Alarma al Raval pels nous hàbits dels toxicòmans
Els professionals de drogues asseguren que no hi ha més consum, però si més presència dels heroïnòmans pels narcopisos
Els nous hàbits dels drogodependents, especialment dels consumidors d’heroïna, causen alarma entre els veïns del Raval. Això és un fet objectiu. Als carrers de la zona nord del barri, D’en Roig, Picalquers, Sant Gil, Sant Vicenç... era impensable ensopegar amb una xeringa utilitzada tirada pel carrer o amb un toxicòman injectant-se amagat en un portal. I això és just el que està passant aquest estiu. Els veïns s’han organitzat i mobilitzat per denunciar-ho i exigir una solució. Però la pregunta és obligada: hi ha més heroïna a la ciutat? Avui dia tots els indicadors i actors responsables de comptabilitzar aquest consum asseguren que no. Hi ha els mateixos consumidors, però han variat d’hàbits.
El primer responsable que s’ha atrevit a dir públicament que no hi ha epidèmia d’heroïna a Barcelona és el subdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom. “No hem detectat ni més consum ni més demanda d’usuaris als centres que atenen els drogodependents. Sí que hi ha més presència i impacte d’aquest consum en algunes zones de la ciutat, com el Raval”. Ho va assegurar aquesta setmana al programa Bàsics de Betevé.
Colom no parla per parlar. Només cal passar per les diverses sales d’atenció a drogodependents, repartides per Ciutat Vella, o parlar amb algun dels educadors de carrer de l’Agència de Salut Pública de Barcelona per comprovar que els professionals de les drogodependències, els que treballen diàriament amb ells, no han detectat cap increment de l’heroïna a la ciutat.
Però no es pot negar que estan passant coses al Raval que han fet que des del juny els veïns surtin al carrer i es manifestin. El nou fenomen es diu narcopisos.
A mitjans de juny els Mossos d’Esquadra van fer una primera llista de pisos ocupats il·legalment per venedors de droga, cocaïna i heroïna. La llista era de 67. Ja han entrat en alguns, n’han pogut tancar d’altres, però els traficants tenen prou immobles buits al barri per continuar subsistint de pis en pis.
Els usuaris són els mateixos. Els mateixos drogodependents que tenen una estreta relació amb els centres sanitaris on van almenys un cop al dia. Pel cafè, per l’entrepà, per la xeringa neta, per la dutxa... Però els nous camells del Raval obliguen els compradors a consumir a dins del pis. I per què? Doncs per evitar que el toxicòman surti al carrer amb la droga i que els Mossos el puguin identificar. La policia necessita acreditar la venda de droga en un pis amb diverses identificacions de persones a les quals s’intervé la mercaderia acabada de comprar. Això els traficants ho saben, i per això als narcopisos del Raval s’obliga els toxicòmans a consumir al moment.
Però es tracta dels mateixos usuaris que estan sota la tutela dels diferents centres d’atenció sanitària i reducció de riscos de la ciutat. Això se sap perquè en aquests mesos no hi ha hagut un increment de les sobredosis i perquè no hi ha nous drogodependents que passin pels centres d’atenció a buscar ajuda.
“Als narcopisos es fa una millor gestió del plaer. És un consum immediat. Compren i es droguen”, indica un educador de carrer. Als centres, en canvi, hi han d’arribar, amb el risc que suposa que et pugui aturar un policia per identificar-te o confiscar-te la mercaderia. I un cop dins han d’assumir i complir uns requisits de consum segur que l’usuari s’estalvia amb el pis.
Els pròxims dies les consellerias d’Interior i Salut i l’Ajuntament de Barcelona faran una reunió a alt nivell per començar a encarrilar l’alarma que està provocant al Raval els nous hàbits de consum d’heroïna.
El responsable de drogodependències de la Generalitat ha assegurat que no hi ha més consum