Iniesta diu que no
A final de temporada, el teu fitxatge estrella et deixa plantat i ets l’últim d’assabentar-te’n
T’ han escollit president del Futbol Club Barcelona. Però de futbol no en tens ni idea. Què fas? Res t’hauria d’impedir preguntar als que en saben de veritat. O sí. Llàstima, resulta que els bons, els que en saben de veritat, els que guanyaven i elevaven a la seva màxima expressió l’estil de joc que agrada a la teva massa social ni tan sols t’agafen el telèfon. Van marxar cames ajudeu-me o han acabat cremats per culpa teva o de gent de la teva corda. “Pitjor per a ells”, penses. “Ara soc jo qui mana!”. Però, recorda, no en tens ni idea. Segueixes necessitant assessors. Segur que en trobaràs d’altres disposats a seguir-te.
Com que no ets un autèntic líder, ni tens cap idea forta a partir de la qual puguis decidir qui et convé, només se t’apropen segones espases. En realitat, ja et va bé que tinguin aquest perfil més baix. Així no discuteixen la teva autoritat. Primer en contractes un. Sembla que ho té clar i en sap força. Però, després d’un mal resultat o d’una crisi que tems que t’esclati a les mans, t’agafen els dubtes. Esclar, com que no en saps, tampoc tens gaire criteri per valorar les solucions que t’ofereix. La solució? Fer-lo fora.
Quan la pilota no entra, voldries animar els jugadors. Els visites un dia d’entrenament. Un altre dia, baixes al vestidor. Però, en realitat, no saps com tractar-los. Quan hi parles, no hi ha feeling. És lògic. No et deuen res. Ells ja ho havien guanyat tot abans que tu arribessis. Com que tampoc ets gaire simpàtic, ni divertit, ni els parles de futbol per no quedar en evidència, amb ells tampoc tens gaire res de què parlar. Prefereixes no ferho sovint. No t’hi sents còmode.
Per a la direcció esportiva, penses, hauries de tenir tots els elements de judici sobre la taula, considerar tots els aspectes que fins ara, amb una sola persona, et passaven desapercebuts. És millor no jugar-s’ho tot a una sola carta. Contractes més assessors. T’agrada tenir gent nova sota el teu càrrec. Com que et deuen la feina, almenys aquests sí que et respecten.
Tens l’entrenador, el secretari tècnic, el mànager esportiu de futbol, el director d’esports professionals, el director executiu, el vicepresident de l’àrea esportiva i el directiu aquell que en sap una mica més, de futbol. Són moltes veus. Ni tan sols tu tens clar qui mana.
A final de temporada, el teu fitxatge estrella et deixa plantat i ets l’últim d’assabentar-te’n. Tranquil. Direm que era un pesseter. Si la resta de jugadors ho desmenteixen, no tinguis por. Son una colla de tarambanes. Però ara resulta que el capità de l’equip, el jugador més elegant, humil, fidel i discret de tota la història del club, fins als nassos de les teves mentides, també diu que no. Què passa?