Alicia Vikander duu el glamur a Sant Sebastià
Freda acollida al film del cineasta alemany ‘Immersió’, que obre el concurs
La presència estel·lar de la sueca Alicia Vikander, guanyadora d’un Oscar i pròxima Lara Croft, va compensar amb la seva grapa mediàtica i popular la tebiesa de l’arrencada cinematogràfica del Festival de Sant Sebastià. El certamen va obrir amb una pel·lícula de Wim Wenders, Immersió, que el generós públic de Donostia va acollir amb un tímid aplaudiment; la majoria de crítics, però, parlaven d’avorriment, falta de ritme i pretensions excessives en contrast amb la limitada qualitat de l’obra.
El film del veterà cineasta alemany, protagonitzat per Vikander i per l’escocès James McAvoy, contraposa la mort i l’horror del terrorisme gihadista a Somàlia a la recerca de la vida en les profunditats del mar a l’Atlàntic nord. Amb el fil conductor de la història d’amor que intenta donar sentit a la narració, el film desgrana una doble persecució de la llum enmig de la més absoluta tenebra: la que travessen la científica Danielle Flinders i l’espia James More, personatges d’entrada tan semblants com un ou i una castanya.
“Hi ha una gran foscor en el planeta, en l’oceà i en les ànimes”, va dir Wenders per explicar el pessimisme en el plantejament de la seva creació. “Crec en el que diu Martin Luther King: cal combatre la foscor amb llum”, va afegir.
El cineasta no va desaprofitar l’ocasió per llançar un discurs polític tan europeista com crític amb els actuals dirigents i la societat mateixa. Wenders va assumir que “som nosaltres –els occidentals cristians– els que hem creat el problema” declarant la guerra a la gihad, just “com ells volien”. Això ha donat “més poder” als terroristes, va assenyalar. També hem alimentat el monstre –va dir– contribuint al “desequilibri entre pobres i rics”. El realitzador va jutjar, a més, “lamentable que Europa s’hagi tornat tan egocèntrica” i, després d’una llarga tradició d’obertura al món, ara tanqui les seves fronteres amb pany i forrellat: “Una catàstrofe”.
Wenders es va curar en salut davant els comentaris adversos que la premsa pugui fer de la seva pel·lícula. Va assegurar que no sentia el plus de pressió pel fet que la seva cinta inaugurés la secció oficial. “No llegiré les vostres crítiques”, va dir als periodistes; “Fa temps que no en llegeixo... tret de si parlen d’altres directors”.
Vikander també va ser molt hàbil aprofitant les preguntes. A una que es referia al fet que sigui el seu personatge a la pel·lícula (Danielle) el que porta la iniciativa amorosa, la protagonista de la pròxima versió de Tomb Raider es va felicitar que per fi es vegin idil·lis “més fidels a la realitat”; embolics en què l’empenta més o menys forta de cadascun dels enamorats no depèn del gènere –o sigui, no correspon sempre a l’home– sinó del “caràcter” dels involucrats i de com estableixen la relació. I va afegir: “Afortunadament, cada vegada hi ha més directores traient les històries que havien d’haver sortit fa molt de temps”.
En contrast amb el modest inici de la carrera per la Concha d’Or, la secció Horitzons Llatins del Zinemaldia es va posar a caminar amb molt bon peu amb Una mujer fantástica, pel·lícula del xilè Sebastián Lelio que representarà el seu país als Oscar i als Goya després d’haver conquerit l’Ós de Plata al millor guió a la Berlinale. Amb una precisa interpretació de Daniela Vega, la pel·lícula explica els contratemps que una dona transsexual, Marina, ha de suportar quan la seva parella, Orlando, home casat en fals, mor de sobte quan estan junts. La pel·lícula, reivindicativa i sensible, és també “transgènere”, diu el director, de manera que no s’inscriu en una modalitat sinó que és alhora “fantasia, thriller, documental, musical...”.
El Festival va acollir també la presentació de la primera de les quatre parts entrellaçades de què consta el Proyecto tiempo, pel·lícula d’Isabel Coixet produïda per Gas Natural, el patrocinador oficial del festival. El capítol que es va veure ahir, que com els altres tres és també un curt amb el seu propi principi i final, està rodat en blanc i negre. És La llave, sobre la cursa contra el rellotge en què una família ha de resoldre enigmes vinculats a l’estalvi energètic. Tot indica que, després d’un inici fluix, el Zinemaldia anirà de menys a més. D’entrada, avui presenta dues pel·lícules apreciables: el gran documental de Félix Viscarret dedicat a Carlos Saura, titulat Saura(s), en la secció Zabaltegi-Tabakalera, i, en la part oficial, El autor, de Manuel Martín Cuenca i protagonitzada per Javier Gutiérrez.
LA GIHAD, SEGONS WENDERS “Vam alimentar el terror declarant-los la guerra i creant una societat tan desigual”
BONA ESTRENA LLATINA El director Sebastián Lelio i l’actriu Daniela Vega (Xile) brillen amb ‘Una mujer fantástica’