Mecenes amb amor i passió
Jo perdo un amic –va lamentar ahir l’alcaldessa de París– i França un home excepcional”. L’adjectiu queda curt: la política, la moda, el periodisme, les subhastes, la lluita contra la sida, els drets dels homosexuals, l’òpera, la pintura i fins i tot la restauració i el caviar francès van ser tocats per la vareta màgica de Pierre Bergé, mort de càncer a la seva casa provençal. El 14 de novembre hauria complert 87 anys i inaugurat, a París, un dels dos museus que va crear per perpetuar l’obra d’Yves SaintLaurent, l’home amb qui va conviure gairebé mig segle.
“En Pierre va posar en òrbita la moda francesa, però no era home d’alta costura sinó d’alta cultura”, va dir, acomiadant-lo, el dissenyador Jean Charles de Castelbajac. El seu elogi coincidia amb els de l’expresident Hollande, l’ex-primer ministre Manuel Valls, l’exministre de Cultura Jack Lang –va donar a Bergé la presidència de l’Òpera de París–, l’actor Guillaume Galienne (el va interpretar en un dels dos biopics sobre Saint Laurent).
I les quatre pàgines que dedica Le Monde a la seva desaparició es justifiquen: el mateix diari desapareixia, fa set anys, quan Bergé el va recuperar, amb uns quants milions a pura pèrdua.
Nascut en una illa bretona, la culpava –l’Atlàntic, el vent desencadenat”– del seu caràcter sense falsedats que li va guanyar amics i sòlids enemics. A París va arribar per ser periodista. Amb 19 anys crea La Patrie Mondiale, publicació efímera que l’escriptor François Mauriac ataca pel seu suport a Stalin. “La gent de la seva classe –respon el noi al gran escriptor– és les que han perdut les dues guerres i l’honor de França. Els menyspreo”.
Tan violent amb els seus enemics com generós amb els seus amics, es va alienar amb els professionals de la lírica quan, president de l’Òpera de París entre el 1988 i el 1994, va fer fora Daniel Barenboim. També va fer parlar la venda d’Yves Saint-Laurent, sota la presidència de François Mitterrand, de qui en va finançar la reelecció, per un preu equivalent a 18 vegades els beneficis de la casa de modes.
Desvinculat de la costura, Bergé rescata la brasserie Prunier –el decorat és monument–, produeix caviar a l’Aquitània, crea casa de subhastes al seu nom, finança el mensual gai Têtu, llança la lluita contra la sida. La seva mort coincideix amb l’estrena de la pel·lícula de Robin Campillo sobre aquest combat, gran premi del jurat a Canes 2017, que Bergé va produir.
També controlava l’explotació de l’obra dels escriptors Pierre Mac Orlan i Jean Cocteau, va salvar la casa d’Émile Zola als afores de París, va dotar quatre premis literaris. En paral·lel, va afirmar financerament les campanyes polítiques de l’alcalde Delanoë, la candidata a la presidència Ségolène Royal i el candidat i ara president Macron.
El 2008, després de la mort de Saint-Laurent, subhasta la fabulosa col·lecció d’art que havien reunit. Els gairebé quatre-cents milions d’euros els va dividir entre la Fundació Bergé-Saint-Laurent i la recerca mèdica. El Pompidou –al qual el 1998 va finançar la renovació de les seves sales– volia un Chirico: Bergé li va aportar un terç del preu. A Orsay va donar un tapís de Burne-Jones. El Louvre li va facilitar la compra d’un Goya. I quan va liquidar la seva biblioteca de bibliòfil –16 milions d’euros–, va donar a la Biblioteca Nacional el manuscrit de Nadja, d’André Breton.
Si la de mecenes va ser la seva tercera vida (el 2001 França el va entronitzar Gran mecenes de l’art i la cultura), la seva riquesa es va forjar molt aviat. Als seus 20 anys, en parella amb el pintor Bernard Buffet, es converteix en el seu agent; guanyen i gasten fortunes. Castells, Rolls amb xofer.
Al cap de vuit anys, Bernard s’enamora de la maniquí Annabelle i Bergé d’Yves Saint-Laurent, jove successor de Christian Dior, que acaba de morir.
Saint-Laurent té una depressió i la casa Dior el treu. Bergé crea la casa de moda al seu nom i l’hissa a la cotització de Dior. “No soc un home de negocis”, protestava, tot i això. “Perquè Yves creés, em vaig resignar a fer negocis. De pressa, perquè és avorrit, i bé, perquè si no s’ha de tornar al mateix”.
Bergé reivindicava fer les coses “per amor i passió, no per diners”. Sembla bon camí per aconseguir fortuna: deixa 180 milions d’euros. El seu executor testamentari és el paisatgista nord-americà Madison Fox, amb qui es va casar l’any passat.