El discurs florentí de May
LA primera ministra britànica, Theresa May, va intentar ahir desbloquejar la negociació amb la Unió Europea pel Brexit. Summament debilitada després de perdre la majoria absoluta en les eleccions de juny i amb evidents mostres de divisió dins el seu partit i, fins i tot, dins el seu Govern, May es va presentar ahir a Florència per mirar de suavitzar les relacions amb els Vint-i-set, amb la proposta d’acordar un període de transició “d’uns dos anys”, fins al 2021, perquè la sortida es faci de manera “suau i ordenada”.
Res a veure amb la dura Theresa May que el gener passat va llançar a Lancaster House el seu pla per al Brexit o quan el març va fer públic el seu full de ruta i es va posar en marxa el calendari de sortida. Al distingit escenari florentí de Santa Maria Novella, May va mostrar ahir la seva cara més continguda i diplomàtica, sabent que en aquest discurs es jugava, sobretot, el seu qüestionat futur polític. Per aquesta raó, sense renunciar per descomptat al Brexit, va posar l’accent en la història comuna europea i britànica i va garantir als europeus residents al seu país que hi podran continuar vivint sense pèrdua de drets. Per May, durant la transició de dos anys proposada, les dues parts continuarien tenint accés als respectius mercats i hi hauria llibertat de circulació de persones. També serviria perquè les empreses acomodessin millor els seus plans de futur.
A banda de les maneres més suaus i la proposta d’una transició, no hi va haver més aportacions rellevants. Així, va passar per sobre de la factura que el Regne Unit haurà de pagar a la UE en concepte d’aportacions anuals –que en el cas d’acordar la transició augmentaria en dos anys– així com dels compromisos adquirits pel seu país. May va assegurar que “no donarem l’esquena a la UE” i que complirà amb les seves obligacions, però va afegir que “algunes exigències són exagerades”, en relació amb la de 60.000 milions d’euros que planteja Brussel·les. En fonts britàniques s’especula que Theresa May i el seu Govern treballen sobre una xifra de 20.000 milions. En tot cas, és una de les grans qüestions que cal resoldre en la negociació.
A la primera fila de l’auditori hi havia, entre d’altres, el seu ministre d’Exteriors, el polèmic Boris Johnson –partidari d’un Brexit dur–, i el d’Economia, Philip Hammond, que advoca per una sortida molt suau i negociada. Amb el primer va tenir May a començaments d’aquesta setmana un dur enfrontament per un article periodístic en el qual Johnson plantejava en què gastar els diners que s’estalviaria per la sortida de la UE. Taxativa, May li va contestar que “el Govern es condueix des del seient davanter”. És evident que amb l’assistència a Florència dels dos ministres més distanciats del seu Executiu, Downing Street intentava donar una imatge d’unitat que té poc a veure amb la realitat. Al final de la conferència, May va ser interpel·lada pels periodistes britànics, que van insistir a preguntar-li com creu que reaccionarà l’ala dura del seu partit davant el discurs. La primera ministra va eludir respondre.
Michel Barnier, el negociador dels Vint-i-set, va destacar l’“esperit constructiu” del discurs de Theresa May però va demanar detalls sobre les “implicacions concretes” que facin possible progressos en les negociacions, que es reprendran dilluns. Una manera educada de dir-li a May que Brussel·les té les seves condicions marcades i que és Londres qui ha d’aclarir les seves posicions.