Hi ha monstres?
Anys enrere vaig escriure uns contes per a infants, un dels quals es titulava Hi ha monstres? perquè les criatures posen els seus temors en uns monstres que són sota el seu llit. I el conte anava de que uns nens, jugant en una placeta, es preguntaven els uns als altres si hi havia monstres i una àvia, que els escoltava asseguda en un banc, els va dir que sí, que hi ha monstres, però que se’ls poden imaginar de coloraines i amb noms divertits i llavors ja no fan por, sinó que hi convivim amablement. Per exemple, un monstre que sigui de color rosa i es digui Filomena ja no fa por.
Fa uns dies, però, un bon amic meu, adult per cert, m’escrivia dient: “Ara tenim els monstres”, però aquests ni són monstres de coloraines ni se’ls hi poden posar noms divertits, perquè es referia a la situació política en què ens han entaforat entre els uns i els altres en un atzucac per mor de la incompetència i la mediocritat dels governants. La qüestió només seria patètica si només fos el ridícul que fan, però el joc que practiquen està agafant un to de monstruositat en el sentit que sembla que els importi un rave el sofriment que estan causant entre la incertesa del desenllaç i l’embalum dels costos físics i morals de la gent. No tot s’hi val en el joc polític i molt menys en una democràcia com la que tenim, es vulgui reconèixer o no per interessos espuris. Ara ja no és l’eufemisme tronat de la postveritat, sinó la mentida directa i l’ocultació al Parlament, per exemple de les decisions que es prenen al Govern, amb un gran menyspreu cap a la resta que no els riu les gràcies, per dir-ho suaument. És perillós el que estan fent uns i altres; la gent n’està ben farta, de tanta comèdia i tanta representació vàcua. I el perill més gran no és que es faci de monstre sinó que les persones deixin de creure en les institucions que són les que emmarquen el país i els donen la mínima seguretat per a una bona convivència.
No són monstres, però fan veure que sí, com en les amenaces d’algun diputat que diu que qui no faci la bondat que ell proclama se la carregarà. Quin llenguatge tan barroer per a una gent que es creu l’elit de la democràcia! Cal un relleu urgent amb persones que tinguin aquella delicadesa de llenguatge que és fruit de l’honestedat.