Pau Gasol invoca la força mental contra el factor pista

Al maig el Sinan Erdem tremolava. 15.000 aficionats saltaven com possessos. El Fenerbahçe acabava de guanyar la primera Eurolliga per a Turquia. Aquell pavelló vol tornar a tremolar de passió avui (17.45 h). El factor ambiental és un dels principals esculls que haurà d’esquivar Espanya per ser als quarts de l’Eurobàsquet, on espera Alemanya, que va sorprendre França. Un simple cop d’ull a les plantilles permet arribar a una única conclusió: que, sobre el paper, la selecció espanyola és molt superior. Però en una pista calenta tot és possible i l’equip turc, com a local, ha aconseguit rendir altres vegades per sobre de les seves possibilitats. Com a l’Europeu del 2001 i el Mundial del 2010, tots dos en territori otomà, en què van aconseguir penjar-se la medalla de plata.

Per evitar-ho, Espanya, invicta, només pensa a imposar el seu bàsquet. “Hem de fer el nostre joc, desgastar-los i buscar els nostres avantatges. L’equip ha de ser fort mentalment i no marxar mai del partit, sent conscients que ells no paren de pressionar durant tot el matx”, deia el líder Pau Gasol. “Hem de limitar les pèrdues perquè ells són especialistes, els millors del tor- neig, a provocar errors del contrari. Cal tenir el cap fred”, raonava Sergio Scariolo, serè, des de l’hotel Polat Renaissance. Allà estan concentrades les seleccions, en un establiment que ha reforçat la seguretat i on el menjador sembla tan gran com una pista de bàsquet, amb taules de fins a 20 comensals.

L’obsessió d’Espanya és que els aspectes externs no s’imposin. “Em preocuparia menys jugar contra Turquia en un altre lloc. És dels pitjors encreuaments que ens podia tocar. Cal oblidar-se d’això. Aquestes situacions influeixen si jugadors i àrbitres es deixen influir; si no, no. Hem d’aïllar-nos”, admetia Scariolo. Si per fora els turcs presenten els alers atlètics Cedi Osman i Furkan Korkmaz, per dins Espanya té molt més arsenal. La selecció arriba com a mínim als quarts en tots els tornejos d’ençà del 2001.