Nous temps, cares noves
Com versions al servei de causes antagòniques, els relats televisius públics espanyol i català han cultivat una indissimulada sensació de doctrina. Mantenir la calma en un moment de tantes exacerbacions patriòtiques no és fàcil i és lògic que a l’hora d’explicar l’aprovació exprés de les lleis de la imminent nova república els mitjans, especialment els públics, substitueixin qualsevol temptació totalitària per l’Efecte Trinxera o la Grada d’Animació. Sotmesa a una prova de solvència sense precedents, la defectuosa democràcia espanyola ha de decidir si en té prou amb l’arqueologia jurídica de l’Estat per posar en evidència una promesa de democràcia catalana que haurà de millorar per no perdre vigor i credibilitat representatius. En aquest context excepcional, les televisions en català han presentat novetats i remodelacions de graelles que tenen en comú una voluntat de renovació de cares, tant a 8tv com a TV3. Per ara les audiències no són per tirar coets. Per exemple: l’estrena de Tarda oberta confirma que un programa diari que comença per sota de les seves expectatives només té possibilitats de millorar. De les (moltes) hores emeses, em va agradar veure Enric González, parlant de la Rambla des de París (convidava a preguntarse si és gaire normal veure tan poc l’Enric durant dècades a TV3). La resta del programa s’entesta a esprémer l’actualitat seguint els circuits més previsibles d’internet i les xarxes socials. S’adopta una disfressa monòtona que tergiversa els principis de l’humor i de l’entreteniment i els sotmet a una falsa efervescència que confon el somriure forçat i la compulsió nerviosa amb la ironia treballada i la mordacitat al servei d’una intenció. Per entendre’ns: La competència o el Polònia treballen l’humor amb ingredients a l’altura de les seves intencions, mentre que organitzar taules de tertulians al voltant d’una selecció induïda de banalitats i frivolitats subministrades a granel només t’assegura un monocultiu falsament divertit condemnat a la ganyota de decepció i desvirtua el valor de l’entreteniment entès com una forma civilitzada de companyia.
Es desvirtua el valor de l’entreteniment entès com una forma civilitzada de companyia
NOU MATERIAL. ¿I les sèries? Dues estrenes, Ella es tu padre (Telecinco) i El incidente (Antena 3), repeteixen models d’una manera bastant digna i una voluntat d’aconseguir grans audiències repetint arguments erosionats per la tradició i els imaginaris de la ficció popular. En el cas d’Ella es tu padre, el combustible és l’equívoc de la doble personalitat forçada per les circumstàncies. A El incidente, un fet sobrenatural tipus novel·la de Stephen King ajuda a retratar les turbulències psicològiques d’una comunitat i, per extensió, dels individus que la componen. De la collita d’estiu, però, quedaran la minisèrie britànica Trust me, que també treballa la suplantació d’identitat; Mr. Mercedes, que permet a Brendan Gleeson assumir el pes de les contradiccions del seu personatge amb una grandesa proporcional a la seva corpulència, i, evidentment, el pilot de The deuce, que, en temps de succedanis i males imitacions, ens retorna els principis de la millor ficció televisiva.