Carreño no ho aconsegueix
El sud-africà Anderson accedeix a la seva primera final de Grand Slam
Pablo Carreño poc va poder fer davant Kevin Anderson i el seu pràcticament impenetrable servei, i va sucumbir a quatre mànegues, per 4/6, 7/5, 6/3 i 6/4, després de lluitar durant dues hores i 55 minuts. “Ha estat un partit molt dur. Estava molt nerviós al principi del partit, i m’imagino que Pablo també”, va dir el sud-africà, al·ludint al fet que tant ell com el seu contrincant estaven en semifinals d’un gran per primera vegada. “Soc al cel, i encara que sé que em queda un pas més, em donaré el luxe de celebrar aquesta victòria aquesta nit.
Una vegada més, el servei d’Anderson, que fa 2 metres i 3 centímetres, va marcar la diferència. Fins a arribar a la penúltima ronda del torneig, el de Sud-àfrica només havia cedit el seu servei en tres ocasions, i havia pogut defensar 15 dels 18 punts de trencament a què es va haver d’enfrontar.
Malgrat aquestes estadístiques, el tennista de Gijón va aconseguir fer-se amb el primer set, trencant la sacada del sud-africà en el setè joc, per portar-se el primer parcial. Va ser un set en el qual Carreño es va mostrar molt sòlid, cometent només un error no forçat, mentre que el seu rival en va fer 14.
A la segona mànega, va ser Anderson qui es va avançar al marcador, però al joc següent l’asturià el recuperava. Quan ja semblava que
El potent servei d’Anderson, que fa 2 metres i 3 centímetres, va marcar la diferència
la igualtat es mantindria fins al tiebreak, una doble falta de Carreño va deixar amb safata un punt de set per al de Sud-àfrica, que el va convertir per equilibrar el partit a un set.
Allà la solidesa de joc del dotzè cap de sèrie va començar a debilitar-se i Anderson va començar a encoratjar-se, animant-se amb crits i gestos d’eufòria. Un trencament en el quart joc va ser suficient perquè el veterà tennista s’anotés la mànega.
La tònica va continuar en el quart set. L’asturià només va cedir el seu servei en una ocasió, però va haver de batallar molt en la resta d’ells. Quan amb 5-4 Anderson va treure per al partit, va aprofitar la primera ocasió que va tenir per fer història. Als seus 31 anys, a base de treball, perseverança i coratge, es ficava per primera vegada a la final d’un Grand Slam.
Després de l’últim punt, el de Sudàfrica es va enfilar fins a la seva llotja per abraçar el seu equip i la seva esposa, com si s’hagués emportat ja el títol del torneig.
“No sé si seria apropiat –va justificar el finalista, –però vaig sentir que era el que havia de fer. A peu de pista, tot somriures, Anderson li va agrair especialment el seu preparador físic.
“A finals de l’any passat em van dir que necessitava una cirurgia de maluc –va explicar, – però li agraeixo el meu físio, Carlos Costa, que nou mesos després de pensar que anava a haver de prendre un any fora del circuit, aquí estic.
Després d’uns quarts de final femenins amb quatre nord-americans, se sabia que hi hauria una final plenament americana.
Només faltava resoldre els interrogants. I les respostes són Sloane Stephens, que va guanyar a Venus Williams en una ajustat matx a tres sets, i Madison Keys, que va apallissar Coco Wandeweghe en poc més d’una hora.