El Madrid s’encalla i empitjora
Segon empat a casa dels blancs, ara contra el Llevant, en el pitjor partit de l’era Zidane
Al totpoderós i flamant Madrid, el mateix que va enamorar la seva gent a les Supercopes, se li ha gripat el motor en l’arrencada de la Lliga amb dos empats casolans que es donaven per dues victòries segures. Si contra el València l’equip va jugar regular, però no va guanyar perquè Benzema va fallar més que una escopeta de fira, contra el Llevant el Madrid va fer esgarrifar. Va jugar un dels pitjors, sinó el pitjor, partits de l’era Zidane i es va haver de conformar amb un empat contra un equip que lluitarà per no baixar i al qual li va valer per sortir viu una defensa ordenada i unes quantes martingales de la vella escola per perdre temps.
L’horari (un dissabte a les 13 h) va ser estrany, l’alineació que va treure Zidane va ser rara, i el partit va convidar més a anar-se’n a fer l’aperitiu que a una altra cosa. Zidane no va encertar amb l’onze ni amb els canvis, cosa que no és cap novetat. El públic, convidat al badall pel joc i induït a la batussa arbitral pel president blanc, la va prendre amb el col·legiat, que no va tenir cap incidència en el resultat. L’esperpent va acabar amb la nova grada jove, engrandida i tornada a situar darrere de la porteria del fons sud, corejant a plens pulmons: “Corrupció a la Federació”.
Zidane va decidir que era el dia ideal per a les rotacions i va apostar de sortida per Casilla, Marcos Llorente, Lucas i Theo, i doblar Marcelo per l’esquerra, una jugada que no se’ls va posar bé a cap dels dos. Amb Modric a la llotja i Isco a la banqueta, al Madrid li va faltar finor a l’últim passada. El Llevant es va avançar poc abans del quart d’hora en una badada defensiva de Carvajal, que va jugar un partit desastrós. Poc després es va lesionar Benzema i el va substituir Bale, a qui Zidane havia deixat a la banqueta després de posar-lo dalt del cel a la roda de premsa de divendres.
El gal·lès no va aportar res. Des que es va lesionar al novembre està en ruïna total. Va fallar dos gols cantats abans del descans i es va guanyar una nova ració de xiulets. La segona part va estar desaparegut en combat.
El fracàs de Bale com a home punta obre esquerdes sobre la idoneïtat de la plantilla. El Madrid va deixar marxar Morata al Chelsea per una milionada, però va preferir Borja Mayoral abans que Mariano, que ja ha fet un sac de gols al Lió. El de Premià havia demostrat la temporada passada que sí que és un killer de l’àrea. Zidane –o qui sigui– va preferir repescar Mayoral, però ahir el va deixar a la grada. A la banqueta no hi havia cap davanter, exceptuant el malenconiós Bale.
La cosa es va arreglar una mica perquè cap a la mitja hora va empatar Lucas Vázquez, que va caçar un rebuig de Raúl a una rematada de cap de Sergio Ramos. Els granota van protestar que el sevillà va empènyer Campaña.
Si algú s’esperava alguna reacció del Madrid en el segon temps es va equivocar. Això potser va ser el pitjor dels blancs. Davant d’un equip refugiat al voltant del seu porter i dedicat a perdre temps, el Madrid va ser incapaç de crear ocasions. Zidane va ser lent amb els canvis. Va treure tard Isco i
Bale es va quedar d’entrada a la banqueta; quan va sortir va fallar gols cantats, i va tornar a ser xiulat
Kovacic, i malgrat que els dos van elevar força el ritme de joc, els de López Muñiz van resistir sense gaires problemes.
L’últim quart va ser una tortura per al públic, entossudit a protestar l’àrbitre, i per a Zidane, que s’esgargamellava des de la zona tècnica. A un minut del final, Marcelo va ser expulsat per donar una puntada de peu a un contrari en un caiguda. Era el que faltava per acabar d’escalfar l’ambient. En l’afegit, Kroos va decidir pel seu compte posar fi a tanta ximpleria. Va marxar de tots i el seu xut es va estavellar al pal. Alguna vegada, la temporada passada, el Madrid havia jugat igual de malament, però aquesta última rematada entrava.