Arenys versus Seseña
L’Ajuntament destina una partida de 180.000 euros a posar fi a l’abocador de pneumàtics
El cautxú a l’aire lliure crea molta pol·lució química perquè allibera a l’atmosfera elements contaminants
L’
Ajuntament d’Arenys de Mar (Maresme) no està disposat a continuar amb el neguit de mantenir una bomba de rellotgeria com l’abocador il·legal amb més de 5.000 pneumàtics en una zona d’alt valor ecològic com el parc natural del Montnegre-Corredor. Per evitar un desastre en el que ja es coneix com “la Seseña d’Arenys” (pel record del greu incendi que va afectar el gegantí cementiri de pneumàtics de la província de Toledo), al costat de la riera de Torrentbò, per les conseqüències que podria portar un incendi en l’àrea forestal, el Consistori ha decidit agilitar una modificació de crèdit de 180.000 euros perquè una empresa homologada es faci càrrec de la retirada de les rodes.
A la zona es té coneixement del delicte mediambiental de l’any 2002. En aquella època, els veïns ja van començar a denunciar els fets. “Hem visitat quatre o cinc alcaldes i tots ens han ignorat”, lamenten, malgrat la reiterada obertura d’expedients “que els funcionaris deixaven caducar impunement”, precisen els residents.
Abans de licitar els treballs de desmantellament de l’abocament il·legal, com detalla la regidora de Medi Ambient, Laia Martín (ERC), ha estat necessari reactivar els mecanismes legals per tornar a exigir als propietaris que facin la neteja. Davant la falta de resposta, l’Ajuntament actuarà de manera subsidiària i procedirà a reclamar la quantitat per via judicial.
El fet que l’Ajuntament hagués ignorat repetidament els requeriments dels propietaris ha estat determinant perquè les administracions supramunicipals fessin cas omís a les peticions d’ajuda. Fins i tot el director de Territori del Síndic de Greuges, Francesc Vendrell, va arribar a exigir al Consistori una actuació immediata ja que té la competència en aquesta matèria. El mateix Síndic va criticar que el municipi no hagués fet res en 15 anys.
Els pneumàtics estan apilats en una finca del polígon 1 del terme municipal d’Arenys de Mar, en una zona que els veïns consideren “el darrere del poble” ja que els falten serveis bàsics com la recollida d’escombraries. El paratge, més pròxim al nucli urbà de Caldes d’Estrac que al d’Arenys de Mar, forma part d’una urbanització sense legalitzar que va créixer desordenadament en els setanta.
El 2002 un empresari local, Pepín Gil, va començar a acumular rebutjos i pneumàtics al solar amb la intenció d’impulsar un projecte de reciclatge per construir talussos i asfalts amb els pneumàtics, prèviament dissolts. La seva sobtada mort va provocar que l’herència quedés sense testar i que els seus hereus renunciessin a qualsevol responsabilitat. Des d’aleshores, grans masses de cautxú s’acumulen a la finca, cosa que contribueix a l’expansió d’insectes. “A l’estiu no podem obrir les finestres i quan sortim hem d’anar amb pantalons llargs”, expliquen els veïns. Els pneumàtics són una enorme implantació de mosquits tigre.
Desesperats, fa anys que els veïns lluiten contra la contaminació que suposa mantenir els pneumàtics a l’aire lliure, però no van reaccionar amb més contundència fins al 2016, després del gran incendi de Seseña, en el qual van cremar 90.000 tones de pneumàtics i es va provocar un gran núvol tòxic.
L’actual govern municipal ha posat fil a l’agulla després de 15 anys de silenci. És conscient que l’acumulació de la mola de pneumàtics genera una gran pol·lució per la seva degradació química. Aquest tipus d’abocadors estan prohibits des del 2003. Segons els ecologistes, un pneumàtic té més de 200 components (a part del cautxú, carboni, acer, òxid de zinc, sofre i metalls pesants com el coure, el cadmi i el plom.
A l’aire lliure, el pneumàtic allibera a l’atmosfera elements contaminants com els bifenils policlorats, tòxics extremament perillosos.