Sandra Ollo rellança Quaderns Crema amb Atwood, Trabal i noves veus
La recuperació d’un clàssic corrosiu (Francesc Trabal), la reivindicació d’una de les escriptores més sòlides en llengua anglesa (Margaret Atwood) i la incorporació d’autors joves marquen la nova etapa que Sandra Ollo vol imprimir a Quaderns Crema, que semblava adormida en comparació amb el seu segell germà, Acantilado, al cap de tres anys de la mort de qui va ser el seu marit, l’editor Jaume Vallcorba.
El segell català, creat el 1979, recupera les portades blanques amb il·lustracions de Leonard Beard, segons el disseny en la creació del qual va intervenir Quim Monzó.
La intenció és publicar entre vuit i deu títols l’any, sobretot narrativa, sense descuidar poesia i assaig, per treure Quaderns Crema de l’ombra d’Acantilado davant la celebració, el 2019, del quarantè aniversari. El retorn a les fonts inclou que continuarà publicant o rescatant llibres dels autors de la casa, com Quim Monzó, Sergi Pàmies o Francesc Serés, i buscarà noves veus. Sandra Ollo diu que, quan llegeix un autor, el que importa no és la franja d’edat, sinó la qualitat literària. Per això, ja té emparaulats alguns contractes i a l’editorial tornen a afluir els manuscrits.
El rellançament del segell té lloc en un context molt diferent del del 1979. Ara hi ha moltes editorials joves que en poc temps han aconseguit consolidar un prestigi creixent, mentre que els segells dels gran grups tenen més armes financeres per captar autors. Segons l’editora, per una part, hi ha qui “ha fet una feina extraordinària”, i, per una altra, “s’ha fet molt mal al lector català, perquè s’han publicat molts llibres innecessaris per cobrir un determinat nínxol, però molts d’ells eren prescindibles”, una cosa que “també ha passat en castellà”.
La primera mostra del rellançament de l’editorial és la publicació aquest mes del primer volum de les novel·les completes de Francesc Trabal: L’home que es va perdre (1929), Quo vadis, Sánchez? (1931), Era una dona com les altres (1933) i Hi ha homes que ploren perquè el sol és pon (1933). Vals i Temperatura quedaran per al segon volum, que es publicarà el 2018. Falta una obra despenjada, Judita (1930), per divergències entre els hereus de Trabal, que va morir a l’exili de Xile el 1957.
El 24 de gener apareixerà El conte de la minyona, de Margaret Atwood, en una traducció al català de Xavier Pàmies.