El temut desembarcament de l’AfD
Per primera vegada en 70 anys, un partit d’ultradreta entrarà al Bundestag i influirà en l’agenda de temes
Es un desembarcament tan anunciat com temut. Per primera vegada a l’Alemanya forjada en la postguerra, un partit d’ultradreta es prepara per entrar al Parlament federal, amb el que això implica de ruptura d’un tabú històric de 70 anys, i amb el consegüent sotrac en el paisatge polític d’aquest país. Demà se celebren eleccions generals, i el partit Alternativa per a Alemanya (AfD) –nascut euroescèptic el 2013 per emfatitzar després un discurs nacionalista antiimmigració i antiislam– no només posarà el seu peu al Bundestag (cambra baixa), sinó que probablement es convertirà en la tercera força. Els sondejos apunten a una victòria del partit de la cancellera Angela Merkel, la democristiana CDU, al costat de la seva aliada històrica, la socialcristiana CSU bavaresa; seguides dels socialdemòcrates de Martin Schulz. A molta distància, però liderant el grup de partits petits, figura l’AfD.
Un duo insòlit exerceix de cap de llista: Alexander Gauland, de 76 anys, rocós líder regional de Brandenburg que fa anys era democristià, i Alice Weidel, una economista de 38 anys, el nou rostre d’aquest partit populista dretà després del pas a un costat de la seva líder més visible, Frauke Petry.
Segons el sondeig de l’institut demoscòpic INSA, publicat divendres pel diari Bild, l’AfD tindria el 13% dels vots en les eleccions de diumenge vinent, seguida dels esquerrans de Die Linke (11%), els liberals de l’FDP (9%) i els ecologistes d’Aliança 90/els Verds (8%). La CDU/CSU –aliança coneguda també com la Unió– es coronaria guanyadora amb el 34%, i l’SPD obtindria el 21%, resultats tots dos que tampoc són com per llançar les campanes al vol: la CDU/CSU obtindria així 7,5 punts menys que en els comicis del 2013, i l’SPD rebria 4,7 punts menys que en aquella cita de fa quatre anys.
Per a l’AfD, que en aquelles eleccions no va aconseguir entrar al Bundestag per ben poc (va obtenir el 4,7% de vots, quan el mínim necessari és el 5%), fer-ho ara i com a tercera força seria un triomf mo- numental. Però en el seu tracte amb les altres formacions, l’AfD està condemnada a l’aïllament sota l’airosa cúpula dissenyada per Norman Foster en la seva remodelació del Reichstag, l’històric edifici que acull la cambra baixa. Tots els altres partits rebutgen pactar o treballar amb els diputats de l’AfD, i ningú no vol ni tan sols seure amb ells a l’hemicicle.
Fins i tot s’ha modificat el cerimonial d’obertura del nou Parlament, que presidia el diputat de més edat, a qui corresponia pronunciar el discurs inaugural, perquè tot indica que aquesta persona seria de l’AfD. Es tracta de Wilhelm von Gottberg, de 77 anys, que al seu dia va dir, entre altres coses, que l’Holocaust és “un eficaç instrument per a la criminalització dels alemanys i de la seva història”. Abans de l’estiu el Bundestag va canviar el reglament, i ara presidirà la sessió el diputat que faci més anys que exerceix com a tal; li tocarà al democristià Wolfgang Schäuble, ministre de Finances, amb escó des del 1972, que sens dubte renovarà.
Però haver aconseguit treure-li el faristol del primer dia de sessions a Alternativa per a Alemanya és poc consol per a la resta de partits, sobretot perquè, si el futur Govern acaba sent una reedició de la Grosse Koalition entre CDU/CSU i SPD com la que ha governat en aquesta legislatura, l’AfD quedaria com a principal força de l’oposició. Els debats a la cambra quedarien marcats per la seva agenda de temes, especialment el migratori: tancament immediat de les fronteres a migrants, quota mínima de deportacions a fer, i fre al dret dels refugiats a portar els seus familiars a Alemanya.
Un estudi sobre l’AfD encarregat
SOLITUD A L’HEMICICLE Cap partit no vol tractes amb l’AfD, que els sondejos assenyalen com a tercera força
MÉS POLARITZACIÓ ALS DEBATS
Un estudi indica que als Parlaments regionals on hi ha l’AfD hi ha més aspror
per la Fundació Otto Brenner, la fundació del sindicat del metall, constata la creixent polarització dels debats als Parlaments regionals on aquest partit ha entrat des de setembre del 2014. (Actualment l’AfD té representació en 13 dels 16 lands; vegeu el mapa.) “Les agressives actituds dretanes de l’AfD han escalfat els debats, i el to i la manera com els diputats es comporten als Parlaments s’han tornat notablement més aspres per la dura retòrica i les calculades provocacions de l’AfD”, segons un dels autors de l’estudi, Alexander Hensel, politòleg de la Universitat Georg August de Gotinga. Ara tocarà al Bundestag acostumar-se a aquesta atmosfera.