten com a únics, poderosos, capaços de gestes, d’intervenir en auxili del desvalgut i, en ocasions, de la humanitat sencera. Però no són aquests herois pertanyents al món de la mitologia o la ficció els que treuen el nas per ajudar-nos quan tenim dificultats. Els que apareixen llavors solen ser herois anònims que, sense tenir poders especials, sent de fet molt similars a qualsevol de nosaltres, prodiguen humanitat per socórrer els seus semblants.
Aquests són els únics herois possibles, els que necessitem i els que aplaudim. Similars als que van complir amb el seu deure en la primera línia de la tràgica tarda del 17 d’agost. Com era la seva obligació, per descomptat. Però superant el neguit propi d’aquella hora fosca, amb entrega i afecte, amb una compassió, una determinació i un esforç que van ser vitals per a les persones assistides. Així es van comportar també veïns, comerciants o passejants sorpresos pel terror, que van córrer a ajudar les víctimes de l’atemptat, sense pensar-s’ho dues vegades, ignorant els riscos. Que es van comportar, ells també, com a veritables herois.
Tots els grups municipals van donar suport al lliurament d’aquestes medalles a les cinc entitats. Tret de la CUP, que s’hi va oposar adduint que “no ha canviat res als cossos de seguretat i en les seves funcions repressives”. I que va exhibir així insensibilitat, mesquineria i ressentiment, virtuts, sigui dit de passada, oposades a les de l’heroi.