El jutge allibera els càrrecs detinguts i els impedeix de col·laborar en el procés
Els sis arrestats per l’1-O es van negar a declarar al·legant indefensió
Els alts càrrecs del Govern i tècnics informàtics detinguts dimecres passat van quedar en llibertat ahir després de 55 hores. Tots es van cenyir al mateix guió i es van negar a declarar davant el jutge d’instrucció 13 de Barcelona que investiga la causa. Van esgrimir que amb el sumari encara secret els falten elements per poder defensar-se.
El magistrat després de complir amb l’interrogatori va decretar la llibertat dels sis arrestats amb la condició que compareguin cada setmana davant el jutjat. La Fiscalia no es va oposar que quedessin en llibertat, però va proposar que tots els detinguts fossin advertits perquè deixessin de treballar a favor del procés independentista. El jutge ho va estimar pertinent i va imposar com a mesura cautelar que els arrestats es comprometessin a no participar en els preparatius del referèndum i avortessin la creació de les anomenades estructures d’Estat. Les mesures que va ordenar el jutge van ser diferents en funció de si els investigats eren alts càrrecs del departament o treballadors que col·laboraven en els preparatius del referèndum.
Per als alts càrrecs del Govern el magistrat va requerir que deixessin de crear estructures d’Estat. L’avís va ser per a les persones de confiança d’Oriol Junqueras: Josep Maria Jové, fins ahir secretari general del departament, i Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda. Per als tècnics informàtics el jutge va advertir que s’abstinguessin de participar en l’organització de l’1-O. Els advertits van ser Josuè Sallent, responsable del CTTI; Juan Manuel Gómez, tècnic informàtic de la Conselleria d’Economia i Hisenda; Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de T-Systems, i Pep Masoliver, tècnic informàtic de la Fundació punt CAT.
L’únic que va demanar aclariments al jutge va ser el secretari general d’Hisenda, Lluís Salvadó, que va instar el jutge a donar-li més detalls sobre què significava deixar de crear estructures d’Estat. El jutge li va respondre amb un exemple: no es poden recaptar impostos no autoritzats per dur a terme objectius il·legals.
Els delictes que finalment el jutge va imputar als detinguts van ser desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, aquest últim delicte porta penes de presó. Quedava exclosa la sedició malgrat que quan es va llegir els drets dels detinguts se’ls va informar que estaven imputats per aquest delicte. L’enumeració d’aquest delicte es va produir ahir per part del jutge abans que els arrestats comencessin a declarar i dimecres quan la Guàrdia Civil van ser arrestats per escorcollar-los els domicilis i els despatxos.
La sedició era el delicte més greu que figurava en la querella que van presentar el partit ultradretà VOX i el particular Miguel Duran, i que va servir d’arrencada de tota la causa judicial. El sumari és secret i ho continuarà sent. El mateix dia de l’operatiu el jutge va decidir prorrogar-lo un mes més. L’argument que esgrimeix és que “la discreció és fonamental perquè les diligències puguin arribar a un resultat adequat”.
Les defenses sospiten que els seus clients fa mesos que tenen el telèfon intervingut per obtenir informació sobre l’organització del referèndum. La causa va començar al febrer i fins ahir constava de tres imputats: Santi Vidal, Carles Viver i Pi Sunyer i Lluís Salvadó. Aquest últim va rebre la notificació que estava sent investigat el 21 d’abril i des d’aleshores no va rebre cap altra informació sobre això. Ahir la seva advocada va presentar un incident de recusació contra el jutge perquè considera que no té independència ni imparcialitat.
Els advocats defensors van denunciar que els seus clients van ser emmanillats durant la declaració judicial. Les compareixences van durar tot just quinze minuts de mitjana, però la personació davant el jutge es va fer amb les manilles posades. Alguns lletrats van recriminar al jutge la duresa de la mesura, que es va escudar en el fet que el protocol de seguretat corresponia als Mossos.
Els sis detinguts van sortir de les dependències judicials a les tres de la tarda enmig dels crits de les duescentes persones que esperaven sota la pluja al crit d’independència. Entre les persones que els esperaven hi havia Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva, Meritxell Borràs, Dolors Bassa i Meritxell Serret amb alts càrrecs del Govern d’altres departaments. A l’espera també s’hi va afegir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
MESURA D’EXTREMA DURESA Els arrestats van declarar emmanillats i el jutge es va escudar en el protocol dels Mossos