El motí de les hostesses “grasses”
Una treballadora d’Aeroflot que va ser penalitzada perquè superava la talla 42 guanya la demanda
De broma es diuen a si mateixes les STS, l’abreviatura en rus de “velles, grasses i lletges”, però el que va de debò és la voluntat de dues hostesses russes de fer front a la discriminació laboral que han patit a Aeroflot, la gran aerolínia russa. Aquesta setmana han guanyat la seva primera batalla després que un jutjat de Moscou dictaminés en contra de la política de l’aerolínia de limitar la talla de l’uniforme de les seves treballadores, situat en una 42 i, implícitament, altres discriminacions en funció de la imatge.
Aquesta important victòria ha estat per a Djevgenidja Magurina el cas de la seva companya Irina Ierusalimskadja es veurà aquest mes–, i encara que no reconeix totes les seves demandes econòmiques sí que obre un camí en un país on el masclisme està fortament arrelat i esperonat des del Govern de Putin.
La història va començar quan la companyia va decidir “renovar” la seva imatge i va fotografiar, va mesurar i en alguns casos va pesar els seus empleats amb l’argument de voler fer nous uniformes. Les dues hostesses, de 42 i 45 anys, argumenten que aviat es van veure relegades a vols interns, amb la rebaixa salarial que això va suposar.
Segons les dades que tenen els sindicats, malgrat que només són dues les dones que han recorregut a la justícia, han estat discriminats per qüestions d’imatge uns 600 treballadors, majoritàriament dones, obligats a abandonar les rutes internacionals.
Aquestes normes no eren formalment dirigides només a les dones de la companyia, però, segons les informacions publicades, als homes se’ls aplicava amb màniga ampla i se’ls oferien més talles.
La sentència arriba després de dos revessos judicials, i Aeroflot té sis mesos per recorre-hi en contra, però amb tots els seus matisos és una victòria sonada. Marguina havia demanat una indemnització de 7.300 euros, i n’ha rebut 72. Malgrat això va destacar que el seu objectiu no només busca la indemnització econòmica sinó deixar clar que a les persones no se les pot discriminar per aquests motius. L’èxit professional no pot estar vinculat, ha assenyalat en reiterades ocasions, a una talla.
Evidentment, Aeroflot ha negat oficialment durant aquest procés que discrimini per motius vinculats amb l’aspecte físic, però els comentaris vessats per la mateixa companyia han estat reveladors. Es va indicar que l’empresa no té cap obligació de pagar les “bonificacions” que es reben pels viatges de llarg trajecte. Va admetre que sí que prefereix que el personal de cabina sigui prim, argumentant que és a causa de raons objectives, ja que les persones més grasses poden provocar problemes de seguretat si bloquegen les sortides d’emergència. Per acabar d’arrodonir l’argument, es va indicar que aquestes persones amb més pes obliguen a gastar més gasolina per volar.
Durant els mesos que està durant aquest procés, la companyia –que havia guanyat en dues sentències anteriors– ha abocat uns quants comentaris que avalen precisament les polítiques de discriminació per les quals ha estat denunciada. El rotatiu The Guardian recollia a l’abril les consideracions d’un representant d’Aeroflot assenyalant que aquesta és una aerolínia “prèmium” i part dels motius pels quals les persones paguen el seu passatge és per l’aspecte de les hostesses, que caben a les talles de què parlem” -és a dir, fins a la 42. Va esmentar fins i tot un estudi de la companyia que indica que són el 92% dels passatgers els que així ho manifesten.
Nikita Krichevski, un altre membre de l’aerolínia, va continuar afegint “arguments” assenyalant que les penalitzacions s’havien d’interpretar com un incentiu per perdre pes. Va acusar així les denunciants de voler entelar el nom d’una empresa que vetlla per la seva salut. Krichevski va assenyalar que, si a les empleades no els agraden les condicions, haurien de renunciar al seu lloc i va comentar que ell mateix pesava abans 103 quilos i ara ha baixat a 80.
Dues sentències després, i en aquest nou recurs, les coses canvien. Hi ha discriminació sexista sense cap dubte.
Van fotografiar i mesurar els empleats, i 600 van deixar de fer vols llargs
Un directiu va dir que els passatgers volen hostesses que “càpiguen” a les talles