L’independentisme persisteix al carrer per fer front a l’embat judicial
Piuet, l’ocellet groc de la Warner, s’està fent un lloc en les manifestacions d’aquests dies. El ferri que allotja centenars de policies i que està atracat al moll Príncep d’Espanya del port de Barcelona, amb motius com ara l’ànec negre Daffy o el Coiot, ja s’ha instal·lat en l’imaginari de les protestes –igual com ho va fer, ara fa uns dies, el càntic d’“On estan les paperetes”– , i ahir se’ls va veure reproduïts a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat, al passeig Lluís Companys , davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i a la Universitat de Barcelona.
Hi va haver altres mobilitzacions importants, com ara la de membres i estudiants de la Universitat de Girona, que va aplegar més de tres mil persones.
En tot cas, la mobilització independentista permanent que han reclamat les entitats sobiranistes ara per ara s’està seguint al peu de la lletra.
L’aparició dels ninots de la Warner en forma de globus d’heli o de pancartes són simples pinzellades d’humor entre molta indignació i descontentament, però sempre en un to pacífic. Les accions policials, els escorcolls i les detencions han deixat petja. Tanmateix, la denúncia que ahir va presentar la Fiscalia per sedició, i en què s’apunta els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, no va alterar gaire els ànims: “Fa riure”, va arribar a dir el mateix Cuixart.
La manifestació davant del TSJC, amb acampada inclosa, va viure la seva segona i última jornada, però l’epicentre de les mobilitzacions ahir va ser a la Ciutat de la Justícia. Allà van passar a disposició judicial els darrers sis detinguts, que cap a les dues del migdia van ser posats en llibertat. Les 2.000 persones que s’hi van concentrar els van rebre amb crits d’ “Independència” i “Sou bona gent”. Abans, des de les 9 del matí les consignes més utilitzades van ser “Llibertat detinguts” i “Les paperetes les té l’Albert Rivera”, combinades amb freqüents cants d’Els Segadors o L’estaca.
Si la concentració a la Ciutat de la Justícia va reunir tant gent gran com joves, davant del TSJC eren majoritàriament estudiants, sobretot a primera hora del matí, entre els quals una cinquantena de persones que hi van acampar. A mesura que anaven passen les hores s’hi va aple-
LLARGA DURADA La protesta davant el TSJC va acabar a les vuit del vespre, després de 32 hores
gar molta més gent, tots pendents de l’alliberament dels detinguts. Aquesta mobilització, que va començar dijous a les dotze del migdia, va posar el punt i final a les vuit del vespre, hores després de saberse que alts càrrecs del Govern, com el ja cessat Josep Maria Jové o el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, van sortir de les dependències judicials de l’Hospitalet de Llobregat.
Tanmateix, abans d’acabar la concentració al TSJC, Sànchez i Cuixart es van adreçar als assistents. El líder d’Òmnium es va felicitar perquè “els detinguts ja són a casa amb les seves famílies”. Igualment, es va referir a la denúncia de la Fiscalia que l’assenyala tant a ell com a Sànchez, i va assegurar tenir la consciència tranquil·la “perquè no estem cometent cap delicte”. De fet, va donar la raó a la Fiscalia sardònicament: “Ens acusen d’una cosa; d’incitar a la mobilització permanent... doncs tenen raó! No tenim por!”.
Per la seva banda, Sànchez va fer arribar als assistents, en nom dels detinguts, el seu agraïment, i va exclamar que “aquesta és la revolució més bonica de totes les revolucions”.
De totes maneres, el punt d’atenció es va traslladar també a la Universitat de Barcelona. Centenars d’estudiants van buidar les aules i es van tancar “de forma permanent” al rectorat de l’edifici històric de la UB “en defensa del referèndum i de la democràcia”. Poc després van tallar la Gran Via de Barcelona i hi van muntar un escenari, a dalt del qual hi van intervenir polítics com Joan Tardà (ERC) o el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens. Els estudiants van anunciar que s’hi quedaran, com a mínim, fins dimarts.
L’anècdota de la jornada es va donar a la seu de l’ANC. Com a conseqüència dels constants rumors que s’hi produiria un escorcoll policial, els seus membres, ajudats per voluntaris, van buidar la seu de tots els materials propagandístics. En el seu lloc van muntar-hi una paradeta amb nombrosos clavells per “agrair-los la visita” en cas que es produís.