L’home és Osman
El jove dels Cavaliers ha liderat els turcs davant les baixes de pes de l’amfitrió
Hedo Türkoglu aplaudia des de la grada com un aficionat més. L’exjugador turc, temps enrere un dels reclams de la seva selecció, s’ho mirava amb preocupació, però mostrava esperança quan un home entrava a cistella i anotava. Va passar dijous a la nit i aquest home es diu Cedi Osman (22 anys). La seva traça i els seus 24 punts no van servir perquè Turquia derrotés Letònia i els amfitrions es van veure condemnats a creuar-se amb Espanya demà en els vuitens de final a Istanbul (17.45 hores). No va ser fàcil la primera fase per al conjunt otomà, nerviós i desmanegat, que es va veure superat pels letons, per Rússia i per Sèrbia. Però a un partit i amb el públic a favor... qui sap. A això i a Osman s’aferra Turquia.
Però què han vist els Cavaliers en aquest aler per reclutar-lo aquest estiu? Doncs un multiusos capaç de produir a les dues cistelles. És el líder de la selecció en punts, rebots, assistències, taps i recuperacions de pilota. Aporta defensa, entusiasme, energia i ha millorat molt el tir llunyà, el seu taló d’Aquil·les. Virtuts que Cleveland ha valorat per fitxar-lo i per estudiar si pot aportar minuts de qualitat per donar descans a LeBron James. Déu-n’hi-do.
Sense Asik per lesió, sense l’exblaugrana Ilyasova, que va renunciar al torneig, i sense Kanter, per motius polítics, Turquia es va quedar una mica òrfena de referents i amb només dos jugadors que militen en clubs de fora de la seva lliga: Osman i Furkan Korkmaz (Philadelphia). Per acabar-ho d’adobar, quan faltaven pocs dies perquè comencés el torneig, van haver de lamentar una altra absència, la del base nordamericà nacionalitzat Bobby Dixon, per unes molèsties al genoll.
Així que Turquia va començar el campionat buscant nous guies i el qui porta el pes és Osman.
“En Cedi és un gran líder. Té unes qualitats físiques i tècniques extraordinàries. Se li presenta un futur extraordinari a l’NBA”, valora el seleccionador espanyol, Sergio Scariolo
Nascut a Macedònia, de pare turc i de mare bosniana, Osman es va criar en una família de basquetbolistes. El seu germà gran també és professional i els dos progenitors van practicar aquest esport. Així que gairebé no es parlava d’una altra cosa a casa i el xaval va començar a jugar en el KK Bosna de Sarajevo però quan era júnior va ser captat per l’Anadolu Efes. Caçatalents del conjunt d’Istanbul el van convidar a passar uns dies a Turquia i després li van trucar i li van dir que ho deixés tot a Bòsnia si li interessava l’oferta i que es feien càrrec de la seva carrera. Així que la seva mare, el seu germà i ell es van mudar, mentre el pare es va quedar al capdavant d’un negoci a Bòsnia. Al principi ho va passar malament, en especial a l’escola perquè el seu turc era molt deficitari però va tirar endavant per tossuderia i va anar cremant etapes.
Osman no ha sortit de l’òrbita de l’Efes fins que han vingut els Cavaliers amb el portatalonaris (8,3 milions de dòlars per tres anys per al jugador i 700.000 dòlars per al club). “Segueix la teva passió i no posis límits als teus somnis”, escrivia ahir el jugador a les xarxes socials. Vol que aquest sigui el seu lema i aquesta fe és la que intentarà traslladar al seu equip i al públic davant el favoritisme d’Espanya.
Un rival que porta bons records a Osman. Fa tres anys a la final de l’Europeu sub-20 l’aler va ser l’estrella en la victòria turca davant les promeses espanyoles. Aquella bona actuació li va servir per ser elegit millor jugador del campionat i per debutar aquell mateix estiu en l’absoluta, en el Mundial que es va disputar precisament a Espanya. “Ens veiem aquí”, va dir ahir Osman, assenyalant en un mapa el Sinan Erdem, el pavelló on demà tindrà lloc el matx i on ahir es realitzaven els últims retocs. Arriben els encreuaments.
“Osman és un gran líder amb qualitats tècniques i físiques extraordinàries: tindrà molt futur a l’NBA” En la primera fase ha estat el millor de Turquia en punts, rebots, assistències, taps i recuperacions de pilota