El preu de l’habitatge puja un 10% a Barcelona i Madrid en un any
Les grans ciutats disparen el preu dels pisos, que pugen un 5,6% a Espanya
Un dia després que Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), tornés a negar l’existència de bombolles a l’eurozona, l’estadística del mercat de l’habitatge a Espanya va qüestionar la seva contundència. Segons les dades de l’INE fins al juny, els pisos van pujar un 2% addicional en el trimestre i un 5,6% en els últims dotze mesos.
El preu de l’habitatge ja encadena tretze trimestres consecutius a l’alça a tot el país, encara que s’ha disparat, sobretot, a les principals ciutats. Madrid i Barcelona són les que han provocat que a les dues comunitats autònomes que lideren els preus avancin a més velocitat que a la resta. A Madrid pugen gairebé un 11% en els últims dotze mesos. A Catalunya, una mica menys, un 9,3%, però també moltíssim.
Què està passant? Anna Gener, sòcia d’Aguirre Newman Barcelona, explica que “els preus estan pujant, potser massa ràpid, sí, però tot obeeix a la llei de l’oferta i la demanda, i aquesta última és ara mateix molt forta”. Els baixíssims tipus d’interès a l’eurozona i el continu increment dels preus de l’habitatge porten els inversors a buscar alternatives als actius financers comprant pisos. Encara que paguin cada vegada més, com que els preus pugen, continuen sent operacions interessants.
Però la crisi iniciada el 2007 recorda que aquesta tendència no durarà per sempre. “És probable que els preus continuïn pujant, però crec que aquest ritme no és sostenible i en algun moment es començaran a desaccelerar i s’estabilitzaran”, afegeix Gener. Al marge de les dinàmiques pròpies de cada mercat, la macro marcarà la pauta.
En aquest sentit, els experts apunten que la normalització de la política monetària a l’eurozona ja està en marxa i es preveu que el gener del 2018 el BCE redueixi les compres mensuals de bons i un any després, cap al març del 2019, realitzi la primera pujada de tipus. Ningú no espera una escalada brusca i això, traduït a l’immobiliari, implica que encara queda marge de pujada en els preus.
Pel que fa a l’oferta, el mercat presenta poques novetats per al conjunt del mercat. Quan encara queda estoc per absorbir de la crisi passada, la promoció d’habitatge nou s’accelera des dels mínims històrics tot i que encara està molt lluny del desitjable en molts llocs. Per exemple, a Barcelona, on es van arribar a iniciar 126.000 habitatges el 2006, amb prou feines se’n van començar 8.300 l’any passat. Aquest any, segons dades de l’Asociació de Promotors de Catalunya (Apce), les noves promocions s’acostaran als 12.000 habitatges. “És poc. El normal seria el doble, uns 23.000”, apunta Lluís Marsà, president de l’entitat.
Per aquest empresari, la relativament escassa nova oferta és la causa que els preus estiguin pujant tant. “Hi ha molt poc producte nou i on hi ha demanda de veritat tot just existeix oferta, la qual cosa tensa els preus cap amunt”, afegeix Marsà. En el cas de Barcelona, a més, aquesta situació de desacoblament entre oferta i demanda és especialment acusada pels diners exteriors. “Barcelona aguanta molt bé l’increment de preus, però a fora no és així i estan molt més ajustats”, conclou.
Al mercat de segona mà, l’alça dels preus a Espanya va ser del 5,8% l’últim any, superior al 4,4% de l’habitatge nou. La raó, novament, és la inversió, que es produeix en molts casos per nodrir un mercat de lloguer també a l’alça. Gener, d’Aguirre Newman, també veu límits aquí: “Els salaris donen per al que donen i el recorregut a l’alça pot acabarse aviat perquè ningú no pagarà segons quins preus”.
Els experts creuen que hi haurà recorregut a l’alça mentre els tipus continuïn tan baixos com estan ara mateix