La impotència i la por s’apoderen de Mèxic després del terratrèmol
Les rèpliques contínues del sisme, que suma 61 morts, no donen treva
Tant és que t’expliquin que el pitjor ja ha passat. La por de més ensorraments per les rèpliques del terratrèmol que va sepultar tantes persones no deixa dormir els veïns. Davant la runa de casa seva, centenars d’habitants de Juchitán de Zaragoza, al sud de Mèxic, van passar ahir la segona nit al ras i sense saber quin destí tindran.
Juchitán és el municipi més afectat pel moviment tel·lúric de 8,2 a l’escala de Richter que la nit de dijous a divendres va sacsejar tot Mèxic i que ja ha estat catalogat com el més virulent de l’últim segle: “La casa que tenim davant es va ensorrar sencera, i la del darrere també; nosaltres ho hem perdut tot”, relata Gabriela Ortiz, una de les damnificades en aquesta població del meridional estat d’Oaxaca. Ortiz va veure com, davant els seus ulls i en qüestió de segons, el potent terratrèmol s’emportava totes les pertinences i posava en risc la seva vida i la dels seus.
“Va ser horrible, sento molta impotència”, reconeixia ahir amb llàgrimes als ulls al costat del seu germà petit i la seva tia. Asseguda en una butaca davant el que havia estat casa seva, enmig del carrer i amb una calor que no dona treva ni de nit ni de dia, Gabriela Ortiz muntava guàrdia davant del seu edifici en aquest humil municipi de l’estat d’Oaxaca.
Té por que s’enduguin els objectes que un dia espera recuperar, però encara té més pànic que una rèplica d’aquest poderós terratrèmol –només comparable al de 1932– posi fi a la seva vida i la dels seus.
El terratrèmol havia deixat fins ahir a la nit 61 morts a Mèxic, més de 250 ferits i 159 municipis amb declaració d’emergència. Fins a 45 persones van morir a Oaxaca (sud), 12 a Chiapas i 4 a Tabasco (totes dues al sud-est). Juchitán de Zaragoza n’acumula més de la meitat, d’aquests morts, al menys 36 segons l’últim reconte, sepultats sota cases i infraestructures.
“Ja ve, aquí en ve una altra”, criden uns joves estirats en matalassos en ple carrer mentre s’aixequen i ajuden els més grans a col·locar-se al mig del carrer, lluny de les cases esquerdades fins als fonaments, que semblen aguantar-se només amb pinces.
“Estem a l’expectativa que pugi passar alguna cosa amb les rèpliques. Només cal recordar com es van enderrocar les cases; és normal que amb qualsevol moviment la gent entri en psicosi. Ens turmentem tots”, subratlla Óscar Cuevas, un veí que va veure com el sisme li obria una escletxa d’un pam a casa.
Comentaris com aquests eren generalitzats al centre d’aquesta població d’uns 100.000 habitants i on hi ha uns 7.000 habitatges afectats, segons el recompte oficial del Govern.
Malgrat la celeritat de l’ajuda, tot l’esforç encara sembla poc per als milers de damnificats d’aquesta tragèdia i que encara tenen una gran incertesa: tornaran a tenir casa on viure?
El president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, va anar divendres a Juchitán. Va ser una visita llampec en la qual va prometre restablir aigua, aliments i atendre mèdicament els seus habitants.
Davant aquesta crisi l’arribada de l’huracà Katia, ja debilitat i convertit en depressió tropical, va passar a un tercer pla. Tot i això, la força de la pluja era tal que va posar fi a la vida a dues persones a l’estat de Veracruz.
“Aquí n’arriba una altra”, criden els joves de Juchitán, la ciutat més afectada, mentre s’allunyen dels edificis