Trapero i jo
Que l’independentisme anava de debò, alguns ho comencen a entendre molt tard. Més o manco, cap a la una de la matinada, quan s’aprova la llei de transitorietat. Deu ser perquè tots els diputats són al Parlament; el cas és que dijous al vespre, al premi RBA de novel·la negra, hi ha menys gent que altres anys. Els únics polítics que veig són els expresidents Artur Mas i José Montilla, l’exalcalde Xavier Trias, el tinent d’alcalde Jaume Collboni i l’actor Juanjo Puigcorbé. Les hostesses s’esforcen sense èxit perquè ens repartim entre la setena planta (on hi ha la terrassa) i la vuitena (on fa calor).
La quantitat desbordant de menjar és la de sempre. I vet aquí els cambrers traient tàrtar de remolatxa, croquetes d’arròs amb espinacs, cruixent d’amanida Cèsar, fajitas de cochifrito, foie amb anguila, nem de salmó, sushi, pernil, com si no hi hagués un demà. Bé, a l’editorial esperen que, com a mínim, hi hagi un demà passat, perquè la novel·la guanyadora –Pecado, de Benjamin Black, pseudònim de John Banville– es publicarà l’11 de setembre, tot un símbol en aquests temps ja prou simbòlics. Damunt l’escenari, l’autor, que s’embutxaca 125.000 euros, teoritza sobre l’èxit del gènere policíac: actualment la violència és aleatòria, incoherent, massa propera. Ho veiem en els atemptats. En el relat, en canvi, el crim adquireix sentit. I això pot ser un consol.
A tres quarts de nou ja ofereixen gintònics. Continuen servint menjar i triomfen els clàssics: frankfurts, canelons, biquinis, arròs negre, patata amb ou, pizza margarida dins la capsa de cartró. De sobte, hi ha un gran rebombori. Tots volen fer-se selfies amb un dels assistents. Però qui és? Un actor? Un músic? Un escriptor? No! És Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos d’Esquadra! És l’autor d’un clàssic de la literatura contemporània: “Bueno, pues molt bé, pues adiós”, el lema nacional. Àngel Llàcer, Bibiana Ballbé, Ester Pujol, Elisenda Roca, Xavier Juclà, també Ricard Ustrell i Mercè Folch d’El suplement de Catalunya Ràdio, es fan fotos amb l’heroi. Porta arma? Lídia Penelo no l’ha notada.
Segons Laura Santaflorentina, Trapero ve cada any, perquè és amic del president del Grup RBA, Ricardo Rodrigo. Ara és l’home de moda, el protagonista que va dotar de sentit una cosa tan inenarrable com el que va passar el 17 d’agost i els dies següents. Per a uns, s’assembla a Víctor del Árbol. Per a d’altres, a Antonio Lozano. “Es tierno y afectuoso igual que un niño, que una niña... pero fuerte y seco como de piedra”, el descriuria, potser, Juan Ramón Jiménez.
“Vosaltres teniu impremta, a Penguin Random House?”, li pregunta l’agent literària Berta Bruna a l’editora Núria Tey, que està escandalitzada pel fet que la Guàrdia Civil escorcolli els cotxes que surten de la de Constantí cercant-hi les paperetes del referèndum. I a la Laie?, li pregunto a Lluís Morral. Em disposo a esbrinar on són les urnes. El president del Gremi d’Editors, Patrici Tixis, no ho sap, però aquest estiu va estar a Porto i va flipar amb la llibreria Lello. Nacho Orovio tampoc no ho sap, i ens va fer enveja amb les seves fotos d’Indonèsia: els nostres likes ocultaven botifarres. “Cada dia t’odiava una mica més”, li confessa Anna Pérez. Ell va somiar que, després de publicar Connerland, Laura Fernández deixava d’escriure i la notícia era portada en tots els mitjans.
Najat El Hachmi parla amb Lorenzo Silva. La directora de Libros de Vanguardia, Ana Godó, ho fa amb el guardonat. Ricard Ruiz i Àlex Hinojo s’instal·laran a Calella de Palafrugell fins a l’octubre, que tornaran a Barcelona. Per votar? No, perquè comencen les classes de l’Escola d’Escriptura. Hi ha Silvia Sesé, Jane Pilgrem i Isabel Obiols, d’Anagrama, Jordi Sellas, Sergio Vila-Sanjuán, Jordi de Manuel, Sebastià Bennasar, Gabi Martínez, Bernat Puigtobella, els germans Vall, Víctor Fernández i Anna Maria Iglesia, Matías Néspolo, Txell Torrent, Inés Planells, Anna Caballé, José Montfort, Xavier Marcé, la cantant Lucrecia. Tasto un meló-mojito. Però d’on surt tant de menjar? Segurament dels fascicles. Setembre és el mes de les bones intencions, la paraula
rentrée i els col·leccionables. Dos són clàssics: El cuerpo humano i
Bichos. Pel que es veu, varen descobrir la manera de fer que els insectes creixessin a sac, i en la col·lecció, ficades en metacrilat, ara hi ha peces gegants. Si alguna cosa és més gran que els Bichos XL és la presentació de La importancia de ser rosa, publicat per l’editorial Barrett. A la pantalla de la Calders hi diu: “Com decoraries un armari si hi haguessis de viure a dins?”. Miguel Ángel Blanca canta que ha deixat de fumar perquè s’ha quedat embarassat.
La coautora, Núria Hernández, explica la diferència entre ser un gallina i un gallet. A la pantalla surten les diferències entre Laura Palmer i la seva cosina. Entre Felipe González de jove i Felipe González avui. Entre Figo i Figo.
La Setmana del Llibre en Català també tendrà diferències respecte de les anteriors, i acompanyat en roda de premsa per la directora de l’AELLC Montse Ayats, el president, Joan Sala, diu que, entre altres coses, serà molt més internacional. L’eslògan és “Apassiona’t”, molt adient en aquests moments apassionants. O apassionats. O, amb el cristo que hi ha muntat, tan de la Passió.