Les festes de la Mercè engeguen amb un pregó per a la polèmica
Marina Garcés lamenta tant les morts de les víctimes del 17-A com les dels terroristes
Un pregó de la filòsofa Marina Garcés va aixecar ahir el teló d’unes festes de la Mercè especials, per la proximitat de l’1-O. En el discurs, Garcés va expressar el seu dolor tant per les víctimes de l’atemptat del 17-A com pels terroristes abatuts a Cambrils.
“De tot el que visc, de tot el que tinc... què és el que realment importa?”. És la pregunta, potser més pertinent que mai, que va llançar la filòsofa Marina Garcés per acabar un pregó carregat de contingut polític, i amb frases per a la polèmica, amb el qual van començar les festes de la Mercè. Una interrogació als barcelonins i a la seva ciutat després de plantejar els dilemes a què s’enfronta la capital catalana, tant en clau local com política.
No es podia dir que fos un pregó escrit de fa temps. L’actualitat mana, i Garcés va farcir el discurs de referències a la situació actual, marcant un discurs polític que no va agradar a tothom.“Davant un Estat que converteix una pregunta legítima en una acció il·legal, ara mateix només queda espai per a una resposta col·lectiva contundent”, va defensar sobre la qüestió que ocupa tothom aquests dies, i que era tema de conversa pràcticament unànime en els grups informals entre els 700 assistents al pregó.
Garcés va dedicar paraules de suport als detinguts, imputats i manifestants favorables al referèndum independentista i va advocar per “un món comú fet de l’anar i venir de la gent”. També va defensar “una república amb el conjunt de les repúbliques ibèriques, lliures d’Estat”. Tot això en un Saló de Cent que lluïa les seves millors gales però que, com l’alcaldessa mateixa es va encarregar de subratllar, “passa en temps excepcionals”. En aquest context, Ada Colau va fer una crida a la responsabilitat i al respecte de totes les idees i sentiments. “Demostrem que podem fer una Mercè excepcional on tingui cabuda tothom, on tothom puguin sentir-se partícip; la pluralitat és la nostra força”, va insistir Colau.
Malgrat les intencions de l’alcaldessa, ni les seves paraules ni les de la pregonera no van agradar a part de l’oposició. A diferència de l’equip de govern i dels regidors del grup Demòcrata i ERC, els mem- bres del PP i Ciutadans es van quedar asseguts quan va haver acabat el pregó. No van dedicar cap aplaudiment a Garcés. Si l’any passat l’escriptor Javier Pérez Andújar va crear malestar quan va ser designat, aquesta vegada l’elecció va passar sense pena ni glòria i la polèmica ha arribat a posteriori, tant per la seva posició sobre l’1 d’octubre com per les paraules que va dedicar a l’atemptat del 17 d’agost. “Tots portarem en nosaltres una absència dolorosa, la de les perso- nes que no tornaran mai més a Barcelona ni a les seves festes”, va recordar Garcés, per, tot seguit, deixar caure la frase més controvertida: “I juntament amb ells, també, la d’uns joves de Ripoll que tampoc no hi seran i sobre els quals sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com van fer”.
La presidenta de la formació taronja, Carina Mejías, va qualificar el pregó d’“inoportú i inadequat” i va criticar que “representa interessos polítics, no el conjunt de sensibilitats de la ciutat”. El popular Alberto Fernández, per la seva banda, va lamentar que els regidors de la CUP no fossin al pregó. “S’han perdut la seva pregonera”, va concloure el líder del PP, que també va cri-
DEBAT INDEPENDENTISTA Colau insta a fer compatible la protesta i la reivindicació amb la festa “UNS JOVES DE RIPOLL” “Sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant”
ticar les paraules de Colau, a qui va considerar el “talp de l’independentisme que s’ha tret la màscara”. Els regidors de Cs i el PP no van sortir al balcó de l’Ajuntament en acabar el pregó com a mostra de rebuig de la pancarta penjada per l’equip de govern que reclama “Més democràcia”.
Més enllà de tot això, no oblidem que el pregó era de les festes de la Mercè. Garcés, que treballa a Saragossa però viu a Barcelona, va dibuixar una ciutat plena de matisos: “Mar i muntanya, té a prop les platges i els rius, seca i humida, urbana i de poble, cosmopolita i provinciana. Barcelona parla català i castellà en tots els seus accents possibles i cada vegada més llengües que, a poc a poc, hem d’anar aprenent a rebre i escoltar”.
Al llarg del pregó, Garcés va criticar el model de ciutat vigent. “No és turismofòbia, sinó resistència al capitalisme salvatge i els seus efectes devastadors. De Barcelona se n’ha fet un producte, una mercaderia, una marca; alguns fins i tot se n’enorgulleixen i s’enriqueixen, però deixem-ho clar, Barcelona no és la seva marca. La marca Barcelona
TURISME “No és turismofòbia, sinó resistència al capitalisme salvatge i els seus efectes”
ni ens fa millors ni ens representa”, va afegir la pregonera, filla d’una treballadora municipal de qui va dir que havia après que “la ciutat no és una joguina ni el projecte dels seus polítics ni dels seus empresaris, sinó el teixit delicat de moltes mans, de moltes vides i de molta gent que no necessita estar a primera fila ni entrar en la batalla del poder”.
La pregonera va situar l’origen de la seva visió actual de Barcelona al 28 d’octubre del 1996, quan hi va haver el desallotjament del cinema Princesa. “Aquell dia, per molts de nosaltres, la ciutat olímpica, els seus relats d’èxit i els seus silencis, negocis i tortures sobre les quals s’havia construït es van esquerdar i van aparèixer altres presències i altres maneres de fer ciutat”. L’especulació i la precarietat són les lluites a escala local a què ara s’enfronta Barcelona, debats sobre els quals es tornarà a parlar dimarts després de la Mercè, unes festes en què, segons la pregonera, quedes amb els amics però segur que al cap d’una estona ja els has perdut perquè “el consum domina la festa i dissol el retrobament”.